14 de novembre 2023

Corea del sud-7. Seül: plaça de l'ajuntament

Baixem de la torre de Seül altre cop amb l’autobús i anem fins a la plaça de l’ajuntament. Hi ha dos edificis. Un és l’edifici antic, l’ajuntament de l’època japonesa, ara reconvertit en biblioteca, i l’altre és l’ajuntament que es va construir després de la independència.

L’ajuntament antic es va construir l’any 1925, durant l’ocupació japonesa de Corea; després de l’alliberament del país en el 1945, va seguir sent l’ajuntament fins que va estar acabat el nou edifici.

L’any 2008 es va fer un concurs per seleccionar el millor projecte. El guanyador del concurs explicava que en el disseny del nou edifici s’havia basat en les tradicions, els ciutadans i el futur. Volia que l’edifici recordes coses antigues de forma còmode. Es va obrir al públic l’any 2012.

Ens deixen entrar alnou ajuntament per veure el jardí vertical. També a l'antic edifici, reconvertit en biblioteca.






13 de novembre 2023

Corea del Sud-6. Seül: mont Namsan

En autobús públic, el número 1, anem al parc del Mont Namsan, que té 270 metres d’altitud. Des d’aquí, hi ha bona vista sobre la ciutat, quan no hi ha massa contaminació. Era un dia en que es veia tot enteranyinat.

Namsan, vol dir muntanya del sud, ja que es troba al sud del palau reial principal; de fet està al sud d’on hi ha almenys tres del palaus. Actualment queda al centre de Seül i és el parc més gran de la ciutat. Aquí hi ha la Torre de Seül. 

L’any 1925 els japonesos van construir aquí dalt un important temple xintoista, conegut com Chosen Jingu; formava part de la seva campanya per anar imposant la cultura japonesa a la població. Des d’aquest any tant els estudiants universitaris com els empleats governamentals estaven obligats a assistir a les cerimònies xintoistes. L’any 1945 a Corea hi havia 1.140 centres d’aquest culte.

El temple estava dedicat a Amaterasu, la deessa japonesa del sol i l’univers, mítica avantpassada de la família reial japonesa.

L’any 1945, en recuperar la independència aquest santuari va ser enderrocat.

L’any 1970 en aquest mateix lloc s’hi va construir el memorial al patriota An Chung-gun. Aquest era un nacionalista coreà i activista per la independència que va assassinar a Ito Hirobumi, el Primer Ministre de Japó i Resident General de Corea, l’any 1909. Un any més tard va ser executat.

També hi havia el pavelló Palgakjeong, que es va construir l’any 1959 per commemorar al president d’aquell moment, Rhee Syng-man; Va ser destruït pel Moviment 19 d’Abril del 1960 i reconstruït a finals del 1968.

En l’època del primer rei de la dinastia Joseon, el rei Tajeo, Namsen estava considerat un lloc sagrat del xamanisme. Aquest rei va ser el que va traslladar la capital a Hanyang (l’actual Seül).

Per protegir la capital del regne de possibles invasions es van construir murs de protecció en les quatre muntanyes principals que hi ha al voltant de la antiga ciutat: Bugaksan, Inwangsan, Naksan i Namsan. Si no estic confosa, la muralla enllaçava les quatre muntanyes incloent en el seu interior la ciutat. Servia per delimitar la capital i també com a defensa.

La muralla original, construïda a finals del segle XIV, estava feta amb pedres més o menys arrodonides, desiguals, unides amb fang. Durant el regnat de Sejong el gran, a mitjans del segle XV, es van fer obres de millora en molts trams, substituint les pedres que hi havia per pedres de forma més regular. L’any 1704 es van substituir de nou les pedres, posant-les totes de la mateixa mida; i encara a en el 1800 es va modificar canviant els blocs de pedra per uns de més grossos.

Aquí al mont Namse hi havia la part sud de la muralla. Encara es conserven alguns trams, restaurats, ja que en època japonesa va quedar molt destruïda.

Aquí dalt del mont Namsan hi havia un centre de comunicació, que formava part del sistema de defensa. La comunicació es feia per medi de senyals de fum (de dia) i amb torxes enceses a la nit.

