Corea del sud-33. Fortalesa de Jinju.

Avui deixem Busan. A l’hora d’esmorzar, a l’hotel, s’està més tranquil que l’altre dia, ja que no queden estudiants, han marxat tots. El curs escolar és de març a desembre i en aquesta època, a l’octubre, és quan aprofiten a fer els viatges i sortides escolars.

Sortim d’hora de l’hotel de Busan, ja que és dissabte; no hi ha l’embús dels dies feiners, però sí que es preveu el de la gent que surt per ser cap de setmana.

Jinju està a uns 90 Km de Busan, a la riba del riu Namgang. Nam vol dir sud, i jinju vol dir perla.

Llegeixo que a Jinju se la coneix per la història de la kisaeng Nongae.

Les kisaeng eren dones artistes que es dedicaven a l’entreteniment de reis i alts càrrecs del govern. No totes eren prostitutes; només ho eren les noies de poble que havien venut per convertir-les en kisaeng.

Aquesta figura va aparèixer durant la dinastia Goryeo; eren un entreteniment legal del govern. Durant les dinasties Goryeo i Joseon formaven part del rang més baix de la societat, equivalent al de l’esclau. L’estatus s’heretava, les filles eren també kisaengs.

Les kisaeng tenien una bona educació; en el període Joseon se les educava en la música i la dansa. Algunes feien un curs de tres anys en que a més aprenien poesia i art. Aquesta figura va continuar existint durant el període colonial  japonès.

Les kisaeng han tingut un important paper en la literatura de finals de la dinastia Joseon; hi ha novel·les en que el personatge principal és una kisaeng. Eren les úniques dones que es podien moure lliurement en la societat, i sovint apareixien com a heroïnes. També apareixen en les pintures d’algun artista.

També tenien un paper polític; com que depenien del govern, havien d’entretenir als visitants importants de de la Xina i del Japó, i acompanyar-los si tenien que viatjar pel país. 

Nongae va ser una kisaeng de Jinju de finals dels segle XVI. Va néixer el 3 de setembre del 1574 i quan tenia quatre anys el seu pare va morir. El seu oncle volia aconseguir la seva custòdia per casar-la a canvi de 50 sacs d’arròs. 

Quan la seva mare se’n va enterra va fugir amb la nena, però van ser capturades l’any 1579 i processades. En el judici es va considerar que la mare era innocent, van ser alliberades. L’oficial de la província, Choi Gyeonh-hwi, havia supervisat el judici i quan Nongae va tenir 17 anys es va casar amb ell, convertint-se en la seva tercera esposa. Va rebre el títol de Dama Uiam del clan Sinan Joo. Va viure a casa seva i van tenir un fill.

Quan va esclatar la guerra Imjin, o sigui l’ocupació japonesa, en el 1592, Choi va començar a reclutar i a entrenar a soldats, i Nongae participava activament en la preparació pels enfrontaments amb els japonesos.

L’any 1593 quan les tropes japoneses envaïen la península Choi va morir en la batalla. Poc després ocupaven la fortalesa de Jinju i per celebrar la victòria van obligar a les kisaeng a que els atenguessin en un pavelló sobre el penya-segat sobre el riu Nam.

Nongae va ser una de les que van haver d’anar a satisfer als oficials japonesos. La noia es va col·locar sobre una roca escarpada, just sota del pavelló, obstaculitzant el pas fins al pavelló. 

Els soldats no van gosar passar i van esperar a què ho fes el general, Keyamura Rokusuke. El general va intentar convèncer-la de que baixés de la roca Quan es van trobar cara a cara, intentà convèncer-la per a que baixés de la roca. Ella va somriure, el va conduir fins a la vora del penya-segat, allà el va abraçar i el va retenir amb uns anells que duia, abans de llançar-se al riu arrossegant al general amb ella. Van morir tots dos.

Hi ha petites variacions en la història, però en essència és el mateix. També he trobat la història amb un altre nom de la kisaeng, Senar Gae.

Nongao o com es digués, va morir als 20 anys, i diuen que el seu acte va ser, en part per venjar-se de la mort del seu marit però també com un acte de patriotisme.

La roca des de la que va saltar se la coneix com Uiam, que vol dir roca de la justícia. I cada any es fa un festival en el seu honor.

En el pont d’entrada a la ciutat, a les columnes hi ha un gravat que representa els anells de Nongae.

Jinju és una ciutat petita, diuen que és important per la seda. També és famosa pel festival de fanalets flotants sobre el riu Nam. Se celebra a l’octubre; em sembla recordar que feia pocs dies que havia acabat, quan hi vam ser nosaltres. El que nosaltres vam visitar va ser la fortalesa, Jinjuseong, que està al costat del riu.

