Corea del sud-19. Museu Nacional de Gyeongju

Prop del parc dels túmuls hi ha el Museu Nacional on es poden veure molts dels objectes trobats en les excavacions. Vam fer una visita ràpida, però permet fer-se una idea del patrimoni cultural.

Aquest museu es va fundar l’any 1945, com una branca del Museu Nacional de Corea. L’edifici principal es va construir l’any 1968 i va ser en el 1975 quan va adquirir el nou nom, de Museu Nacional de Gyeongju.

Hi ha algunes corones de l’època de Silla, objectes trobats en excavar l’estany Anapji, d’altres són de les excavacions fetes en la zona del temple Hwangnyongsa.

Hi ha una part d’objectes que es veuen en sales de l’interior de l’edifici i d’altres es troben a l’aire lliure. Com passa en molts museus, el que es mostra al públic és tan sols una petita part del fons que té el museu.

Una de les sales correspon al període de la dinastia de Silla, on es poden veure algunes de les corones d’or trobades en les tombes reials.

A la tomba Geomgwanchong és on es va trobar la primera corona reial en or. No hi ha certesa absoluta, però es pensa que aquesta tomba pertanyia a un rei de Silla de començaments del segle VI.

Es va descobrir al setembre del 1921, en un terreny privat, quan els seus propietaris van començar a aplanar el terreny per construir-hi. Uns nens van trobar unes perles i estaven jugant amb elles quan ho va veure un policia japonès que passava per allà. Va veure la importància que podia tenir i els hi va preguntar on les havien trobades. El van dur al lloc i a partir d’aquí es van començar les excavacions.

Un dels primers objectes que es van trobar va ser una corona d’or, que és la que va donar el nom a la tomba (corona d’or en coreà es diu geumgwan). Es van trobar també cinturons d’or, anells, polseres. Vaixella i accessoris diversos de l’època dels Tres Regnes.

Aquesta tomba contenia més de 30.000 accessoris, i el túmul té 13 metres d’alt i 50 metres de diàmetre. 

En les excavacions fetes s’han trobat objectes importats d’altres estats, i també objectes fabricats pels artesans de Silla però que presenten influència d’altres cultures. En les tombes del període comprès entre el segle IV i el VI s’hi han trobat recipients de vidre, de diverses formes, que provenien d’Àsia occidental. Això demostra que Silla mantenia contactes comercials amb altres estats, alguns llunyans, a traves d’alguna de les rutes comercials del moment, terrestres, com la ruta de la seda, i també marines.

Es van trobar figures dels dotze animals del zodíac xines. Aquesta escultura correspon al mico.

En una altra sala hi ha objectes relacionats amb el budisme, i l’arribada d’aquesta religió a Corea, concretament a Silla. Com ja he explicat abans, va costar una mica que la gent de la cort l’acceptés; va ser gracies a la mort d’Ichadon que va instaurar-se com a religió oficial l’any 529, i en el 534 es construïa el primer gran temple, en un bosc que ja era venerat anteriorment com a sagrat.

Si no estic confosa, va ser amb l’arribada del budisme que es va començar a incinerar als difunts, i comencen a aparèixer les urnes funeràries de diferents formes. 

Moltes de les peces que hi ha a les sales formen part del tresor nacional. També són tresors nacionals el que es veu a la part exterior: una pagoda de tres pisos de pedra, del temple  Goseonsa, i  una campana divina del rei Seongdeok. També hi ha una sèrie de pedres amb unes figures que corresponen als guardians del dharma budista, algunes d’aquestes deïtats estan representades pels animals del zodíac..

En una altra sala hi ha una maqueta del palau Donggung i l’estany Wolji, juntament amb els objectes trobats en aquest estany i una antiga barca de fusta.

Al final de tot anem a veure la campana que he mencionat abans, ja que era gairebé l’hora en la que es pot escoltar el seu so. Cada vint minuts es pot sentir la gravació enregistrada anteriorment.  La sonoritat impressiona.