Aquests sistema de comunicació es va posar en marxa l’any 1394 i va estar en funcionament fins al 1894. Hi havia cinc torres on s’hi encenia un foc a l’interior.

A Namsan hi havia cinc torres; en condicions normals només hi havia un foc encès; s’encenia el segon quan apareixia l’enemic, tres quan l’enemic ja estava a la frontera, quatre quan l’enemic creuava la frontera i es posaven els cinc en marxa quan la batalla a la frontera ja havia començat.

No em queda clar si en les altres estacions arreu del país hi havia també les cinc torres.

Aquí a Namsan és on es rebien totes les senyals, de tots els fars o torres de vigilància del país, ja que era el que estava més a prop del rei. En l’època de la dinastia Chosun hi havia 673 torres que transmetien informació militar i política des dels diferents punts de la península cap a la capital.

A partir dels registres antics s’ha pogut saber que un missatge enviat des de Busan, al sud del país, fins a Seül, que es troba a uns 500 km, trigava unes dotze hores en arribar.

Cada matí es feia una cerimònia, a l’hora d’encendre el foc, i abans i després hi havia una desfilada dels guàrdies.

Les cinc torres que hi havia aquí, amb el pas dels anys s’havien deteriorat molt quedant pràcticament destruïdes i l’any 1993 es van reconstruir reproduint com eren antigament.

Des de l’any 2007 es fa la cerimònia d’il·luminació, tal i com es feia al’època dels reis de Joseon.  

Es pot pujar a la torre i es té vista panoràmica, però des de darrera el vidre, que està força brut i el dia tampoc hi ajudava.

12 de novembre 2023

Corea del Sud-5. Seül: Bukchon Hanok.

Des del palau anem caminant fins al barri Bukchon Hanok, que es coneix també com a “poble del nord”.

Al nord del rierol Cheonggyecheon, que creua la ciutat actual horitzontalment, hi ha el palau reial Gyeongbokgung, del que veníem, i a l’est el palau reial Changdeokgung; prop d’aquest darrer palau, una mica més al sud, hi ha el santuari dedicat a la reialesa de Joseon, el Jongmyo.

En l’espai que hi ha entre aquests tres importants centres hi ha el barri Bukchon Hanok. Hanok és el nom de les cases tradicionals coreanes i el significat de Buk és nord. D’aquí ve que se’l conegués coma poble del nord, al nord del rierol.

Donada la seva ubicació entre els dos palaus, aquest era un barri residencial, on hi vivia la noblesa i els funcionaris d’elevat rang. 

Antigament a Bukchon tan sols hi havia una trentena de cases, però durant la guerra de Corea el barri va créixer molt. 

Actualment hi ha unes 900 cases tradicionals restaurades; en algunes encara  hi viu gent i per això cal anar en silenci per no destorbar als veïns, que cada dia han de veure passar riuades de turistes pels seus carrers empinats. S’estima que entre setmana visiten el barri més de 37.000 persones i en cap de setmana la xifra puja per sobre de 54.000.  

M'ha decebut una mica. Pensava que veuríem per dins alguna casa.... De tant en tant trobes vigilants, que vetllen per la tranquil·litat dels veïns. 

Per la disposició de les teulades es pot deduir la planta de la casa; n’hi ha de quadrades amb pati central, però d’altres són en forma de U o de L.  

Baixem pel carrer conegut com Yeoseong Dongnibundongga, el carrer de les dones patriotes. Hi ha un plafó en el que es parla de Cha Melissa (per internet he trobat el nom d’aquesta dona escrit com Cha Mirisa (1879-1955). Va ser la fundadora de la “Societat Joseon per a l’educació de la dona” en el 1920. 

Com el seu nom indica, l’objectiu d’aquesta societat era promoure que totes les dones coreanes poguessin rebre educació. Va començar donant classes nocturnes a les dones, en una petita capella, a l’abril del 1920. Amb els diners que va anar recollint impartint alguna conferència, a l’octubre del 1921 va poder obrir una escola per dones, la “Geunhwa Women's School”.

Per mantenir l’escola va seguir impartint conferències, organitzant concerts, obres de teatre, i altres esdeveniments. Va aconseguir tirar endavant l’escola sense el suport del govern Joseon i tampoc va recórrer a l’ajuda de missioners estrangers.