El festival dura deu dies i és per commemorar l’esperit patriòtic de tots els que van morir defensant Jinju en la segona guerra Imjin, la del 1592-1598.

Si ho tinc ben entès, s’encenen 70.000 fanalets flotants sobre el riu Nam, o Namgan.

Aquet festival té el seu origen en batalla que va tenir lloc en aquesta fortalesa; els fanalets s’havien emprat com a estratègia militar per bloquejar a l’exèrcit japonès i evitar que creues el riu. També es van fer servir per enviar missatges als familiars que estaven fora de la fortalesa.

Jinju està considerada una de les principals ciutats de les arts i la cultura del país. Hi ha algunes activitats que formen part del patrimoni cultural immaterial la fabricació de mobles de fusta, la fabricació de ganivets ornamentals i l’artesania metàl·lica, i la indústria de la seda, que té 1,000 anys d'història. A Jinju hi ha 185 artesans i 54 empreses dedicades a la indústria de la seda.

La fortalesa de Jinju, Jinjuseong, originalment era un castell de fang,  però patia freqüents invasions i l’any 1379, el rei Woo, de la dinastia Goryeo, el va reconstruir per fer-lo de pedra.

Jiju va patir dos setges durant la invasió japonesa de Corea; un va ser en el 1592, en que els japonesos no van aconseguir apoderar-se de la fortalesa i el segon un any més tard, en que sí que van acabar entrant.

Del 20 al 27 de juliol de 1593 és quan va tenir lloc el segon setge a la fortalesa de Jinju. Els japonesos van massacrar a tota la guarnició i a bona part de la població. Diuen que el riu tenia color vermell de la sang.

Va ser després de que s’apoderessin de la fortalesa que la kisaeng Nongae es va suïcidar matant al mateix temps al general japonès. I és per aquesta darrera batalla, en la que va morir tanta gent, que es fa el festival. 

Jinju era una ciutat fortificada a la riba del riu Nam i propera al port de Busan; ha sigut un punt clau per les invasions des de Japó. Com ja he dit, primer tenia una muralla de fang, i en el 1377 es va reconstruir en pedra, però dos anys més tard es va ensorrar degut als atacs de pirates japonesos. L’any 1380 tornava a estar en peu, reconstruïda.

En el període colonial japonès, del 1895 al 1925 en aquesta fortalesa hi havia la seu de l’oficina provincial de Gyeongsangnam-do.

Hi ha molta gent ja que és dissabte, i com que hi havia hagut un festival està tot molt decorat. Al riu s’hi poden veure les lletres de l’alfabet flotant. Hi ha també una representació de la batalla contra els japonesos, durant el setge a la ciutat.

El pavelló Chokseongnu diuen que és un dels millors pavellons de la regió, tant per la seva ubicació sobre el penya-segat com per la seva decoració. Es va construir durant la dinastia Goryeo, en el 1241. Quan hi havia guerra servia com a centre de comandament per defensar el palau. Alguns cops s’emprava també com a santuari i s’hi feien rituals per aconseguir la pau al país. En temps de pau aquí s’hi feien els exàmens d’estat.

Durant la guerra de Corea es va cremar i es va restaurar l’any 1960 amb la col·laboració de la ciutadania. De fet s’ha restaurat vuit cops des de la seva construcció. 

La teulada és octogonal, presenta una barreja d’estils. Els pilars de pedra es van construir amb roques de la muntanya Chokseoksan, que està a uns 50 km d’aquí. La fusta que es va utilitzar per fer l’estructura es va portar de molt més lluny, de la muntanya Odaesan, que es troba al nord-est del país.

Una de les característiques més rellevants d’aquest pavelló són els quatre rètols gravats i un tauler que conté les obres de poetes i cal·lígrafs de renom.

Si no estic confosa, aquests rètols estan escrits en xinès, que en aquella època estava considerada la llengua culta; a més, l’alfabet coreà encara no s’havia inventat, es va inventar l’any 1443 durant la dinastia Joseon. 

Aquest pavelló és a on els oficials japonesos van reclamar la presència de les dones kisaeng, i on la kisaeng Nongae es va suïcidar arrossegant al general japonès. Hi ha cartells que indiquen la posició de la roca des d’on van anar a parar al riu respecte del pavelló. 

Per tot el parc vas trobant pavellons, que em sembla que són en homenatge als militars morts.

Hi ha un santuari dedicat al general Ha Gong-jin de la dinastia Goryeo; va morir l’any 1011 i va tenir un paper clau en la defensa de Goryeo enfront de la dinastia Liao. 

Ja fora del que era el recinte de la fortalesa, decoracions que alegren la vista. 