La divina campana del rei Seongdeok, és la campana més gran del país, que s’ha conservat. Es va fabricar per retre homenatge a la memòria del rei  Seongdeok. Es va acabar l’any 771 i és quan se l’hi va donar el nom amb el que se la coneix actualment. No obstant, com que aquesta campana havia estat en el temple Bongdeoksa, també se l’anomena la campana de Bongdeoksa.

A aquesta campana també se la coneix amb el nom de campana Emile. L’origen d’aquest nom es basa en una llegenda segons la qual per donar sonoritat a la campana es va sacrificar un nen, i suposo que el seu nom devia ser Emile. Diuen que el seu eco sona com ‘em-ee-leh’ i que s’assembla a la paraula coreana per anomenar una mòmia.

El tub de so tubular que hi ha a la part superior de la campana i que ajuda al reverber sonor, és una característica que tan sols es troba en les campanes coreanes. El yongnyu, que és la peça que serveix de llaç per penjar la campana, representa un drac; és diferent al de les campanes xineses que tenen un drac amb doble cap. El cos de la campana està decorat i presenta inscripcions. Diuen que és un bon exemple de l'artesania del període de Silla Unificada.

Hi  ha uns cubs de pedra, que em sembla que formaven part d’alguna pagoda, que tenen gravada en cadascuna de les cares una de les quatre divinitats protectores del les lleis del budisme; estan ubicades de forma que cadascuna mira en una de les direccions: nord, sud, est i oest, per protegir dels mals esperits. Els originals estan a l’interior del museu.

 

Corea del sud-18. Gyeongju. Parc Daereungwon: túmuls i tombes reials

Després de dinar vam anar a visitar el parc dels túmuls, on hi ha les tombes reials de Silla; una de les tombes es pot visitar. Aquestes tombes no havien estat profanades i s’hi ha trobat molt aixovar funerari.

Jo n’he dit parc dels túmuls, però el nom correcte del parc és Daereungwon.

En aquest parc, per on ja vam passejar una mica el primer dia d’arribar a la ciutat, hi ha les tombes de reis i nobles del regne de Silla.

El període de Silla a la península de Corea va iniciar-se en el 57 aC i es va acabar en el 935 dC. En aquest interval es diferencien dues etapes, la de Silla, que és el període del 57 aC fins al 660 dC, i la de Silla Unificada, del 661 al 935.

En el primer període, Silla, hi va haver 29 “reis”, tot i que no se’ls pot considerar reis, sinó més aviat cabdills o governadors. Els primers tenien el títol de Isageum; a partir de l’any 356, quan va començar a governar Naemul, que era el 17è de la llista, van començar a prendre el títol de Maripgan, que vol dir governador. I el títol de rei va començar amb el numero 23 de la llista, Beopheung, que va pujar al trono l’any 514. Era el primer cop que el governant tenia un major poder sobre la població.

El segon període, Silla Unificada, va començar en el 661 amb el rei Mummu, i va acabar l’any 935. En aquest període hi va haver 27 reis.

Per tant, l’època Silla és molt àmplia, amb una situació política i econòmica molt diferent. I de retruc, les tombes també van ser molt diferents i van anar evolucionant amb el temps. La ubicació i forma dels enterraments va anar canviant. Saber si una tomba pertanyia a un dirigent no sempre és fàcil. Els arqueòlegs es basen en els objectes trobats en el seu interior, en la comparació amb les altres tombes, en quant a mida...

De totes les tombes trobades, segons alguns investigadors les úniques que haurien de rebre el títol de tombes reials són les dels governants del segle VI i posteriors. En algunes està molt clar que ho eren ja que s’hi ha trobat corones fetes en or.

S’han trobat tombes de taüt de fusta, de cambra de fusta, cambra de fusta coberta amb pedres, túmuls...

Entre el segle I aC i el I dC les tombes que s’han trobat eren del tipus “taüt de fusta”; se n’han trobat cinc, que se n’ha dit tombes reials, però seria dels governants.