L’any 1934 s’inaugurava la fundació “Geunhwa School”, dela que ella n’era la directora. Més tard l’escola “Geunhwa Woman's School” es va expandir i va canviar de nom convertint-se en la “Geunhwa Woman's Vocational School”.

“Geunhwa” (hibisc de Síria) és el nom de la flor nacional, i això no agradava gens als japonesos, que van pressionar fins que van aconseguir que es canviés el nom de l’escola, l’any 1938, que va convertir-se en la “Duksung School”.

Quan el país va recuperar la independència en el 1945 Mirisa va fundar un institut d’educació superior per a dones, el “Duksung Woman's Junior College” i l’any 1987 va passar a ser la Universitat per dones  Duksung.

Després del Moviment Primer de Març, que va sorgiren contra de l’ocupació japonesa, en el 1919, cap a finals del 1920 van sorgir dos nous moviments que lluitaven per la independència, el moviment estudiantil masculí Gwanju, i el femení KunWha. Algunes d’aquestes estudiants van participar en la manifestació del gener de 1930 i 21 d’elles van ser distingides com a patriotes nacionals l’any 2020. Ja l’any 2002 Cha Mirisa, havia estat nomenada també patriota nacional, de forma pòstuma.

Després hem dinat per allà a la vora, en un carrer on hi ha moltes botigues d’artesania. He pres una cassola amb verdures, pop i arròs.

En una plaça, en un racó hi havia una mena d’escenari amb una taula parada, i a poques passes un lloc on lloguen vestits d’època Joseon.Pots vestir-te d’època i pujar a l’escenari i fer-te fotografies.



09 de novembre 2023

Corea del Sud-4. Seül: Palau Reial Gyeongbokgung

El palau Gyeongbokgung és troba al nord de la plaça Gwanghwamun. A aquest palau se’l coneix també com a palau Gyeongbok. És elmés gran dels cinc palaus que hi ha a Seül, construïts durant la dinastia Joseon.

Actualment en els terrenys d’aquest palau hi ha dos museus, el Museu Nacional Folklòric i el Museu Nacional del Palau.

Una de les atraccions que hi ha en aquest palau és la cerimònia del canvi de guàrdia, que es fa dos cops al dia, a les 10 del matí i a les 2 de la tarda, tots els dies llevat del dimarts (cal comprovar abans quin és el dia que no n’hi ha). Nosaltres vam arribar-hi per veure el canvi de guàrdia del matí.

Hi havia moltíssima gent, grups d’escolars i de turistes, tots esperant el canvi de guàrdia i fent-se fotografies.

Hi ha molt turisme asiàtic i molt poc d’occidental. Si entres vestit d’època no pagues entrada; es pot veure molta gent que lloga el vestit i es fa fotografies vestits com si estiguessin en l’època dels reis de Joseon. No hi ha distinció, tant veus gent jove, com criatures, noies i nois, fins i tot nois amb els vestits de les dones de l’època. Ara que hi penso, em sembla que no vaig trobar gent gran vestida d’època. Un dels al·licients de vestir-se així és fer-se fotografies; aquí i allà, la gent fotografiant-se amb el palau de fons.

Els guàrdies reials de la dinastia Joseon vestien uniformes molt acolorits; en la cerimònia que es fa actualment s’ha reproduït la mateixa indumentària i es fa la cerimònia tal i com feia la guàrdia reial o Sumunjang,           quan estava vigilant l’entrada del palau reial. També les armes que duen són una rèplica de les que s’havien fet servir.

La cerimònia és molt vistosa, però com que no entenia el què anaven dient la vaig trobar una mica llarga; dura uns vint minuts. El so del gong avisa de que comença la cerimònia. Però a part de la desfilada amunt i avall de la guàrdia reial era distret veure a la gent que hi havia per allà.

Aquest palau es va construir l’any 1395; era la residencia de la família reial i també la seu del govern. Va ser el palau principal de la dinastia Joseon fins que va quedar destruït pel foc durant la invasió japonesa, coneguda com la guerra d’Imjin (1592-1598). Després va quedar abandonat durant dos segles.

