Finalment, el darrer dia del viatge vam poder apropar-nos al
barri antic de Srinagar. El primer que vam visitar va ser el Hari Parbat.
Hari Parbat, també anomenat Koh-i-Maran, és un turó que hi ha a
la ciutat, des d’on es té una bona vista.
Dalt d’aquest turó s’hi havia construït un fort en el segle VI,
però em sembla que d’aquest no en quedares, sinó que el fort Hari Parbat, que
corona el turó és una fusió de visió mogol i execució afganesa.
Els fonaments de les muralles exteriors del fort són de l’època
de l’emperador mogol Akbar, de l’any 1590; Akbar volia construir la nova
capital, Nagar Nagor, envoltant el turó. Va construir enormes murs defensius de
pedra calcària grisa, una raresa en l’arquitectura caixmiri, que
tradicionalment afavoria la fusta. No obstant això, les prioritats polítiques
van canviar i el fort mogol va quedar incomplet.
A principis del segle XIX, sota l’Imperi Durrani, el governador
Atta Muhammad Khan va fortificar el cim del turó amb una fortalesa robusta i
defensiva, construïda amb pedra gruixuda i morter de calç. A diferència de
l’elegància mogol, aquest fort era utilitari, amb passadissos estrets, baluards
de vigilància i cambres militars dissenyades per a la defensa. Segons el
folklore local, fins i tot hi ha un túnel tancat sota el fort, que es creu que
condueix cap al llac Pokhribal.
El fort conserva dues de les entrades: Kathi Darwaza, amb les
seves inscripcions perses i motius de lotus, va servir com a porta cerimonial
principal; Sangeen Darwaza, al vessant occidental, compta amb escales bessones
i arcs estriats, cadascun explicant una història d’ambició imperial passada.
El que fa que Hari Parbat sigui excepcional és que és un dels
pocs llocs de l’Índia on els espais sagrats de tres grans religions
comparteixen la mateixa geografia en convivència pacífica.
El temple Sharika Devi (hinduisme): situat al vessant
occidental, aquest temple està dedicat a la deessa Sharika, una forma de Durga
de 18 braços. Segons el Nilamata Purana, la deessa va prendre la forma d’un
ocell i va deixar caure un còdol sobre el dimoni Jalodbhava; el còdol es va
convertir en Hari Parbat, atrapant el dimoni a sota. El temple compta amb un
Sri Chakra de roca natural i 108 esglaons sagrats, que simbolitzen l’ascens
espiritual.
El santuari de Makhdoom Sahib (Islam): situat al costat sud,
aquest santuari de dos pisos honra el xeic Hamza Makhdoom, un sant sufí del
segle XVI que va predicar l’espiritualitat i la justícia social. El santuari,
adornat amb fusteria del Caixmir i arcs mogols, és un dels llocs islàmics més
visitats de la vall. Milers de persones el visiten cada setmana, buscant
benediccions i curació per intercessió del sant.
El gurdwara Chatti Patshahi (sikhisme): prop de la porta Kathi
Darwaza, aquest gurdwara marca la visita de Guru Har Gobind Sahib, el sisè guru
sikh, al Caixmir a principis del segle XVII. Encara flueix una font sagrada,
que es creu que va ser creada miraculosament pel Guru per servir a la gent de
la regió.
Junts, aquests llocs religiosos fan de Hari Parbat no només un
lloc de pelegrinatge, sinó un símbol viu del pluralisme i el respecte
interreligiós.
El fort va estar tancat durant 20 anys i va reobrir-se al
públic l’any 2007.
El primer que visitem és el santuari Makhdoom Sahib, del segle
XVI i dedicat a aquest sant sufí.
El següent que veiem és la mesquita Akhund Mullah Shah, que
està mig en ruïnes. Aquesta mesquita la va fer construir Dara Shikoh, l’any
1649, per al seu mentor.