Entre el segle II i començament del segle IV les tombes “reials” eren del tipus “cambra de fusta”. Després, entre el segle IV i VI aquesta cambra es cobria amb un monticle de pedres.

Curiosament, de les 56 reines de Silla, la tomba de la reina Al-yeong és l'única que es conserva.

Les tombes tipus taüt de fusta o les tombes de cambra de fusta, que contenien les restes dels cacics o governants, no estaven separades de les altres tombes. No hi havia un lloc especial que destaqués el seu estatus social. Per tant, només per la forma de la tomba no es podia saber l’estatus social del difunt. S’ha deduït a partir dels objectes trobats en el seu interior.

El mateix passa amb les tombes de cambra de fusta amb monticles de pedra; per la forma exterior i la ubicació no es diferencien de les altres.

Per tant, sembla que des del punt de vista arqueològic es considera que les tombes reials pròpiament dites apareixen per primer cop durant el regnat de del rei Beopheung, que és quan es van promulgar les lleis administratives que establien el marc bàsic dels rangs socials. 

Les tombes reials es diferenciaven de les de la resta de família reial o dels súbdits per la seva mida del túmul i els artefactes enterrats a l’interior. Podien tenir túmuls de 5 fins a 12 metres d'alçada, molt més grans que els d’altres tombes. A més, segons l’època variaven els objectes trobats al seu interior, així com la seva estructura; algunes tenien una paret de pedra envoltant la tomba, anomenat hoseok, i hi havia estàtues de pedra disposades davant de la tomba.

Les tombes reials van anar canviant en els diferents períodes; hi va haver també una influència de l’estil de les tombes reials de Tang , i la introducció del budisme.

El nom que s’ha donat a les tombes és molt divers; quan s’ha trobat alguna inscripció o algun detall que permet saber qui era la persona enterrada, òbviament se l’hi ha donat el nom del difunt. Però en molts casos això no ha sigut possible i llavors se les identifica per algun objecte que s’ha trobat al seu interior.

Dins del parc hi ha 23 tombes, dues de les més grans i més antigues són la tomba Cheonmachong i la tomba Hwangnamdaechong.

La tomba Cheonmachong es va descobrir l’any 1970, quan es va fer una exploració i excavacions en aquesta zona. En el seu interior s’hi va trobar una pintura antiga d’un cavall celestial, un cavall alat blanc; em sembla que és l’única pintura que s’ha trobat de l’època del regne de Silla. El nom de Cheonmachong fa referència al cavall celestial. A l’interior d’aquesta tomba s’hi van trobar 11.526 relíquies i corones reials, que actualment estan al museu. Els objectes trobats indiquen el luxe amb que vivien la reialesa i la noblesa en aquella època.

Una altra tomba excavada, la tomba Geumgwanchong, va ser la primera tomba en la que s’hi va trobar una corona d’or, i el seu nom ve d’aquest objecte, o sigui seria la tomba de la corona d’or. S’estima que a Silla van començar a fer servir l’or a mitjans del segle IV.

La tomba Hwangnamdaechong, es diu que correspon a un sepulcre matrimonial, ja que en el seu interior s’hi van trobar les restes del rei i de la reina, i un aixovar funerari de més de 30.000 peces en or. Un tret remarcable d’aquesta tomba és que els guarniments trobats en el sepulcre de la reina eren més luxosos que els trobats en el del rei. Alguns investigadors suggereixen que potser la reina tenia una posició social més elevada que el rei abans de casar-se.

Aquestes tombes es van excavar en la dècada de 1970.

S’han trobat diferents tipus d’enterraments, i en fer les excavacions se’ls hi ha donat diferents noms. La majoria són tipus túmul, bun, que consisteix en un monticle de terra i pedres aixecades sobre una tomba.

A vegades es troben uns quants túmuls individuals agrupats, llavors és un tomba clúster. Pot ser una tomba d’un rei o de nobles, segons la mida.

