A mesura que ens anàvem apropant a Kargil el paisatge i l’estil de construccions va anar canviant, es veien més mesquites; de fet es veien gompes i mesquites, la convivència del mon budista i musulmà.
També vam trobar molts militars, per la carretera combois
militars d’una trentena de vehicles. La població està prop de la zona
fronterera amb Pakistan.
Kargil em va semblar molt sorollós i caòtic, molt poblat, en
comparació amb els llocs d’on veníem. De fet no vaig veure res d’aquesta
població, ja que no vaig sortir ni tant sols a sopar.
Kargil és una ciutat de Ladakh administrada per l’Índia a la
disputada regió del Caixmir. És el segon centre urbà més gran de Ladakh després
de Leh. Es troba a 204 km a l’est de Srinagar, i a 234 km a l’oest de Leh, a la
vora del riu Suru, afluent de l’Indus, i a una altitud mitjana de 2.676.
Kargil es troba a la confluència de múltiples valls fluvials:
la vall del riu Suru al nord i al sud, la vall de Wakha Rong al sud-est que
condueix a Leh, i la vall de Sod a l’est que condueix a la vall de l’Indus prop
de Batalik.
En temps històrics, Ladakh va tenir un paper important en el
comerç de la ruta de la seda entre l’Àsia Central i el Sud. Tant Leh com Kargil
es van beneficiar del comerç en aquesta ruta ja que eren llocs on s’aturaven
les caravanes que feien la ruta de Srinagar a Leh, i a l’Àsia Central. Durant
el període colonial, per donar serveis als comerciants que passaven per la
ciutat de Kargil, es va obrir un seria (casa de descans i oficina de correus i
telègrafs). Les petites botigues de fusta i els grans emporis del petit basar
de Kargil oferien llumins, querosè, diverses varietats de sucre i te, teles de
cotó de Bombai i Manchester, i adorns de vidre i oripell.
L’islam és la religió que té més seguidors, un 77% de la
població, seguida per l’hinduisme, el
19,2% de la població. El sikhisme (2,2%), el budisme (0,5%) i el cristianisme
(0,4%) són altres religions menors. L’anglès, l’hindú, el ladakhi, el purigi i
l’urdú són declarats llengües oficials al territori. Altres llengües parlades
inclouen el balti, el shina, el zanskari i altres llengües dàrdiques.
La segona guerra del Caixmir va ser en el 1965, sense canvis en
la línia de control. Sí que n’hi va haver després de la tercera guerra, l’any
1971; les forces índies van desplaçar la Línia de Control, assegurant la
seguretat de Kargil, i un poble clau
anomenat Hunderman, va quedar sota control indi.
Al final de la Guerra Indo-Pakistanesa de 1971, les dues
nacions van signar l’Acord de Simla, convertint l’antiga línia d’alto el foc
amb alguns ajustos en una línia de control, i prometent no participar en
conflictes armats respecte a aquesta frontera.
El darrer poble on parem anant cap a Sonamarg, que es troba ja al Caixmir és Dras.
Kargil està a uns 20 km de la línia de control, de la zona en
disputa amb el Pakistan, per això en el trajecte fins a Dras trobem molts camions militars i campaments.
El nom d’aquesta població l’he vist escrit com Dras i també com
Drass. Tradicionalment es coneix com Hem-babs, que significa “terra de neu”.
Aquí, la temperatura mitjana a l’hivern és de -20 ºC. Diuen que és la població
Índia on hi fa més fred.
El grup ètnic Shina constitueix la majoria de la població
(65-70%), mentre que el grup ètnic Purgi/Balti és una minoria significativa que
representa al voltant del 30-35% de la població.
A l’estat principesc de Jammu i Caixmir (1846-1947), Dras
formava part del tehsil de Kargil, del wazat de Ladakh.
Un tehsil és una subdivisió administrativa, generalment formada
per una ciutat central i centre administratiu i un territori d’influència,
sovint amb algunes ciutats més i un nombre de pobles.
Poc després de la independència, el 22 d’octubre del 1947, el
Pakistan va iniciar la primera guerra del Caixmir. Les milícies tribals paixtus
del Pakistan juntament amb forces irregulars pakistaneses, van creuar la
frontera amb l’Índia amb l’objectiu de conquerir Srinagar.
Durant aquesta guerra, el 10 de maig del 1948, els Scouts de
Gilgit van atacar l’àrea de Kargil. L’exèrcit indi, que llavors era
l’encarregat de defensar el Caixmir, va enviar reforços, però no van arribar a
temps i Dras va caure en mans dels scouts de Gilgit el 6 de juny de 1948.
Kargil i Skardu també van caure al cap de poc temps. El novembre de 1948,
l’exèrcit indi va llançar l’Operació Bison, amb el suport de tancs, i va
reconquerir Dras i Kargil; en canvi Skardu va quedar sota el control del Pakistan.
La línia d’alto el foc de 1949 corre 12 km al nord de Dras a través del punt
5353.
La línia d’alto el foc va ser rebatejada com a Línia de
Control, en l’Acord de Simla de l’any 1972, en el qual l’Índia i el Pakistan
van acordar respectar aquesta línia.
Després de la guerra la població de Dras va començar a
desenvolupar-se turísticament; venia turisme a conèixer els escenaris de la
guerra.
A 7 km de Dras hi ha un memorial pels morts en la guerra de
Kargil.
Veure les muntanyes per on van baixar les milícies pakistaneses
a atacar la població impressiona una mica.