L’any 1867 el príncep regent Heungseon, durant la minoria d’edat del rei Gojong, va fer restaurar les 7.700 habitacions que tenia el palau.  Es van restaurar unes 500 estructures, conservant l’estil arquitectònic tradicional de l’antiga Corea, mantenint la mateixa aparença que tenien durant l’època en que hi vivia la cort reial.

A començaments del segle XX molts dels palaus van ser destruïts, de forma sistemàtica, per les tropes japoneses durant l’ocupació.

L’any 1963 es va declarar aquest palau bé cultural i des de començaments de la dècada de 1990 s’ha anat restaurant.

Es va construir tres anys després de la fundació de la dinastia Joseon.

Dins de les muralles del palau hi havia 330 edificis amuntegats formant una mena de laberint. Hi havia el recinte exterior (oejeon), oficines per al rei i els funcionaris de l'estat, i l’interior (naejeon), que incloïa els habitatges de la família reial, jardins i espais d’esbarjo.

Entre aquestes dues àrees hi havia altres palaus de diferents mides, com el Junggung, la zona residencial de la reina i el Donggung, la zona residencial del príncep hereu.

La destrucció del palau perpetrada pels japonesos a començaments del segle XX era sobretot perquè era un símbol de la sobirania nacional. 

L’any 1911, la propietat de les terres que ocupava el palau van passar a mans del Governador General Japonès. L’any 1915, amb el pretext de fer-hi una exhibició van destruir un 90% dels edificis i un cop acabat l’esdeveniment van destruir la resta, i van construir-hi el quarter general colonial, l’edifici del Govern General (1916–26). Van sobreviure molt poques estructures emblemàtiques; es va salvar la sala del trono i el pavelló Gyeonghoeru.

Quan va començar la restauració es va enderrocar la seu del Govern General, l’any 1996.

El rei que va fer construir el palau original va ser el rei Taejo, en el 1394; era el primer ei de la dinastia Joseon. 

Durant el regnat del tercer rei de la dinastia, Taejong i el del seu fill, el rei Sejong el gran, es va anar ampliant el palau. Però com ja he esmentat, va patir un greu incendi en el 1553; de seguida es va restaurar per ordre del rei Myeongjong.

Unes dècades més tard, durant les invasions japoneses del 1592–1598, els propis coreans, molestos perquè la cort reial del rei Seonjo havia abandonat el palau, el van cremar. 

No ho entenc massa, ja que la cort es va traslladar a un altre palau que també està a Seül, el palau Changdeokgung o palau de l’est. Sigui com sigui, aquest palau, el palau Gyeongbokgung va quedar en ruïnes durant uns tres segles.

L’any 1867, durant la regència de Daewongun, es va fer la reconstrucció: 330 edificis i 5792 habitacions. Gyeongbokgung tornava a ser una icona tant de la nació coreana com de la família reial.

L’any 1894 els japonesos van ocupar el palau i van obligar al rei Gojong, el penúltim rei de Joseon, a establir un govern pro-japonès. 

Un any més tard, quan la seva esposa, l’emperadriu Myeongseong va ser assassinada per agents japonesos, Gojeong, que ja havia passat de rei de Joseon a emperador de Corea, va abandonar el palau amb tota la seva família i mai més hi van tornar. 

Es va convertir en emperador en el 1897 i el van forçar a abdicar en el 1907.

Al llarg del recorregut es va passant per diferents espais i pavellons que en  molts casos estan alineats.  

El Geunjeongmun es és la porta principal d’entrada al pati on hi ha el pavelló del trono. La porta té tres arcades, la central era per on passava el rei, i tan sols ell podia anar pel camí central.

El Geunjeongjeon és el nom que rep el pavelló del trono; aquí és on el rei feia les audiències amb el seus oficials, on feia les declaracions d’importància nacional i on rebia als enviats estrangers i als ambaixadors.

El Geunjeongjeon que  es veu actualment és la de la reconstrucció del 1867. Geunjeongjeon significa “sala de govern diligent”.

Està construït majoritàriament en fusta, i es troba en el centre d’un gran pati rectangular, sobre una plataforma de pedra que té dos nivells. Aquesta plataforma està envoltada per una balustrada de pedra, decorada amb escultures d’animals tant imaginaris com reals, com són dracs i fènix.

