A la riba dreta del riu Shyok hi ha el poble de Diskit, que és
la seu de la vall de Nubra i, per tant, té oficines governamentals amb
instal·lacions bàsiques. Es troba a 115 km al nord de Leh.
El monestir de Diskit està situat en un turó sobre les planes
inundables del riu Shyok, a 3.144 metres d’altitud.
Aquesta vall, tota la vall de Nubra, té un clima suau, que ha
creat una vegetació exuberant, per la qual cosa la vall s’anomena “l’hort de
Ladakh”. Com que les muntanyes sovint es tornen intransitables a l’hivern, el
poble de Diskit i el monestir són el principal centre de congregació per a la
gent de la vall.
Aquest és el monestir més antic i més gran de Diskit. Pertany a
la secta Gelug (Gelugpa) (barret groc) del budisme tibetà; el va fundar
Changzem Tserab Zangpo, deixeble de Tsong Khapa, fundador d’aquesta branca del
budisme tibetà, cap a l’any 1420. Actualment és filial del gompa de Tikse.
Segons una llegenda, aquest monestir hauria quedat força malmès
després d’una invasió dels mongols, i es va refer posteriorment.
El monestir de Diskit està connectat amb la mitologia mongola:
es diu que un malvat dimoni mongol antibudista va viure i va ser assassinat a
prop dels terrenys del monestir, però ha ressuscitat diverses vegades. Avui en
dia, es creu que el cap i la mà arrugats del dimoni es troben dins d’un dels
temples del monestir.
En un dels frescos que hi ha a les parets està representat el
monestir de Tashilhunpo del Tibet.
El fotong o residència oficial del lama en cap de Nubra es
troba al peu del turó, on s’estava construint una gran estàtua del Buda
Maitreya.
Aquesta estàtua de 32 metres es troba al cim d’un turó sota el
monestir i, segons Tsering Norphel, president del comitè que la va encarregar,
la major part del seu finançament provenia de donacions locals. El cap dels
Gelugpa, Ganden Thipa (la reencarnació de Tsongkhapa), i abat del monestir de
Rizu, va donar 8 kg d’or per a la seva decoració. És la primera vegada que un
monjo ladakhi és el cap de la secta Gelugpa.
La construcció de l’estàtua es va iniciar a l’abril de 2006 i
va ser consagrada pel Dalai Lama el 25 de juliol de 2010. L’estàtua va ser
construïda amb tres funcions principals en ment: la protecció del poble de
Diskit, la prevenció de més guerres amb el Pakistan i la pau mundial.
El temple Lachung es troba per sobre del monestir de Diskit, i
es diu que és un dels temples més antics de la vall de Nubra. Hi ha una imatge
de Tsong Khapa deïficat amb un barret groc gelugpa.
El monestir, que acull uns 80 monjos, té una escola al seu
recinte, per als nens tibetans; actualment s’hi ensenyen matèries científiques,
amb el suport de Lungta, un Grup de Suport al Tibet (una organització no
governamental) que ha creat instal·lacions informàtiques a l’escola. Lungta ha
format els monjos del monestir en informàtica i en llengua anglesa perquè al
seu torn poguessin ensenyar als nens de l’escola. S’està equipant la biblioteca
de l’escola amb diccionaris, enciclopèdies i materials didàctics d’anglès.
Al febrer se celebra un festival, el Dosmoche, també conegut com
a “Festival del boc expiatori”; aquest popular festival de pregària se celebra
al monestir de Diskit, al monestir de Likir i al palau de Leh. Com que el
festival se celebra a l’hivern, quan el pas de Khardong està nevat i fa difícil
l’accés a les festes que tenen lloc al monestir
de Likir a Leh, la gent dels pobles de la vall de Nubra es reuneixen a
Diskit per presenciar la dansa de la màscara.
La dansa de la màscara, també coneguda com a dansa Cham, la
realitzen els lames del monestir per expressar dramàticament la superioritat
del bé sobre les forces del mal. Es creu que les danses eviten la mala sort en
l’any nou (l’any nou tibetà se celebra al desembre/gener). En aquesta ocasió,
es llencen imatges fetes de pasta per dissuadir qualsevol desastre i per portar
la pau i la prosperitat a la gent. Els draps que cobreixen els caps de les
estàtues de les deïtats es treuen durant aquest període.
Veient les fotografies d’aquest viatge m’ha sorprès veure en la
majoria de monestirs, que les estàtues tenen la cara tapada, però no sé el per
què.
En referència a que no es veu gent local als monestirs acabo de
trobar una nota en que em van explicar que a l’estiu és quan tenen més feina al
camp, són els únics quatre mesos en que poden treballar la terra, i han
d’aprofitar al màxim.
Ens endinsem una mica més per la vall, 12 km, fins a Hunder,
que és el límit fins a on deixen arribar. A partir d’aquí tan sols els veïns hi
poden passar, ja que està prop de la frontera amb el Pakistan.
A Hunder o també ho he trobat escrit com Hundur, hi ha un altre
monestir. Estava tancat i han anat a buscar al monjo que tenia les claus,
al final va venir un nen a obrir-lo.
No he trobat res sobre aquest monestir i tampoc tinc massa clar
quines fotografies corresponen a Hunder.
Després de visitar Hunder vam tornar cap al campament a Sumur.
El paisatge de desert, les dunes de sorra blanca, camells que són els que van
quedar abandonats de l’època que encara passaven caravanes i que ara serveixen
per distreure als turistes.
A la fraja verda a la vora del riu les cabres aprofiten per
alimentar-se. Ens enganxa una tempesta de sorra i el paisatge es torna
fantasmagòric.
Quan vam arribar al campament de Sumur ens van dir que aquella
nit dormiríem en les casetes, en lloc de les tendes, eren noves i volien que
les provéssim.
Al matí la vista de les muntanyes és espectacular. Està molt bé
com a comiat de la vall de Nubra.