Quan és un túmul més grans que sembla un turó, s’anomena reung o neung, que vol dir tomba reial i s’afegeix aquesta paraula al nom del difunt. En canvi quan no es coneix la identitat del difunt però pels objectes trobats es creu que és una tomba reial, s’anomena chong.

Un enterrament sota terra s’indica amb el mot myo, que vol dir sepulcre i generalment va seguit pel nom del difunt, que en general era un noble.

La tomba que vam visitar és la Cheonmachong. És la típica tomba de l’època de Silla, que consisteix en una tomba amb una cambra de fusta i un túmul de pedra, i es devia construir cap a l’any 500 dC.

El difunt està enterrat en la cambra de fusta amb els objectes de l’aixovar funerari i aquesta cambra està coberta amb pedres i sorra. Gràcies a la seva estructura no va ser saquejada pels lladres de tombes i tot el que hi havia al seu interior es va trobar intacte.

Vaig fer algunes fotografies per mostrar l’estructura de la cambra de fusta, la cobertura de pedres i posteriorment la terra per formar el túmul. No me ‘n vaig sortir gaire, ja que hi havia poca llum i poc espai per la perspectiva. De totes formes permeten fer-se una petita idea de la cambra i els passadissos.

A l’interior del túmul hi ha exposats alguns dels objectes trobats, com són alguns guarniments de cavall. Algunes peces emsembla recordar que són reproduccions i els originals estan al museu. 

Corea del sud-17. Gyeongju: temple Hwangnyongsa, centre cultural

Abans de dinar vam anar a visitar un centre cultural ubicat al costat d’on hi havia hagut el temple budista Hwangnyongsa.

Aquest temple es va construir en el segle VI, durant el regne de Silla; i a l’interior del recinte hi havia una pagoda de nou pisos, de la que una reproducció a escala 1/10 en el centre cultural.

La construcció del temple va començar l’any 553 en un terreny a l’est del recinte reial, durant el regnat de Jinheung. En un principi el rei tenia previst construir-hi un palau, però quan va saber que per allà s’hi havia vist un drac groc va decidir canviar de plans i construir-hi un temple, un lloc on els monjos poguessin anar a resar pel benestar de la nació, cercant la protecció de Buda.

El seu nom, Hwangnyongsa vol dir drac groc; també diuen que es pot traduir com temple del drac daurat o temple del drac imperial.  La construcció es va acabar en el 569.

Aquest temple tenia també un objectiu més prosaic, i era el d’impressionar als dignataris estrangers.

A Silla, abans de l’arribada del budisme seguien el xamanisme, que considerava a Bak Hyeokgeose un Déu. El rei Beopheung volia convertir el budisme en la religió de l’estat, però els funcionaris de la cort i els nobles s’hi oposaven.

Entre el rei i el gran secretari, Ichadon, van planejar una estratègia per convèncer als reticents. Es va aprofitar el fet de que Ichadon era descendent de Hyeokgeose, i a més va acceptar ser sacrificat per tal que el seu pla funcionés. No he entès massa la llegenda, però sembla que va pronosticar que quan l’executessin es produiria algun fet sorprenent, i diuen que va ser així. Això va convèncer als nobles de que el cel acceptava el budisme com a religió. Era l’any 527 quan succeïa això i el budisme es va convertir en la religió de l’estat de Silla.

El cos d'Ichadon es va dur a les muntanyes Geumgang i va ser enterrat amb molt de respecte. Després la família reial va patrocinar la construcció del primer temple budista, que és aquest, el temple Hwangnyongsa.

Durant el període de Silla aquest temple va ser el temple més gran de la nació i aquí s’hi conservaven els tresors més importants del budisme. Les pintures murals del temple presentaven un vell pi dibuixat per l'artista Solgeo.