Agafem de nou el bus per anar cap a Yeosu. Que està a uns 80 km anat direcció sud-est. Fem una parada en una àrea de servei per dinar. 

Mentre anem en el bus ens comenten més coses sobre el país. Una d’elles és que els edificis alts, amb molts pisos, que tenen menys de 10 anys, han de tenir un heliport al terrat.

 

  

Corea del sud-32. Busan: torre de Busan i parc Yongdusan

La Torre de Busan està en el parc Yongdusan. Té 118 metres d’alçada. Es va construir l’any 1973 com a atracció turística; a diferència d’altres torres, aquí no hi ha cap sistema de comunicacions, no és cap antena de radio o televisió.

Es puja amb ascensors ràpids. Des de dalt hi ha molt bones vistes, llàstima que és a través dels vidres, i no tots estan massa nets. Hi ha també una petita cafeteria. Hi ha també algun que altre entreteniment.

A la base de la torre hi ha botigues  de records i uns passadissos foscos amb llums de colors i imatges projectades, on la gent s’atura a fer-se fotografies.

La muntanya  Yongdusan on es troba la torre de Busan té tan sols 49metres d’alçada, és més aviat és un petit turó. Originàriament s’anomenava muntanya Songhyeonsan, que vol dir muntanya coberta de pins. 

Després se l’hi va canviar pel nom actual, Yongdusan, ja que diuen que el pic de la muntanya té forma de cap de drac, i que protegeix la regió dels invasors japonesos que poguessin arribar per mar.

Aquest parc té significança històrica, especialment durant el segle XX i per això se’l considera un símbol de Busan.  Durant el període Joseon aquí hi va haver un enclavament ètnic japonès; entre els segles XVII i XX hi havia el santuari Ryutosan.

Durant la guerra de Corea els refugiats que van arribar aquí van construir-se cases en els vessants de la muntanya, fins a dalt de tot. Ara bé, aquests barris es van cremar un parell de cops quedant la muntanya pelada. Moltes de les estructures que hi havia van quedar destruïdes per incendis.

Llavors es va iniciar la restauració de la muntanya, plantant nous arbres i construint el parc.

L’any 1955 se’l va anomenar parc Unam, que era el nom de ploma del primer president de Corea del sud, Syngman Rhee. Però després de la revolució d’abril del 1960, que el va enderrocar, se l’hi va canviar el nom per l’actual, Yongdusan.

En aquest parc hi ha monuments diversos, com l’estàtua de l’almirall Yi Sun-sin, un heroi naval coreà del segle XVI. Hi ha també un bust de l’escriptor Ahn Huijae. També es pot veure un monument commemoratiu de la revolta del 19 d’abril del 1960, una pagoda, un temple budista, el pavelló octogonal Palgakjeong i evidentment, la torre que ho presideix tot.

 

Corea del sud-31. Busan: mercat del peix, Jagalchi, i mercat internacional, Gukje.

El mercat del peix, Jagalchi, es troba al costat del port de Nampo. Està considerat el mercat de marisc més gran de Corea del sud. Aquí s’hi pot trobar tant peix i marisc fresc com deshidratat. Venen també algues marines.

Pots comprar el producte que vols menjar aquí i demanar que te’l cuinin i el menges en el restaurant del pis de sobre.

La majoria de parades les atenen dones. A aquestes dones se les anomena Jagalchi ajumma; en coreà ajumma vol dir dona casada o de mitjana edat.

Aquest mercat és molt popular tant entre els coreans com entre els turistes estrangers.

A la planta baixa hi ha el peix fresc, que es pot comprar viu. En el primer pis hi ha els restaurants i el peix deshidratat i al segon pis hi ha una sala d’exhibicions, amb una sala de karaoke i un restaurant. En els dos pisos següents hi ha algun restaurant més i el centre de convencions. A dalt de tot hi ha un observatori.  Jo vaig passejar només per la planta baixa.

 

Entre el mercat del peix i el mercat internacional hi ha el districte cinematogràfic de Busan.

On ara hi ha aquest barri modern antigament tan sols tenia un parell de cinemes que es van construir després de l'alliberament de Corea del domini colonial japonès. La renovació del barri es va fer per tal d’acollir el primer Festival Internacional de Cinema de Cinema, BIFF (les sigles del nom en angles). Aquesta zona, un cop renovada se la coneix com la plaça BIFF. Hi ha alguns carrers amb noms relacionats, com és el carrer del Festival i el carrer de les estrelles.

Des de l’any 1996 cada octubre es fa aquí aquest festival que atrau molt de públic. El BIFF és un dels festivals més grans d’Àsia.

