Suwon es troba a uns 30 km al sud de Seül.
A aquesta població se la coneix com “la ciutat de la pietat filial” nom que té
a veure amb la història de la fortalesa Hwaseong, de la que parlaré després.
Ha tingut diferents noms al llarg dels segles, primer era Mosu-guk,
després en l’època dels tres regnes tota l’àrea on hi ha actualment Suwon i
Hwaseong se la coneixia amb el nom de Maehol-gun.
L’any 757, durant el regnat de Gyeongdeok, de Silla unificada,
el nom va canviar a Suseong-gun. Després, en el 940, durant la dinastia Goryeo,
es va anomenar Suju. I finalment, l’any 1413,el tercer rei de la dinastia
Joseon, Taejong, l’hi va posar el nom actual, Suwon.
Bona part de la població de Suwon treballa per Samsung. Samsung
Electronics es va fundar en aquesta ciutat l’any 1969; aquí hi ha la seu
central i un gran complex industrial.
El fundador d’aquest conglomerat empresarial va ser Lee Byung-chul. Va començar l’any 1938, a Taegu.
Allà comerciava amb fideus i menjar autòcton i ho exportava a la Xina. L’empresa
va prosperar i l’any 1947 va decidir traslladar-se a Seül, però poc després va
esclatar la guerra de Corea (1950-53) i es va veure obligat a tancar la seu de
Seül.
Després de la guerra va ampliar el negoci als tèxtils i va
obrir la fàbrica de llana més gran de Corea. Es va centrar en la
industrialització per ajudar al país a recuperar el desenvolupament després de la guerra. En aquella època el
govern va ajudar molt als conglomerats nacionals, els chaebols: els protegia de
la competència i els hi facilitava el finançament.
En la dècada de 1970 l’empresa va ampliar el procés de
fabricació de tèxtils, des de les matèries primeres fins al producte finals,
per tal de ser més competitius. Es van establir noves filials i també es va
començar a invertir en industria pesada, química i petroquímica.
Va entrar en la indústria electrònica en el 1969; els seus
primers productes van ser televisions en blanc i negre. En la dècada següent va
ser quan va entrar en el món de la telefonia.
Després d’esmorzar vam sortir cap a Suwon, per visitar la
fortalesa. En principi el trajecte de Seül a Suwon tenia que durar una hora,
però en vam trigar tres; el trànsit és infernal.
Feia mal dia, plovia a estones i feia fresca, i seguia
havent-hi molta contaminació.
La fortalesa de Hwaseong és una de les estructures militars més
grans del país; es va construir durant la dinastia Joseon i està declarada
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1997. Només vam veure una
petita part, ja que no teníem prou temps i és molt extensa.
La va fer construir el 22è rei de la dinastia
Joseon, el rei Jeongjo, a començaments del 1794, com un acte de devoció filial,
i també per enfortir el seu poder i fortificar la zona sud de l’anterior
capital (l’actual Seül). Volia traslladar aquí les restes mortals del seu pare,
el príncep hereu Sado.
La historia del príncep Sado és una de les més conegudes a
Corea, se n’han fet pel·lícules, sèries, llibres....
Aquest príncep va néixer l’any 1735 i quan va morir el seu
germà gran es va convertir en l’hereu a la corona. Diuen que era molt
intel·ligent i que el seu pare havia posat moltes expectatives en ell. Sembla
ser que pel seu caràcter el va decebre, i diuen que tant a ell com a la seva
germana els tractava molt malament, de forma cruel. Quan va morir la seva
germana sembla que es va descontrolar i que era molt agressiu.
He trobat un article, en una revista de psiquiatria coreana, en
el que analitzen el seu comportament a través de documents de l’època i de les
memòries de la seva vídua; la conclusió a la que arriben és que el seu
comportament espot atribuir a un trastorn bipolar.
El seu pare el va obligar a suïcidar-se; em sembla que ell s’hi
va negar i llavors els va tancar en un cofre de fusta on habitualment s’hi
guardava arròs, esperant que moris. Aquí
he trobat versions diverses, uns diuen que efectivament va morir tancat al contenidor,
mentre que d’altres diuen que al cap d’una setmana encara era viu i el van
executar. Sigui com sigui, el seu pare el va matar. Malgrat les reticències de
part de la noblesa, el trono va passar al seu fill Jeongjo.
Jeongjo no estava d’acord amb el tracte que havia patit el seu
pare i va lluitar per restituir el seu honor. Considerava que Sado havia sigut
víctima d’una conspiració i per això va voler traslladar la capital a Suwon,
lluny dels que considerava que havien conspirat contra el seu pare.
Jeongjo va escollir Suwon perquè era un indret poc conegut, i
estava a tan sols 25 o 30 Km de Seül, en aquella època anomenada Hanyang. El seu objectiu era traslladar aquí la
capital del regne, ja que la seva ubicació era estratègica i permetia connectar
Seül amb el mar de l’oest o mar groc i amb la Xina.
Volia convertir Suwon en una capital pròspera; va fomentar el
creixement, incentivant a la gent a que es traslladés a Suwon, amb ajuts i
avantatges fiscals, per un període de deu anys. Va ordenar la construcció
d’escoles i centres educatius. El rei Jeongjo va morir l’any 1800, als 47 anys,
i hi ha dubtes sobre la causa de la seva mort. El cas és que el seu somni de
fer de Suwon una gran capital va quedar estroncat.
La fortalesa tenia dues funcions, la de defensa i residencia, ja que és on
s’hi va construir el palau reial.
Prop de la fortalesa va fer construir la tomba pel seu pare, al
que va coronar de forma pòstuma i la seva tomba està considerada tomba reial.