Més tard, quan el monjo Jajang va anar a Xina  estudiar durant la dinastia Tang, en passar per l’estany Taihe, es va trobar amb un déu que l’hi va dir: “ el drac groc, que és el meu fill gran, és el guardià del temple Hwangnyongsa, per ordre de Brahma, el Creador. Si quan tornis a Silla construeixes una pagoda de nou pisos, els estats veïns es rendiran i us pagaran tribut, amb el que el regne esdevindrà més fort. Quan s’hagi acabat la construcció de la pagoda, Prepareu un servei commemoratiu per als déus locals i perdoneu qualsevol dels criminals del país. Si feu tot això, cap altre estat s’atrevirà a envair Silla.”

Després d’aquesta trobada el monjo Jajang va tornar a Silla i va convèncer a la reina Seondeok perquè construís la pagoda de nou pisos.

L’any 660 es va encarregar a l’arquitecte Abiji la construcció d’una pagoda de fusta, de nou pisos. Abiji era del regne veí, el regne de Baekje, un dels Tres Regnes que hi havia en aquell moment a la península coreana; Silla regnava sobre el sud-est de la península i Baekje sobre el sud-oest. Els arquitectes d’aquest regne tenien molt bona reputació pels seus coneixements en la construcció en fusta.

El fet de que tingues nou pisos es pensa que podia representar els nou països d’Àsia Oriental que pretenia conquerir el regne de Silla.

El mestre arquitecte Abiji, va dissenyar la pagoda i la construcció la va realitzar Yongchun i 200 homes més, utilitzant tan sols fusta i pedra.

La nit abans de que s’aixequessin les columnes que sustentaven la pagoda, l’arquitecte Abiji va somniar la caiguda de Baekje, d’on era ell, i va refusar continuar amb la construcció. 

Però segons es diu en el llibre d’història dels Tres Regnes, va passar un fet sorprenent: es va sentir un tro i van aparèixer un vell monjo i un home molt forçut que van erigir les columnes i després van desaparèixer màgicament. Abiji va quedar tant impactat per aquest fet que va acceptar que la futura desaparició del seu país era el destí dels déus, així que va reiniciar les obres.

Un cop finalitzada la pagoda, la reina Seondeok va unificar els Tres Regnes. Es diu que la pagoda va tenir un paper fonamental en el procés d’unificació.

El temple tenia una pagoda al centre que estava flanquejada per tres santuaris o sales principals, ubicades a la dreta, a l’esquerra i al darrera.

Els monjos d’alt rang de Silla predicaven en aquest temple i molts reis venien a escoltar les seves ensenyances budistes.

L’any 1238, durant les invasions mongols es va cremar i actualment no queda cap construcció en fusta de l’època de Silla.

La pagoda de nou pisos la van encarregar la reina Seondeok quan ja estava acabat el temple principal; va ser la més gran que s’havia construït mai a Corea, era l’estructura més alta d'Àsia Oriental i l'estructura de fusta més alta del món, en aquella època. Tenia 80 metres d'altura i el cos estava fet totalment en fusta.

Actualment es conserven tan sols els fonaments, que eren 60 blocs de pedra. I se sap que la pagoda estava sostinguda per vuit pilars a cada costat.

La vall a on es trobava aquest temple, dins del Parc Nacional de Koguryö, prop de la Muntanya Toham i del temple de Bunhwangsa, es va començar a excavar en el 1976, i encara s’hi continua treballant. S’han trobat més de 40.000 objectes; des de l’any 2000 forma part del patrimoni de la humanitat de la Unesco.

S’han trobat algunes de les pedres originals del temple, així com pedestals de les estàtues budistes monumentals. Una de les estàtues que hi havia era una figura del Buda Sakyamuni, de cinc metres d'alçada.

Dels tres tresors de Silla dos es trobaven en aquest temple. La campana més gran de Silla estava en aquest temple, però va desaparèixer quan hi va haver la invasió mongol.

No s’han trobat prou evidències com per tenir una idea precisa de com era el temple, el que fa impossible la seva reconstrucció. Sí que s’ha pogut saber és la superfície que ocupava, que és unes vuit vegades més gran que la del temple Bulguksa.