A uns 45 km de Diyarbakir, sobre un turó, hi ha les restes del castell de Zerzevan, conegut en època romana com castell de Samachi.
Les restes que es veuen són de l’assentament que hi va haver
aquí entre els segles III i VII. Com ja he dit, es troba en la ruta que va de
Diyarbakir, antiga Amida, a Mardin, antigament Dara. I també es troba en la
ruta entre Sanliurfa, antiga Edessa i Nusaybin, antigament anomenada Nisibis.
En el període assiri, 882-611 aC, es menciona per primer cop l’existència
d’un castell, anomenat Kinabu, en aquest lloc, una ruta comercial i militar. En
època persa, 550-331 aC, se sap que hi havia una àrea residencial en el Camí
Reial o Camí Ral, que passava pel territori de l’actual Iran, Iraq i Turquia, que servia per vigilar que la ruta fos segura. Aquesta
ruta va tenir gran importància en les expedicions que feia l'Imperi Romà cap a l'est
i les dels sassànides cap a l'oest. Se sap que els exèrcits sassànides van emprar
aquest camí ral en diverses ocasions, i que van capturar el castell de
Zerzevan.
La fortalesa es troba dalt d’un turó de 124 metres d’altitud, i
ocupa unes 6 hectàrees de superfície. Es va construir sobre una estructura
anterior, de l’època assíria.
No està molt clar quan es va iniciar la construcció d’aquesta
fortalesa, però sembla que ja estava en ús en el III dC; es va restaurar i
reformar afegint fortificacions en temps dels emperadors Anastasi I (491-518
dC) i Justinià I (527-565 dC). Després de la conquesta àrab, l’any 639, el lloc
va quedar abandonat. O sigui que va estar habitat entre els segles III i VII i
després va quedar abandonat.
No va ser fins molts segles més tard, en la dècada de 1890 que
una família es va instal·lar a viure aquí. Després s’hi van afegir altres
famílies, i en la dècada de 1960,quan hi havia ja més de 30 llars, van decidir
baixar a la plana, al peu del turó del castell i fundar el poble de Zerzevan,
que actualment s’anomena Demirölçek.
La muralla tenia uns 15 metres d’alçada i una llargada de 1,5
km; els murs tenien un gruix d’entre 2 i 3 metres. S’han identificat 10
bastions i dues torres en el perímetre emmurallat. A la banda sud hi havia una
torre de vigilància de tres plantes i 21 metres d’alçada, des d’on es podia
controlar la vall, les rutes comercials i els moviments de gent en una amplia
zona.
Alguns viatgers del segle XVIII anomenen a aquest lloc Kasr
Zerzaua, o sigui castell Zerzaua, i un viatger otomà que va viure en el segle
XVII parlava d’aquest lloc com la vall de Zerzivan. El nom de Zerzevan deriva
del kurd, i vol dir castell de l’or i la plata.
Les primeres excavacions arqueològiques es van fer a l’estiu
del 2014. Era un grup de 35 persones i l’any següent l’equip era ja de 60
persones.
Durant les excavacions també es va trobar material militar i
mèdic, joies, ornaments i monedes de bronze. La presència de joies indica que
en el castell també hi vivia població civil, el que fa pensar que els militars vivien
aquí amb els seus familiars. La fortalesa tenia llocper uns 1.000 habitant.
Fora de les muralles el primer que trobem és un canal d’aigua,
que proveïa d’aigua les cisternes que hi havia a l’interior de la fortalesa. Aquesta
canalització tenia una amplada de 51-68 cm i una fondària de 48-61 cm.
S’han trobat cinc tombes tallades a la roca, en forma de
sarcòfag. Un parell de tombes estan cobertes amb una volta. Tenien uns graons a
l’entrada i en general s’accedia directament ala cambra funerària. Alguna altra
s’ha ensorrat el sostre.
Arribem a l’entrada de la zona fortificada. Aquí hi havia dos grans bastions.La muralla tenia 10 bastions i 2 torres; la majoria de bastions estaven en la zona sud-est, ja que és on hi havia l’única porta d’entrada i estava orientada a la carretera, en un espai més obert a possibles atacs.
La porta d’entrada es troba a la part més alta de la ciutat, i
comencem per aquí la nostra visita.
En aquesta zona més elevada, la zona sud, és on hi havia els
edificis púbics, i en la part més baixa, la zona nord, hi havia els habitatges.
Una mica més enllà hi ha l’arsenal, que s’havia mantingut en
peu fins a l’any 1975.
Prop de l’arsenal una
gran extensió de terreny en que no s’hi ha trobat edificis i estava aplanada i
devia ser un lloc de reunió.
L’església subterrània es va descobrir l’any 2016 i també es
van descobrir passadissos subterranis secrets.
En la zona d’habitatges, hi ha alguns edificis més grans, independents, amb quatre o més espais, que devien ser edificis públics. Es troben sobretot a la part nord. Un d’aquest es troba al centre de l’assentament, entre l’arsenal i la gran cisterna d’aigua i té cinc espais; devia ser emprada pels militars de major rang.
S’han trobat altres edificis públics com un palau, un edifici
administratiu, els banys, el magatzem de cereals i cisternes.
Algunes construccions amb portes més grans devien ser per
cavalls i els ramats; els animals devien estar al pis de baix i la família
viuria ala planta superior.
Prop de la muralla, al nord s’hi ha trobat un refugi subterrani, que tenia cabuda per unes 400 persones, que es podien amagar aquí de forma temporal.
I arribem al Mitreu, una de les construccions més rellevants d’aquest assentament.
El mitraisme es va originar a Persia i va arribar a l’Imperi
Romà a través dels soldats romans que havien anat d’expedició cap a l’est;
després es va expandir per l’imperi en els segles II i III dC. Tot i que el
culte a Mitra es troba a totes les regions dominades per Roma, aquest mitreu és
l'únic temple a la frontera oriental de Roma i data del segle II-III dC. Per tant, hauria de ser un dels temples més
antics d'aquesta fe.
La religió de Mitra era força comuna, especialment entre els
soldats de totes les terres on el domini romà era dominant. El seu ensenyament
tracta sobre la creació del món i també és conegut com el déu que controla
l'univers. Les cerimònies religioses eren secretes i tancades a l'exterior. Els
membres d'aquesta religió eren només per homes, i les cerimònies se celebraven
en coves i temples sota terra.
El mitreu és una estança de 35 m2, tallada a la
roca, i que té 2,5 metres d'alçada. A la paret oriental hi ha columnes tallades
a la roca, un gran nínxol al mig flanquejat per dos de més petits. En una paret
diuen que hi ha tallada una corona flamejant, que és un dels símbols del mitraisme,
Al terra hi ha tallada una petita piscina ritual, connectada a una
canalització.
A la piscina ritual s’hi devia dipositar la sang de l’animal un
cop sacrificat. En el nínxol central que es troba entre les columnes hi ha un
gravat representant el sacrifici d’un brau. Es veuen restes de pintura per
sobre de les columnes; probablement en aquesta franja pintada hi havia símbols
relacionats amb el mitraisme. En un dels nínxols petits hi ha gravat un bol,
que deuria representar que contenia la sang del brau i està connectat a través
d’un canal amb la piscina.
