Anem de nou cap al nord, direcció a Leh, però
aturant-nos abans d’arribar per visitar el palau d’estiu a Shey.
Shey està a uns 15 km de Leh a una altitud d’uns 3.400 metres.
En el segle X, Leh era la capital d’hivern del Ladakh i el rei Lhachen Palgyigon va fundar Shey, com a
capital d’estiu. Al voltant del segle XVII va anar quedant eclipsada per Leh a
mesura que havia anat creixent el comerç amb l’Àsia Central.
Cap a finals del segle IX, el príncep tibetà Kyide Nyimagon,
besnet del rei tibetà, Langdarma, va establir un petit regne a Guge, que
finalment va créixer fins a abastar tot el Tibet occidental fins al pas de
muntanya de Zoji La. Al seu fill gran, Lhachen Palgyigon, se li atribueix gran
part de la conquesta al nord-oest. Després de la mort del seu pare, va heretar
la regió de Maryul (“terres baixes”), com es deia llavors.
S’atribueix a Nyimagon la fundació de diverses ciutats i
castells i aparentment va ordenar la construcció de les principals escultures
de Shey. En una inscripció, diu que ho va fer per al benefici religiós del
Tsanpo (el nom dinàstic del seu pare i avantpassats), i de tota la gent de
Ngari (Tibet occidental). Això demostra que ja en aquesta generació l’oposició
de Langdarma al budisme havia desaparegut.
El monestir de Shey o gompa de Shey era el palau d’estiu dels
reis de Ladakh. En aquest monestir hi ha una gran estàtua del Buda
Shakyamuni,
la segona estàtua de Buda
més gran del Ladakh.
El palau original, actualment en ruïnes, es va construir prop
de Shey; el va ferconstruir el rei Lhachen Palgyigon, en el segle X. Diuen que
el noble mogol Mirza Haidar Dughlat va viure aquí durant la invasió del Ladakh
en el segle XVI.
L’actual palau i monestir data del 1655; es va construir segons
les instruccions de Deldan Namgyal, en memòria del seu pare, Sengge Namgyal,
sota del sota el primer palau.
Shey era l’antiga capital de la regió de l’alt Ladakh. Quan els
dogras de Jammu van envair Ladakh, el 1842, els namgyals van abandonar el palau
i van fugir a Stok (el van convertir en la seva residència permanent) a l’altre
costat del riu Indus. Es conjectura que el fort trobat en ruïnes, no datat,
sobre l’actual palau de Shey, pertanyia a aquest període d’invasió.
Posteriorment, quan els dictats polítics van requerir el trasllat de la capital
a Leh, fins i tot llavors la importància de Shey va continuar, ja que sembla
que era un requisit obligatori per als reis Namgyal engendrar el seu hereu
aquí.
Aquest monestir és conegut per l’estàtua gegant de Buda
assegut; és de coure banyada en or. Té l’alçada de tres pisos del monestir,12
metres. Es va construir a partir de peces de coure fabricades a Leh i després
transportades i muntades aquí; diuen que per daurar les planxes de coure van
caldre 5 kg d’or.
A uns 400 metres del palau, hi ha un altre petit santuari
construït per Sengge Namgyal; en aquest santuari també hi ha una gran estàtua
de Buda Shakyamuni en postura asseguda. Els murals i les imatges de l’interior
del santuari són similars a les del santuari del palau. Hi ha constància de que
aquesta estàtua i la del palau les va realitzar un escultor nepalès anomenat
Sanga Zargar Wanduk. Segons els informes, va ser la mare de Sengge, Gyal
Khatun, qui el va fer venir aquí. El van ajudar altres artesans locals.
De tornada cap a Leh vam passar prop de la casa on s’allotja el
Dalai Lama quan ve a la ciutat. En arribar encara vaig tenir temps de donar una
altra volta per Leh.
Tinc apuntat que el monestir de Hemis el van construir amagat
entre les muntanyes, per evitar que fos
espoliat; sembla que en aquella època els anglesos van endur-se’n moltes coses
dels temples que trobaven.
Dels monestirs i stupes d’aquí Leh em va decebre no veure-hi
vida, no es veia gent anat a portar ofrenes o encenen làmpades d’oli... Eren
monuments freds, en aquest sentit.
En quant a Leh, la capital, vaig trobar que tot girava molt al
voltant del turisme. Potser és per ser època d’estiu, han d’aprofitar quan els
estrangers poden arribar fins aquí.
En certa forma m’agraden més els llocs petits, on és més fàcil
interactuar amb la gent...
Darrera nit a Leh abans d’anar cap a una de les valls més
aïllades de Ladakh, la vallde Nubra.
