A mesura que ens anàvem apropant a Srinagar anàvem trobant més
trànsit ala carretera. I en entrar a la ciutat, molta gent, molts soldats,
gairebé a cada cantonada, molt bullici.
Srinagar es troba a les dues vores del riu Jhelum, afluent de
l’Indus; és coneguda pels seus llacs i cases flotants. Es troba a 1.730 m
d’altitud.
La història de Srinagar es diu que es remunta a l’època de
l’emperador Aixoca (Asoka), que va introduir el budisme a la vall de Caixmir i
al que s’atribueix la fundació de la ciutat cap al 250 aC.
El nom de la ciutat, Srinagar, vol dir ciutat de Sri, i Sri o
Lakxmi, és la deïtat de la fortuna.
Un dels atractius de la ciutat són els llacs i rius que hi ha
ala ciutat i que condicionen el seu estil de vida. El riu Jhelum creua el barri
antic, dividint la ciutat en dos; s’han construït molts ponts, alguns força
rudimentaris, i a les ribes dels rius i canals hi ha antigues cases de fusta.
Al voltant dels llacs hi ha jardins amb fonts, estanys i moltes
flors. Els mogols van enjardinar la zona amb terrasses construïdes per ordre de
Jahangir i Xa Jahan. El parc d’arbres de Nasim Bagh (“jardí de les brises”) és
de l’època de d’Akbar el Gran. A la muntanya Zebanwan hi ha les ruïnes del Pari
Mahal construït per Dara Shikoh, per al seu tutor Mullah Shah, la tomba del
qual és a Mulshahi Bagh, prop de l’entrada de la vall del Sind.

Les cases flotants que hi ha al llac Dal són un símbol de la
ciutat, tot i que es van introduir de forma accidental. A l’època del Raj, bona
part dels britànics que vivien al Caixmir, venien a passar l’estiu aquí, ja que
el clima era agradable. Aviat va sorgir l’interès per tenir alguna propietat a
la ciutat, però en aquella època els estrangers tenien prohibit comprar cases a
la regió, així que van decidir començar a construir les cases sobre l’aigua del
llac, així no compraven terrenys. La primera casa flotant, anomenada Victoria,
es va construir l’any 1888; de seguida van proliferar les cases-vaixell, i ara
es fan servir com a hotels. Diuen que hi ha unes 500 barques d’estil victorià
al llac Dal, equipades com a petits hotels.
Al llac hi ha dues petites illes: Sona Lanka (Illa Daurada) i
Rupa Lanka (Illa Platejada). El nom Dal podria voler dir llac en caixmir.
Quan vam arribar a Srinagar vam donar volat al llac Dal fins a
l’aparcament, allà vam descarregar els vehicles i amb barques vam anar fins al
nostre hotel flotant.
Em sembla que s’anomenava Anarkali, la nostra casa flotant. Era
de fusta, força treballada; el saló molt senyorial i disposava de grans
habitacions amb vestidor. El que era molt més basic era el lavabo.
A l’entrada hi havia una mena de porxada des
d’on podies contemplar la vida al llac: barques amb passatgers, una que passava
recollint roba per rentar, una altra era d’un banc, venedors.... hi havia de
tot, era molt distret.
Un cop instal·lats vam sortir adonar una volta pel llac amb
barquetes. La situació aquell any no era molt bona al Caixmir, i a la capital
tampoc. Gairebé no hi havia turisme i feia pena veure tants hotels flotants
tancats.
El recorregut pel llac Dal va ser molt interessant; feia pena
veure com vivien en algunes cases, en unes condicions força precàries. El llac
Dal connectat amb el llac Nagin, Nagin Bagh. De fet en el mapa, sembla tot part
del mateix llac, però la part més petita a l’esquerra del pont, és aquest altre
llac.
Tan sols vam trobar dos o tres turistes. Aquell any estaven
desesperats perquè gairebé no hi havia anat ningú. En el passat hi havia hagut
molt turisme. No sé si actualment s’ha recuperat.
Les barques de fusta que es fan servir per desplaçar-se pel
llac Dal i els canals, s’anomenen shikara. N’hi ha de diferents mides i que
tenen diferents funcions. Generalment tenen cabuda per sis persones assegudes i
el remer que va darrera. Es fan servir coma medi de transport, però també per a
la pesca, per a la recol·lecció de vegetació aquàtica (generalment per a
farratge). La majoria estan cobertes amb lones i són utilitzades pels turistes.
Algunes s’utilitzen com a cases flotants.
Al matí va ser meravellós llevar-se i sortir a contemplar la
calma del llac, amb el silenciosos venedors de flors, també algun venedor de
joies, esperant a veure si podien guanyar-se algunes rúpies.