Ladakh i Caixmir (2009)-46. Caixmir. Srinagar: final de viatge al llac Dal.

Un cop acabada la vista per la ciutat antiga vam tornar al llac Dal. Em va semblar que aquell dia devia haver-hi alguns turistes més ja que els venedors ens deixaven tranquils; o potser era perquè veien que ja no aconseguirien vendre’ns res més.

La ciutat antiga i la vida al voltant del llac són dos mons separats, que viuen d’esquena un de l’altre.

Tinc anotat que a la vora del llac hi havia habitatges il·legals, havien creuat petites illes on hi havien construït l’habitatge; això va fer que es crees un grup de defensa del llac, que els volia fer fora. Aquests assentaments il·legals abocaven les aigües grises al llac, que s’anava omplint de residus.

A més el llac s’anava omplint cada com més de vegetació, i les shikares havien de parar les màquines i treureles plantes per no espatllar els motors.

Hi ha gent de la que viu al llac que arranca les plantes, les deixa assecar i serveix d’aliments pel bestiar.

El darrer dia de viatge encara vam tenir temps de donar una altra volta pel llac Dal.

Després, abans d’entrar al recinte de l’aeroport un control, per una banda els vehicles i per l’altra els equipatges. A l’entrada a la terminal un altre control d’equipatges i nostre. A la sala d’embarcament, un nou registre complet i altre cop a peu d’avió. Totes les etiquetes dels equipatges tenien que dur algun segell conforme havia passat el control. La càmera tenia que dur la bateria carregada ja que tenies que demostrar que funcionava i disparar una fotografia.