És un barri amb molta animació.

 

El  mercat Gukje o mercat internacional Nampodong ha tingut diferents noms al llarg del temps.

Era el mercat internacional quan totes les mercaderies estrangeres entraven pel port.

Aquest mercat es va fundar l’any 1945, en un solar buit, amb el nom de mercat Dotegi.

En la dècada de 1950, els refugiats que havien arribat aquí van anar obrint petits comerços per tal de guanyar-se la vida. I aquestes botigues que van anar apareixent és el que ha conformat el mercat de Gukje. És el mercat tradicional més gran de Busan; aquí s’hi ven de tot i s’hi poden trobar articles tant nous com de segona mà.

Em va fer gràcia els indicadors del què podies trobar en cada secció. Tot molt visual.

Vaig anar a dinar per aquest barri. Un local petit i un menjar molt bo. No m’atreia gaire anar al mercat del peix, ja que detesto els peixos amb espines.  Vam prendre un menú molt complert.

Després de dinar anem cap a la Torre de Busan, que sobresurt per entre les cases.

 

Corea del sud-30. Busan: poblat cultural Gamcheon

Gamcheon es troba en un dels districtes de Busan. És un lloc peculiar, amb moltíssima gent per tot arreu.

Aquest barri es va construir en les dècades de1920 i 1930 per tal de reubicar a la gent de classe senzilla que vivia a la zona del port; amb l’ampliació del port tenien que marxar. Per altra banda, com que estava proper al port podien treballar a les obres.

Com ja havia comentat, quan hi va haver la guerra de Corea, Busan va ser l’únic lloc que va resistir a l’ocupació nord-coreana, per tant, aquí hi van arribar refugiats de tot el país, fugint  de la guerra. 

Entre aquests refugiats hi havia Jo Cheol-je, el fundador de Taegeukdo, una nova religió i els seus seguidors. No havien trobat cap lloc on instal·lar-se, així que van construir una residència col·lectiva en el turó Oknyeobong.

Eren unes 800 famílies les que es van assentar aquí, em sembla que en el 1955, i van començar a cultivar la terra del vessant de la muntanya, per tal de guanyar-se la vida. Això va contribuir al creixement del poble que es va anomenar poble Taegeukdo.

L’any 1957 els veïns del poble van acordar dos principis bàsics per fer la planificació urbana: tots els camins havien d’estar connectats i una casa no podia bloquejar la vista als de la casa del darrera. Com a resultat, el poble està format per cases adossades, els carrers esglaonats i carrerons estrets formant gairebé un laberint.

En la dècada de 1970 hi havia tan sols cases de fusta, no va ser fins a finals de la dècada següent i començaments de la dècada de 1990 que les famílies van començar a construir-se cases de dos pisos d’obra. Ara be, això no resolia els problemes que tenien amb la pobresa i les males condicions de vida.

En la dècada de 1980 hi vivien unes 20.000 persones, però després de la mort del fundador de Taegeukdo la població es va reduir a gairebé la meitat, ja que els descendents van començar a marxar.

Fins a començaments de la dècada del 2000 Gamcheon era un poble poc desenvolupat, on hi vivien famílies amb pocs ingressos. 

Va ser llavors que el govern local i el sector privat van decidir aprofitar que cada cop arribava més turisme a la ciutat de Busan, per crear un projecte cultural a Gamcheon i transformar-lo en un atractiu turístic.

L’any 2009 el projecte “Dreaming Busan’s Machu Picchu” va guanyar el concurs de projectes que s’havia convocat. La idea era fer una renovació artística de l’espai i convertir-ho en un centre cultural. 

Es va convocar a estudiants d’art, a artistes professionals i a residents, per tal de que arreglessin i decoressin els carrers de Gamcheon, amb murals i instal·lacions artístiques. Es van restaurar les infraestructures, es van pintar de colors vius, es van habilitar espais per botigues, bars i museus.

Llegeixo que part de la gent que hi vivia es va quedar i va participar en la transformació de Gamcheon però d’altres van marxar i em sembla que encara queden algunes cases buides.

La renovació va ser un èxit, ja que l’any 2015, va rebre gairebé 1,4 milions de visitants. I ara segueix sent un èxit rotund. Estava a vessar de gent.

Hi ha un carrer principal pel que va tothom, i és un formiguer de gent. Vas trobant diferents llocs on fer fotografies, i en alguns punts cal fer cua per poder fer-se la foto. És molt graciós.

Per sort, a mida que vas pujant pel poble va disminuint la quantitat de gent.

Un dels llocs que tenen més èxit és on hi ha una escultura del Petit Príncep mirant el mar. Es formen grans cues per fer-se la foto al seu costat.