Ladakh i Caixmir (2009)-19. Ladakh: de Leh a la vall de Nubra passant pel Khardung La

Des de Leh ens dirigim cap al nord per visitar alguns de pobles a la vall de Nubra. Per arribar allà cal creuar un pas de muntanya, el Kardung La.

La vall de Nubra és una regió històrica del Ladakh. Les zones habitades formen una vall de tres braços tallada pels rius Nubra i Shyok. El seu nom tibetà és Dumra, que vol dir “ vall de les flors”. Diskit és la seu de Nubra i es troba a 120 km al nord de Leh.

El riu Shyok s’ajunta amb el riu Nubra (o riu Siachan) per formar una gran vall que separa les serralades del Ladakh i del Karakoram. El riu Shyok és tributari de l’Indus. L’altitud mitjana de la vall és d’uns 3.000 metres.

El nom de Nubra, que en tibetà és Dumra, vall de les flors, fa referència a la terra fèrtil d’aquesta vall, en contrast amb les terres àrides d’alta muntanya del voltant. En ladakhi, Nubra significa occidental, potser en referència a la seva posició respecta a la vall del riu Shyok.

Històricament en fonts tibetanes el riu Nubra s’anomenava Yarma Tsangpo, riu Yarma. El nom actual del riu sembla que deriva del nom de la vall.

Segons Alexander Cunningham, Nubra era una de les cinc divisions naturals i històriques de Ladakh. Nubra ocupa la part nord-est de Ladakh, limitant amb el Baltistan i el Turquestan xinès al nord, i l’altiplà d’Aksai Chin i el Tibet a l’est. En la concepció de Cunningham, Nubra inclou tota la regió drenada pels rius Nubra i Shyok. S’estén cap al sud fins al llac Pangong.

En la nomenclatura moderna, la regió de Nubra es divideix en “Diskit Nubra” al nord i la “regió de Darbuk” al sud, ambdues considerades subdivisions del districte de Leh. La regió de Diskit Nubra inclou el bloc de Turtuk poblat pel poble Balti, que es va convertir en part del Caixmir administrat per l’Índia després de la Guerra Indo-Pakistanesa de 1971, i la regió despoblada de la glacera Siachen.

La part poblada de Nubra sovint es descriu com una vall de tres braços. Els tres braços són: la vall del riu Nubra, dividida en tres seccions anomenades Yarma, Tśurka i Farka); Gyen, la vall superior de Shyok des del seu revolt sud fins a la confluència amb el riu Nubra; i Shama, la vall inferior de Shyok des de la confluència fins a l’àrea de Chorbat.

La vall oriental del Shyok està majoritàriament despoblada, tot i que té nombrosos llocs d’acampada que han estat utilitzats per caravanes comercials.

A l’igual que la resta de l’altiplà tibetà, Nubra és un desert fred de gran altitud amb precipitacions rares i poca vegetació, excepte al llarg dels llits dels rius. Els pobles són de regadiu i fèrtils, produint blat, ordi, pèsols, mostassa i una varietat de fruites i fruits secs, incloent pomes de sang, nous, albercocs i fins i tot alguns ametllers.

La major part de Nubra està habitada per parlants del dialecte Nubra o Nubra Skat. La majoria són budistes. A l’extrem occidental o de menor altitud de Nubra, prop de la Línia de Control, és a dir, la frontera indo-pakistanesa, al llarg del riu Shyok, els habitants de Turtuk són Balti de Gilgit-Baltistan, que parlen Balti, i són musulmans xiïtes i sufia Nurbakhshia.

La glacera Siachen es troba al nord de la vall. El pas de Sasser i el famós pas de Karakoram es troben al nord-oest de la vall i connecten Nubra amb la regió uigur, Xinjiang. Anteriorment, gran part del comerç passava per aquí cap a Xinjiang occidental i Àsia Central. La gent de Baltistan també utilitzava la vall de Nubra per passar al Tibet.

La carretera principal per accedir a la vall de Nubra passa pel pas de muntanya Khardung, Khardung La, que està a una altitud de 5.359 metres. Degut a l’altitud i als problemes de salut que pot comportar pujar fins aquí, des de l’any 2022 és obligatori fer un mínim de dos dies d’aclimatació a Leh abans de creuar el pas. Per altra banda, per accedir a la vall de Nubra es requereix de permís especial.

Khardung La es troba a 39 km de Leh i la carretera està oberta tot l’any, però sovint hi ha problemes, de congestió de tràfic, esllavissades, accidents, obres....

Hi ha un ruta alternativa, inaugurada el 2008, que creua el Wari La des de Sakti, a l’est de Khardung La, connectant amb el sistema principal de carreteres a través d’Agham i Khalsar al llarg del riu Shyok. Les rutes de Nubra a Baltistan i Yarkand, tot i que històricament van ser importants, estan tancades des de 1947 i 1950 respectivament.

El Khardung La es troba a la serralada de Ladakh, al nord de Leh i és la porta d’accés a les valls de Shyok i Nubra. La glacera Siachenes troba a mig camí a la vall de Nubra.

El camí que creua el Khardung La es va construir l’any 1976 i  uns anys més tard, en el 1988 ja estava preparat per a la circulació de vehicles. El manteniment de la ruta és responsabilitat de l’exèrcit indi, ja que és un lloc estratègicament important per a l’Índia ja que permet que arribin els subministres essencials a Siachen.

Durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un intent fallit de transport de material bèl·lic cap a la Xina emprant aquesta ruta.

Khardong La és històricament important, ja que es troba a la principal ruta de caravanes de Leh a Kashgar a l’Àsia Central; uns 10.000 cavalls i camells solien fer la ruta anualment, i encara es pot veure una petita població de camells bactrians a Hunder, a la zona al nord del pas.

El paisatge és espectacular. Desèrtic i a la vora del riu la franja verda; tornen a veure’s roques de color vermellós.

Des de dalt es veuen els contraforts nevats del Karakourm. De fet veiem neu força a la vora.

Comen tots els passos de muntanya hi ha les banderoles de colors amb oracions i desitjos i també un stupa. Estic satisfeta perquè malgrat l’altitud vaig pujar fins a l’stupa.

Em sembla que va ser per allà que un home va tenir un accident, va caure de cara i va quedar mig encaixat entre les roques. Els que érem allà vam avisar de que es necessitava gent per treure’l i baixar-lo. De seguida van pujar xofers del nostre grup i d’altres i també militars. L’hi van injectar un calmant mentre esperaven que un altre puges amb una llitera plegable. El van baixar entre sis homes i el van dur fins a la tenda dels militars.

Jo vaig baixar bastant espantada. Aquest fet em va recordar el que m’havien explicat a Sikkim sobre els militars; deien que tenien un bon servei mèdic i que per a la gent local era una sort poder comptar amb ells.

En el control policial, que no sé si era abans o després del pas, van avisar de que el dia que teníem prevista la tornada no es podria circular per aquella carretera, perquè hi farien explosions. Hi ha una ruta alternativa, més llarga, però que a vegades queda tallada per inundació, per la pujada de l’aigua del riu. Ens van dir que en cas de que es preveies que quedés tallada hauríem de marxar la nit abans.

Crec que després del pas vam aturar-nos al poble de Khardung.