El terra del pati està empedrat, però hi ha unes fites arrenglerades que marquen on tenien que col·locar-se els oficials de la cort, segons el seu rang. Tot el pati està envoltat per un claustre de fusta.

El pavelló Sajeongjeon era l’edifici que el rei utilitzava com a oficina principal. Està ubicat darrera del pavelló del trono, aquí s’hi feien també les reunions amb els oficials del govern.

Al costat d’aquest pavelló n’hi havia uns altres dos, un a cada banda, Cheonchujeon i Manchunjeon. El Sajeongjeon no tenia sistema de calefacció, en canvi aquests dos pavellons sí que en tenien i es feien servir en els mesos freds.

El Gyeonghoeru és el pavelló dels banquets. Aquí s’hi celebraven els grans banquets. El primer pavelló per fer els grans banquets es va construir l’any 1412, però va desaparèixer en l’incendi del 1592 i el que es veu ara es va construir l’any 1867, sobre una illa en un llac artificial rectangular.

Està construït en fusta i pedra: l’estructura de fusta està sostinguda sobre pilars de pedra. Escales de fusta connecten els dos pisos. Les columnes del perímetre exterior són rectangulars mentre que les interiors són cilíndriques; em sembla que volen representar el yin i el yang.

Les columnes de la construcció original estaven decorades amb escultures de dracs pujant cap al cel.

Hi ha tres ponts de pedra per arribar aquesta illa on hi ha el pavelló. La illa està envoltada amb una balustrada de pedra decorada amb escultures dels dotze animals del zodíac.

El Gangnyeongjeon era el pavelló residencial del rei, on hi ha el dormitori del rei. El primer que es va construir va ser en el 1395; va ser destruït, com tants d’altres, durant la invasió japonesa de Corea del 1592; reconstruït l’any  1867, però es va cremar de nou en el 1876; restaurat en el 1888.

En l’època colonial japonesa, l’any 1920, el van desmantellar per restaurar part d’un altre palau que s’havia cremat tres anys abans.

El pavelló que es veu actualment es va construir l’any 1994, reproduint la construcció original. Té dos passadissos que surten de la zona central, on hi ha les 14 habitacions que té aquest pavelló. El rei feia servir la sala central i els seus assistents les que hi havia al voltant. Això és el que llegeixo, però em semblava que havien dit que hi havia diverses habitacions i així no se sabia mai en quina estava dormint...

El sistema de calefacció que tenien era l’ondol, que es feia servir aquí a Corea ja des de l’època dels tres regnes. Consisteix en escalfar el terra amb el fum que surt d’una xemeneia i que es fa circular per canalitzacions ubicades sota la fusta del terra.

Una característica de tots aquests pavellons és la forma de plegar els porticons o les portes de les sales. S’aixequen i queden plegades, elevades, de forma que la ventilació és total.

Durant la dinastia Joseon el drac representava al rei.

El Gyotaejeon era el pavelló de la reina, la seva zona residencial, on hi tenia el dormitori. Aquest pavelló està al costat del pavelló residencial del rei. El primer que es va construir va ser cap a l’any 1440, en l’època del rei Sejeong el gran.

Avançat ja el seu regnat, Sejong va començar a presentar problemes de salut i va decidir treballar des del seu pavelló residencial, el Gangnyeongjeon, on hi tenia el dormitori. Això feia que cada dia molts funcionaris del govern passaven pel seu pavelló per treballar. Això pertorbaven la vida de la seva esposa i és per aquest motiu que va fer construir el pavelló per la reina, el Gyotaejeon, per preservar la seva privacitat.

Aquest pavelló també es va cremar l’any 1592, reconstruït en el 1867, i més tard es va fer servir el seu material per reconstruir algun altre edifici. L’actual és una reconstrucció del 1994, ajustant-se a la forma original.

Al costat del pavelló de la reina hi ha els jardins, Amisan, en un petit turó artificial. Hi ha quatre xemeneies hexagonals, de totxanes, construïdes al voltant del 1869 que no se sap quina funció tenien.

Hi ha un altre pavelló de dos pisos, el Hyangwonjeong, que es va construir cap al 1873, durant el regnat de Gojong. Està ubicat en una illa artificial, en un llac i hi ha un pont que connecta l’illa amb la riba del llac. El nom d’aquest pavelló, Hyangwonjeong, pavelló de es fragàncies de gran abast. I el pont, Chwihyanggyo, és el pont de la intoxicació per fragància.

