Sumur es troba a la riba del riu Nubra; sinó estic confosa,
teníem el campament prop d’aquest poble. Tinc anotat que era la festa de la
independència.
Històricament Sumur estava en l’antiga ruta comercial que
connectava Khasgar (Xina) amb Ladakh (Índia).
En aquest poble hi ha el monestir de Samstanling, del llinatge
Gelug. Es va fundar l’any 1848. A la festa que trobem en el poble hi ha algun
cartell amb el nom d’aquest monestir.
Hi ha un antic fort al cim del turó, just a sobre del monestir.
El monestir és un dels més grans de la vall de Nubra, i el va fundar el Lama
Tsultim Nima. Hi ha una enorme gravat a la roca que data del segle VIII-IX dC.
A la sortida del poble hi ha dunes.
Sum en ladhaki significa tres i yur significa corrent o canal,
i es diu que el nom de sum-yur vindria per la proximitat de la confluència de
tres corrents d’aigua. També diuen que Sum-yul podria referir-se a tres pobles.
Avui ens dirigim cap a l’altre riu,el Shyok, i abans trobem el
llac Yarab,Yarab tso, que no tinc clar on està, ja que les informacions que he
trobat eren poc clares o contradictòries. No sé si està a la riba del riu
Nubra, més amunt de Sumur, o més avall d’aquest poble i proper a la confluència
dels
dos rius, o si ja està proper a
Diskit.
Al Yarab Tso se’l descriu com el llac amagat, també diuen que
és màgic. A la nit si hi ha animals que van a beure de la seva aigua, al matí
s’han multiplicat i n’hi ha més. També diuen que s’hi veuen reflectits
monestirs del Tibet.
I en diuen el llac amagat per la seva ubicació entre les roques
que l’amaguen a la vista fins que gairebé no ets allà.
Aquest llac es troba a uns 4.300 metres d’altitud. L’entorn és
desèrtic, amb sorra blanca.
A més de la seva bellesa natural, el Yarab Tso té un significat
espiritual, especialment per a la comunitat budista de Ladakh. El consideren un
llac sagrat i s’associa amb una sèrie de mites i llegendes transmesos de
generació en generació. Els locals veuen el llac com un lloc de poder
espiritual, un lloc on s’entrecreuen lo diví i lo terrenal. És habitual que els
visitants, especialment els budistes, s’acostin al llac amb un sentiment de
reverència.
La primera de moltes llegendes populars associades amb Yarab
Tso es refereix a la seva creació. Segons els locals, aquest llac va ser creat
per interferència divina, per tant, el llac es pot considerar més sagrat que
simplement una entitat física. Es creu que els déus d’aquesta regió beneeixen
aquest llac, i les aigües d’aquest llac tenen propietats purificadores. No
obstant això, no s’aconsella consumir o banyar-se al llac, ja que és
irrespectuós pertorbar la seva santedat.
Tot i que Yarab Tso no és tan ric biològicament com alguns dels
llacs més grans de Ladakh, és un component ecològic important en aquesta regió.
Aquest llac s’alimenta d’aigua de desglaç glacial, proporcionant una font
estable d’aigua dolça en un paisatge àrid. L’altitud, les temperatures fredes i
la manca de vegetació al voltant del llac creen un microambient únic que
suporta una varietat limitada però especialitzada de flora i fauna.
La topografia està dominada per la vegetació desèrtica alpina
on només les plantes més resistents, com els ginebres, les molses i els
líquens, poden sobreviure en les condicions més inhòspites. Les plantes al
voltant de Yarab Tso evita l’erosió de la capa superior del sòl i proporcionen
refugi a petits mamífers i insectes.
Per a la vida salvatge, al llac i als voltants hi ha algunes
espècies d’ocells, també aus migratòries que s’aturen al llac durant breus
períodes quan han de recórrer llargues distàncies. S’hi ha pogut veure la grua
de coll negre, l’oca de cap barrejat i algunes espècies d’ànecs. Les aigües són
cristal·lines i, tot i que no es coneixen grans espècies de peixos a l’interior
del llac.
