Ladakh i Caixmir (2009)-25. Baix Ladakh: gompa d'Alchi

Alchi es troba a la riba sud de l’Indus, a 3.100 metres d’altitud, i a uns 70 km a l’oest de Leh.

El poble és conegut pel seu monestir; a diferència d’altres monestirs que hem vist, que estaven sobre un turó, aquest es troba a la plana, al mateix nivell que el poble.

És un dels monestirs més antics i més coneguts del Ladakh; té pintures força ben conservades, dels segles XI i XII, i a més en aquest monestir hi ha milers de rares i úniques escultures i pintures del segle XI del Tibet occidental.

Alchi també forma part dels tres pobles, tots a la regió del baix Ladakh, que constitueixen el “grup de monuments d’Alchi”; els altres dos pobles adjacents a Alchi són els Mangyu i els Sumda Chun. Es diu que els monuments d’aquests tres pobles són d’estil i mà d’obra únics, però el complex monàstic d’Alchi és el més conegut i el més antic. És administrat pel monestir de Likir.

Es diu que aquest complex monàstic va ser construït pel gran traductor Guru Rinchen Zangpo, entre 958 i 1055. Ara bé, les inscripcions que s’han trobat en els monuments conservats atribueixen la construcció  a un noble tibetà anomenat Kal-dan Shes-rab, i seria posterior, del segle XI. 

El Dukhang o Saló d’Assemblees i el Temple Principal (Tsuglagkhang), que és un temple de tres pisos anomenat Sumtseg (literalment “tres pisos”) estan construïts a l’estil caixmiri com es veu en molts monestirs. El tercer temple s’anomena Temple Manjushri. Els stupes o chortens també són una part important del complex.

En les pintures murals es reflecteixen els detalls artístics i espirituals dels reis budistes i hindús de l’època al Caixmir i a Himachal Pradesh. Aquestes són algunes de les pintures més antigues que es conserven a Ladakh. El complex també té enormes estàtues de Buda i talles de fusta molt elaborades, així com altres obres d’art.

Una de les inscripcions que hi ha fa referència a la fundació del monestir per part d’un rei i una reina, que potser són els que apareixen en una escena dels murals a l’entrada del Dukhang, i datats al voltant de l’any 1200.

Tradicionalment, la creació del complex d’Alchi s’atribueix al famós erudit-traductor Rinchen Zangpo (958-1055) al segle X, juntament amb el monestir de Lamayuru, el Wanla, el Mang-gyu i el Sumda.

Durant el segle X, el rei lama tibetà Yeshe-Ö de Guge, per tal d’estendre el budisme a la regió del Transhimàlaia, va assignar 21 erudits a la regió. Ara bé, a causa de les dures condicions climàtiques i topogràfiques, només dos van sobreviure; un d’ells va ser l’erudit i traductor Rinchen Zangpo, que va establir l’activitat budista a la regió de Ladakh i altres àrees de l’Índia. Durant la seva estada allà, també va anar als països veïns del Nepal, Bhutan i Tibet. A Zangpo se’l coneixia amb l’epítet “Lochen”, “Lotsawa Chenpo” o el “Gran Traductor”. Se li atribueix la construcció de 108 monestirs a la regió transhimàlaia; va institucionalitzar el budisme a la regió. Aquests monestirs són considerats el pilar del Vajrayana del budisme tibetà.

Zangpo va contractar artistes del Caixmir per crear pintures murals i escultures als llegendaris 108 monestirs; malauradament pocs d’quests monestirs han sobreviscut. Un dels que s’ha conservat és aquest d’Alchi.

El complex del monestir té tres santuaris principals: el Dukhang (sala d’assemblees), el Sumtsek i el temple de Manjushri, tots datats entre principis del segle XII i principis del XIII. Els chortens també són una part important del complex. A més, el complex d’Alchi té altres dos temples importants, el temple del traductor anomenat “Lotsawa Lakhang” i un nou temple anomenat “Lakhang Soma”.

El Dukhang o Sala d’Actes es troba al cor del complex, és on els monjos realitzen culte i cerimònies. Es conserva el marc original de la porta de fusta. Durant els segles XII i XIII és van fer moltes addicions a l’estructura original.

El Sumtseg, edifici de tres pisos, es va construir amb marga i pedra natural, seguint la tradició de la construcció tibetana. Ara bé, les columnes de fusta, façanes, parets, imatges d’argila i pintures a l’interior del monestir van ser fetes per artistes del Caixmir.

La datació del Sumtseg s’ha fet basant-se en els noms dels sacerdots inscrits a l’últim pis de l’estructura i s’infereix que Sumsteg es va establir a principis del segle XIII.

El temple Manjushri  s’ha datat al voltant de l’any 1225. Aquest temple també se l’anomena “Jampe Lhakhang”.

Els primers chortens (stupes) que es van construir, el gran i el petit, són de principis del segle XIII, després de la construcció del Sumtseg. Aquests chortens són portes d’entrada decorades que es consideren exclusives d’Alchi amb vincle històric amb altres monuments. Es van afegir més chortens entre els segles XIII i XIV.

Els chortens d’aquí són curiosos, estan sobre una estructura que et permet mirar al seu interior des de sota. Es veu com un mandala en tres dimensions. 

L’interior és molt fosc, i les fotografies han quedat fatal. Es veuen les pintures de l’estructura esglaonada, que com deia abans, queda com un mandala, quan ho mires des de la base.