La fortalesa es va construir en tan sols dos anys, i mentre s’estava
construint, l’any 1795, es va fer una històrica processó, traslladant les
despulles del príncep hereu Sado a la tomba reial recent construïda.
La fortalesa es troba al peu de la muntanya Paldal, a pocs
quilòmetres al nord de la tomba del pare. El disseny va ser obra de Jeong
Yakyong, conegut també com Dasan. Aquest era un influent filòsof i conseller
del rei Jeongjo que va encapçalar la
branca Silhak del neoconfucianisme, que es basava en l’aprenentatge pràctic.
El primer grup d’estudiosos del silhak defensaven una reforma
completa dels exàmens de la funció pública, de la fiscalitat, de les ciències
natural i de les tècniques agrícoles i de gestió. L’objectiu era reconstruir la
societat de Joseon, que havia quedat devastada.
Les reformes que es van implementar van ser beneficioses, tant
pel tresor com per als camperols. Van modernitzar el país i el van obrir a
l’exterior. Dasan va escriure una obra sobre l’estratègia de les
fortificacions, analitzant els dissenys de les fortaleses coreanes, xineses i
occidentals.
Basant-se en la filosofia Silhak es va innovar en el sistema
laboral, de forma que els treballadors van començar a un contracte i rebien un
salari per la seva feina.
Com deia abans, es va construir en molt poc temps, tenint en
compte les seves dimensions, i això va ser possible a la tecnologia emprada,
com ara la utilització de grues i politges.
Aquesta fortalesa va tenir una gran influencia en el
desenvolupament de l’arquitectura coreana, la planificació urbana i el
paisatgisme. A diferència d’altres fortaleses de la Xina o del Japó aquesta
combina funcions militars, polítiques i comercials. Combina la part residencial
amb la defensiva, i s’hi van aplicar els darrers coneixements científics del
moment, tant d’orient com d’occident.
Durant la construcció de la fortalesa, el supervisor Chae
Chae-Gong va anar anotant tots els detalls i ho va publicar en el 1801; això va
facilitar que després es pogués reconstruir mantenint la forma original.
Aquesta publicació és el Hwaseong Seongyeok Uigwe (Registre de
la construcció de la fortalesa de Hwaseong); es va publicar en el 1801, poc
després de la mort del rei Jeongjo.
Consta de deu volums i gràcies als detalls i la meticulositat
amb que està escrit i dibuixat es va poder reconstruir després de la guerra de
Corea. Hi ha dibuixos sobre com era la fortalesa, descripció i dibuixos de cada
espai i de quina era la seva funció,
detalls de les peces i materials emprats, així com una acurada
explicació de tot el procés de construcció. Aquesta obra forma part del tresor
nacional des del 2016.
Hi ha una traducció en francès, abreujada, que es va publicar
l’any 1898, obra de Henry Chevalier, que era el cònsol francès a Corea. També
hi ha una traducció completa en alemany, que forma part d’una tesi doctoral.
La muralla tenia quatre portes, i incorporava diferents
sistemes defensius que s’han conservat, com ara comportes, torres d'observació,
llocs de comandament, torres amb espitlleres bastions d'armes de foc, torres
d'angle, portes secretes, torres de balises, baluards i búnquers.
La torre de balises, des d’on s’enviaven els senyals de fum o
amb foc, tenia, com ja vam veure a Seül, cinc xemeneies, per poder jugar amb el
nombre de focs encesos per enviar el missatge que tocava en cada moment.
Una de les característiques de la muralla és que tenia cinc
portes secretes, que permetien aprovisionar-se i llançar atacs, en cas de
setge. També tenia dues comportes per regular el flux del riu que travessa la
fortalesa.
Les portes del sud i del nord són estructures de fusta de dos
pisos, sobre una base de pedra, en canvi les portes de l’est i de l’oest tenen
un sol pis.
Dels 48 elements defensius que tenia originalment se n’han
perdut set per les guerres i les riuades. Per altra banda, la muralla s’ha
perforat en nou punts per integrar-se a la xarxa viaria.
Durant la guerra de Corea parts de la fortalesa van quedar
malmeses: dues de les portes destruïdes i part de la muralla enderrocada. La
reconstrucció i restauració es va començar en el 1964.
Després de visitar la fortalesa vam anar cap al centre de la
població per donar una volta i dinar.
En una gran plaça, i al peu de la muntanya hi ha el palau temporal,
en coreà aquest tipus de palaus s’anomenen Haenggung. Aquest tipus de palaus no
estaven habitats de forma permanent, sinó que servien de refugi en temps de guerra
i a més hi venia la família reial quan anaven a les fonts d’aigües termals.
Aquest és el palau que va fer construir el rei Jeongjo per poder
fer-hi estada quan anava a visitar la tomba del seu pare, el príncep hereu Sado.
Es va construir en el 1790, uns anys
abans que la fortalesa.
L’any 1795 aquí es va celebrar una gran festa amb banquet
inclòs, per celebrar els 60 anys de la mare del rei Jeongjo, Hyegyeong, que va
ser la que va escriure les seves memòries on hi deixava constància dels problemes
que tenia el seu marit, el príncep Sado.
Quan el rei no estava allotjat aquí funcionava com a oficina
del govern local de l’àrea de Suwon. També s’hi feien cerimònies diverses, com
l’entrega de certificats als que havien aprovat l’examen nacional especial.
El rei Jeongjo tenia previst retirar-se aquí quan abdiqués del trono.
Actualment s’hi fan diverses activitats tradicionals i espectacles
culturals. No hi vaig entrar ja que no tenia prou temps.