En l’època de la dinastia Joseon el pont era de fusta, més llarg; va ser destruït durant la guerra de Corea i la reconstrucció es va fer en el 1953. Es va fer alguna altra restauració o reconstrucció en el 2019.

El pavelló Jagyeongjeon era la zona residencial de la reina Sinjeong, la mare del rei Heonjong. La primera construcció es va fer en el 1865; va patir dos incendis i reconstruït en el 1888. Aquest és l’únic pavelló residencial que no van destruir els japonesos durant l’ocupació.

Les xemeneies d’aquest pavelló estan decorades amb deu símbols de la longevitat i desitjos d’una llarga vida per la reina.

Aquest pavelló tenia dues zones, una més fresca, per l’estiu, i una més càlida, per l’hivern. Hi havia també la zona pel personal de servei de la reina.

Al costat de la residència reial hi havia el pavelló Jibokjae; és un pavelló de dos pisos que era la biblioteca privada del rei Gojong. El nom d’aquest pavelló es pot traduir com el pavelló de la col·lecció de jade.

Arquitectònicament aquest pavelló té molta influencia xinesa. Les parets són de totxanes, que era la forma habitual de construcció a la Xina; també les teulades i les columnes presenten influencia xinesa.

Aquest pavelló, el Jibokjae, està flanquejat per dos altres pavellons, el Parujeong, octogonal de dos pisos, i el Hyeopgildang. El primer es va construir per guardar-hi llibres i el segon servia com a part de la biblioteca. Els tres pavellons estaven connectats per l’interior.

Hi havia dos pavellons més que formaven part de la biblioteca, però van ser destruïts en l’època japonesa, a començaments del segle XX. 

El Taewonjeon, és un santuari dedicat al fundador de la dinastia Joseon. Es va construir en el 1868, i hi havia un retrat del rei Taejo, el fundador de Joseon; aquí s’hi feien els rituals pels difunts de la reialesa. Va ser completament destruït pels japonesos a començaments del segle XX i l’any 2005 es va reconstruir conservant la forma original.

El pavelló Donggung era on vivia el príncep hereu amb la seva esposa. En aquest pavelló hi havia la sala de lectura, on rebia les classes per ser el futur monarca.

Geoncheonggung era el pavelló residencial del rei Gojong. Aquí va morir assassinada pels japonesos, l’any 1895, la  seva esposa, l’emperadriu Myeongseong. El rei va abandonar el palau al gener del 1896 i no hi va tornar a viure. Els japonesos van destruir totalment el pavelló, en el 1909. Més tard va ser reconstruït i obert al públic en el 2007.











Abans de sortir del recinte del palau, passem pel costat d’un dels museus que hi ha aquí. A l’entrada hi ha un conjunt de figures en pedra i en fusta. Antigament aquí hi havia un santuari als esperits protectors. Les figures que es veuen actualment són rèpliques de les que hi havia a l’entrada dels pobles en les diferents regions del país.



06 de novembre 2023

Corea del Sud-3. Seül: Plaça Gwanghwamun

Quan vam arribar a l’hotel estàvem cansats i ja era fosc. L’hotel el teníem al barri de Hongdae, prop d’una parada de metro. Vam sortir a sopar pel barri, però costava una mica trobar lloc; estava tot molt ple i encara no ens havíem situat en el nou país. Al final vam trobar un local que servien pollastre arrebossat; no parlaven gens d’anglès, ni el personal del bar ni els joves que estaven a la taula del costat. La ració de pollastre era per dos i costava 15.000 wons, uns 12 euros. L’aigua la serveixen gratuïtament, és de l’aixeta filtrada.

Al llarg del viatge vaig millorar la comunicació ja que vaig aconseguir fer funcionar el traductor de google sense estar connectat a wifi. Et descarregues els diccionaris i enfocant amb la càmera t’ho tradueix.  També pots escriure o parlar. La traducció coreà-català funcionava bé.

