El paisatge per aquesta via és molt variat. La vall és més
estreta, es veu més verd a les ribes del riu.... Veiem alguna marmota, també
burros i cavalls.
És un trajecte bonic, tot i que va tenir un final accidentat.
Un dels cotxes es va espatllar, es va trencar un eix de les rodes. Entre tots
els conductors el van enretirar del mig del pas i el van deixar allà fins
l’endemà que hi van anar amb un mecànic. Ens vam haver d’enquibir tots en els
altres vehicles, nosaltres i equipatges.
Això d’escriure sobre un viatge de fa catorze anys té els seus
inconvenients; per una banda ho tinc força oblidat, i m’he de fiar de les
anotacions que havia fet i de les fotografies, i precisament en quant a les
fotografies també és un problema ja que l’aplicació Lens no sempre em serveix,
han passat tants anys que molts edificis estan restaurats i per tant a vegades
no els reconeix i no em dona una pista fiable.
Sobre el turó hi ha un gompa, però tampoc he trobat informació.
Sembla que hi ha coves a la paret de la roca.
Arribem al pas, i tampoc hi ha cap rètol, o no el vaig
fotografiar, però m’estranya. Suposo que és el Wari La perquè hi ha les
banderoles d’oració habituals.
Aquest pas està a 5.312 metres d’altitud.
Des d’aquí a Leh hi ha uns 73 km. La ruta és més llarga en
comparació amb la del Khardung La. Però diuen que és estratègicament important
per a l’exèrcit indi, ja que els hi permet accedir més fàcilment a la part
oriental de la vall de Nubra, a Rangdu i Agham.