Ladakh i Caixmir (2009)-32. Caixmir, Sonamarg

L’hotel on ens allotjàvem a Sonamarg estava enmig d’un prat, al voltant cavalls pasturant. Un lloc molt agradable. Al sol feia calor però a l’ombra fred. Hi havia famílies índies que venien a passar les vacances. Està a una altitud de 2.730 metres, a 80 km de la capital del Caixmir, Srinagar.

Sonamarg significa “prat d’or”. És una estació de muntanya amb prats alpins que floreixen a l’estiu, i amb rius i llacs plens de peixos. És una important destinació turística a Jammu i Caixmir, molt popular entre pescadors i excursionistes. Després de la Guerra de Kargil amb el Pakistan, el 1999, serveix com a punt estratègicament important per a l’exèrcit indi.

Sonamarg no té un assentament permanent i és inaccessible durant l’hivern a causa de les fortes nevades i allaus. No sé si segueix sent vigent, ja que si hi ha el túnel i no s’ha de creuar el pas, potser no queda aïllada.

Aquesta població era la porta d’entrada a l’antiga Ruta de la Seda, que connectava el Caixmir amb el Tibet.

Des de Sonamarg vam fer una excursió d’unes tres hores per arribar al peu de la glacera que hi ha al fons de la vall. Emsembla que és la glacera Thajiwas, que es troba a uns 3 km de Sonamarg. L’any 2024 hi va haver un parell d’accidents en aquesta gelera.

Al fons de la vall, on en el 2005 encara hi arribava la gelera, hi havia un campament nòmada; tenien cavalls i ovelles.  Aquí vaig trobar quatre mestres de Srinagar que estaven fent turisme. He trobat les adreces que em va donar la gent a la que vaig fer fotografies per a que els hi enviés una còpia en paper. 

Els turistes indis, venien aquí a gaudir d’un clima més fresc i a veure la neu. Es posaven roba d’esquí i es feien fotografies sobre la gelera.

Va ser una tarda molt agradable. Aquell any la gelera estava molt enretirada, quedava força amunt la neu i jo no vaig pujar fins allà.