Al matí següent, ja descansats i havent esmorzat vam sortir a descobrir la ciutat. La guia ens va donar una targeta de metro carregada amb 10.000 wons. És una tarja moneder, que pots anar recarregant i fer servir en alguns supermercats, el que ells en diuen “botigues de conveniència”. El preu del trajecte depèn de la distància que facis; hi ha un preu mínim, em sembla que és d’uns 1.300 wons, que correspon a menys de 12 km. Passes la tarja en entrar i altra cop en sortir, i segons el recorregut fet et cobra el mínim o una mica més.  

Ara, llegint sobre el metro descobreixo que és gratuït pels majors de 65 anys.

Vam fer totes les visites amb transport públic. Una de les coses que em va sorprendre és que en les estacions de metro hi hagués lavabos. 

La xarxa de metro és impressionant, ara be, està molt ben indicat tant en coreà comen anglès, i també dins del vagó ho anuncien en les dues llengües, tant per megafonia com en pantalles. És fàcil de fer servir, tot i que s’ha d’evitar anar en hora punta. Amb el metro es pot arribar a l’aeroport d’Incheon.   

El centre de Seül és l’antiga ciutat de la dinastia Joseon. Aquí hi ha els palaus reials, oficines governamentals, les seus de grans empreses, hotels i mercats tradicionals. Aquesta zona ocupa la vall del rierol Cheonggyecheon, que creua la ciutat d’oest a est. Al nord hi ha la muntanya Bukhan i al sud la muntanya Namsan. Més cap al sud hi ha els suburbis de Yongsan-gu i Mapo-gu, i el riu Han.

Amb el metro arribem a la plaça Gwanghwamun, que havia sigut el centre neuràlgic de la ciutat durant el regnat de la dinastia Joseon; durant l’ocupació japonesa aquesta zona es va anar degradant i va quedar molt malmesa durant la guerra de Corea.

L’any 2004 es va començar a parlar de recuperar aquest espai històric, però no es van començar les obres fins al 2008 i amb el decret governamental de que seria una zona lliure de manifestacions. Es va inaugurar cap a finals del 2009.

En aquesta plaça hi ha dues grans estàtues. Una d’elles és la de l’almirall Yi Sun-shin. És de bronze i impressiona la figura de 17 metres d’alçada d’aquest guerrer; diuen que l’espasa a la ma indica protecció i patriotisme. Davant seu hi ha una miniatura d’un vaixell tortuga i dos tambors que es feien servir per encoratjar a les tropes en el camp de batalla.

L’altra estàtua que hi ha en aquesta plaça és la del rei Sejong. En un primer moment es volia traslladar aquí una estàtua del rei Sejong que estava en el palau Deoksugung, però al final es va decidir construir una nova estàtua amb la figura d’aquest rei assegut. Aquesta estàtua estava dedicada al Hangul, l’alfabet coreà que va inventar el rei Sejong. Un cop acabada l’escultura es va mantenir tapada fins el dia que era el 563è aniversari de la invenció d’aquest alfabet.

L’alfabet el va crear l’any 1443 i és el sistema d’escriptura oficial de tota la península, tant de Corea del Nord com del Sud. Aquest alfabet consta de 24 signes bàsics, 14 consonants i 10 vocals, que combinats donen 5 consonants dobles i 11 diftongs.

El rei Sejong era el quart rei de la dinastia Joseon; va crear aquest alfabet per que veia que els seus súbdits només es podien comunicar oralment, ja que amb els caràcters xinesos no podien transcriure les paraules o expressions que feien referència a pensaments o sentiments coreans. Va idear un alfabet que fos fàcil i accessible a tothom.

Se’l coneix com a Sejong el gran (1397-1450). 

Al davant hi ha alguns dels invents que va impulsar. Un dels primers va ser el pluviòmetre, que es feia servir per mesurar cascades i predir si hi hauria sequera o inundació i poder assegurar bones collites.

En aquell temps el calendari coreà es basava en la longitud de la capital xinesa. Va demanar als seus astrònoms que creessin un calendari en que el meridià primari fos la capital del regne de Joseon. Això va permetre als astrònoms predir amb major precisió quan hi hauria eclipsis solars i de lluna.

Va fer construir un rellotge de sol, el primer de Corea. I va treballar pel desenvolupament de la medicina coreana, diferenciada de la medicina xinesa.