06 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-24. Baix Ladakh: muntanya magnètica, Sangam i Basgo

Tornant de la vall de Nubra vam dormir a Leh per emprendre el camí, al dia següent, cap Kargil, creuant el baix Ladakh; dit així perquè ja no està a tanta alçada. 

És un recorregut d’uns 215 km, per la carretera que uneix Leh (Ladakh) amb Srinagar (Caixmir). Ho fem en dos dies, amb diverses parades interessants pel camí.

A uns 30 km de Leh hi ha el que anomenen la muntanya magnètica. Jo suposava que el nom provenia de la roca que tenia propietats magnètiques, però no té res a veure.

És un petit tram de la carretera de Leh a Kargil que diuen que desafia el fenomen de la gravetat. Diuen que el turó del costat de la carretera té propietats magnètiques que fan que els vehicles es moguin sols, en contra de la força gravitacional, o sigui en pujada.

Basant-se en aquesta teoria, en el passat els avions de la Força Aèria Índia evitaven sobrevolar aquesta zona per evitar possibles interferències magnètiques.

Els vilatans que resideixen al turó magnètic de Ladakh creuen que hi havia una carretera que duia a la gent al cel. Els que mereixien anar al cel eren arrossegats per aquest camí cap allà, i els que no s’ho mereixien no hi arribaven mai.

La realitat és que és una il·lusió òptica, que fa que es vegi el pendent de la carretera invertit: la carretera fa baixada, però sembla que faci pujada, per això, el cotxe en punt mort es belluga. Si un creu el que veu li sembla que, contra tota lògica, el cotxe puja sense que engeguis el motor.

Actualment hi ha una marca d’on cal ubicar-se per fer la prova; crec que en el 2009 no hi era, perquè tan sols sé que ens en van parlar. Llegeixo que el cotxe baixa a uns 20 km per hora. Si realment creien que feia pujada sembla cosa de màgia o d’alguna força de la muntanya.

Hi ha alguna llegenda que diu que aquí havia viscut una antiga civilització amb tecnologia avançada i que posseïen coneixements de les forces magnètiques que els permetien construir estructures i vehicles que podien desafiar la gravetat.

A Corea del Sud també tenen una carretera en la que passa el mateix.

Sangam es troba a uns 35 km a l’oest de Leh; aquí hi ha un mirador des d’on espot veure la confluència de dos grans rius, l’Indus i els Zanskar. En realitat el poble és Nummu, i la paraula Sangam vol dir confluència, en aquest cas, la confluència dels dos rius esmentats. L’Indus és el que queda a la dreta i el Zanskar el que hi arriba per l’esquerra. Es pot observar la diferència en el color i residus que arrossega l’aigua.

El riu Indus és un dels rius més llargs d’Àsia. A la vall d’aquest riu van sorgir les primeres civilitzacions, com la de Harappa. Aquest riu separa les serralades de l’Himàlaia i el Karakorum.

El riu Zanskar és un dels principals afluents del riu Indus, i el riu Zanskar es forma quan el riu Doda i el riu Lungnak es troben prop de la vall central de Zanskar.

 Basgo és un poble històric, conegut pel seu castell medieval i els antics monestirs. Va ser un important centre comercial i cultural de l’antiga Ruta de la Seda.

La seva història es remunta al segle XV quan els governants de la dinastia Namgyal van establir aquí seu centre polític i cultural.

He trobat una historia resumida d’aquesta dinastia que m’ha permès aclarir una mica més la història del Ladakh.

La dinastia Namgyal de Ladakh va ser fundada per Bhagan, un rei de Basgo que va reunificar Ladakh derrotant el rei de Leh. Va prendre el cognom Namgyal (que vol dir victoriós) i va fundar aquesta nova dinastia que encara sobreviu actualment.

El rei Tashi Namgyal (1555-1575) va aconseguir repel·lir la majoria dels invasors de l’Àsia central i va construir una fortalesa real al cim del pic de Namgyal. Tsewang Namgyal va estendre temporalment el seu regne fins Nepal.

La màxima expansió de l’imperi va tenir lloc durant el regnat de Jamyang Rnam Rgyal (1560-1600).

Sengge Namgyal (1616-1642), conegut com el “rei lleó” va fer esforços per restaurar Ladakh a la seva vella glòria amb un programa ambiciós i enèrgic de construcció, incloent el palau de Leh i la reconstrucció de diversos gompes, sent els més famosos els de Hemis i Hanle. Va ampliar el regne al Zanskar i Spiti, però va ser derrotat pels mogols, que ja havien ocupat Caixmir i Baltistan.

El seu fill Deldan Namgyal (1642-1694) va calmar a l’emperador mogol Aurangzeb construint una  mesquita a Leh. No obstant això, va derrotar l’exèrcit mogol al Baltistan.

El seu fill Deldek es va unir a Bhutan en una disputa religiosa entre el Tibet i Bhutan, que va resultar en un intent d’invasió pel cinquè Dalai Lama, Ngawang Lobsang Gyatso. Els mogols es van retirar després d’haver estat pagats pel Dalai Lama. Amb l’ajuda de reforços de Galdan Boshugtu Khan, kan de l'Imperi Zungar, els tibetans van atacar de nou l’any 1684. Els tibetans van obtenir una victòria i van concloure un tractat amb Ladakh per després retirar-se a Lhasa al desembre de 1684. El Tractat de Temisgam en 1684 es va establir per acabar amb la disputa entre el Tibet i Ladakh, però la seva independència estava seriosament restringida.

A principis del segle XIX, l’imperi mogol s’havia ensorrat i el règim sikh s’havia establert al Panjab i al Caixmir. No obstant això, la regió Dogra de Jammu va romandre sota els seus governants rajput, el més gran dels quals va ser el maharaja Gulab Singh (1792-1857). El seu general Zorawar Singh va envair Ladakh en 1834. El rei Tshespal Namgyal va ser destronat i exiliat a Stok.

Després d’aquest incís, tornem als orígens del castell de Basgo. La seva construcció va començar en el segle XV, sota el govern de Tsewang Namgyal.

El castell es va construir en un lloc estratègic, sobre un turó des d’on es divisava el poble i les valls del voltant.

Basgo va tenir un paper crucial en la política de Ladakh, servint com a fortalesa durant diversos conflictes. Va ser un bastió contra les invasions de les regions de l’Àsia Central, inclòs Baltistan.

El castell de Basgo és un complex que comprèn una sèrie d’estructures, com ara el Chamba Lhakhang, el temple de Serzang i el Palau Reial. Està construït amb arquitectura tradicional ladakhi amb maó de fang i pedra.

El Chamba Lhakhang és el temple que hi ha dins del castell i és una de les estructures més antigues; està dedicat a Maitreya, el Buda futur.

Un altre dels temples qhe hi ha dins del castell és el temple de Serzang, on s’hi conserven escriptures i artefactes antics.