Corea del sud-29. Busan: platja de Haeundae i illa de Dongbaek

Arribats a l’aeroport  deBusan anem cap a l’hotel; teòricament el trajecte hauria de ser d’una horta, però vam trigar molt més, ja que hi havia molt embús. És la segona ciutat més poblada del país, i passa com a Seül, que si es l’hora d’entrada o sortida de la feina el trànsit és infernal.

Aquesta ciutat es troba al sud-est de la península, a la vall del riu Nakdong. És la població de Corea del sud que està més propera al Japó; les illes Tsushima es troben a gairebé 50 km de Busan i Fukuoka està 100 km més a prop que Seül.

Busan està envoltada per petites muntanyes en el nord-oest, i a l’oest hi ha la desembocadura del riu Nakdong, que és el més llarg de Corea del Sud. Aquest riu ha sigut, durant segles, la connexió comercial entre el port de Busan i les regions de l’interior.

De les muntanyes que l’envolten, la més alta és el Geumjeongsan (801,5 m).

Els primers assentaments humans que hi va haver en aquesta zona s’han datat al voltant del 18.000 aC. Ara be, la primers població com a tal, es va fundar en el segle II. A mitjans del segle VI formava part del regne de Silla.

L’any 757 va adoptar el nom de Dongnae, que actualment és el nom d’un dels districtes de la ciutat. Durant el regne de Gorieo va passar a anomenar-se Busanpo, que feia referència a la forma de la muntanya que flanqueja el port; Bu vol dir bullidor, san és muntanya i po vol dir port. Després va derivar a Pusan i a partir del segle XV en els documents oficials va començar a aparèixer amb el nom de Busan.

Donada la seva situació geogràfica en el segle XV, sota la dinastia Joseon, es va convertir en un port comercial de referència amb el Japó. Això va fer que sorgissin alguns assentaments estrangers.

El 23 de maig del 1592 va patir la invasió nipona; uns 7000 soldats,0 liderats per Konishi Iukinaga, van arribar a la badia. El setge de Busan va ser la primera batalla de la guerra dels set anys. En un parell de dies els japonesos es van fer amb el control de la ciutat i la van convertir en un lloc estratègic de subministres, fins a la seva retirada l’any 1598. A partir d’aquell moment els coreans no van permetre que es tornés a establir a Busan una comunitat nipona. No hi van tornar fins al 1607, quan es van restablir les relacions entre ambdós països.

El port de Busan es va inaugurar l’any 1876 permetent el comerç internacional. El major beneficiat amb aquesta mesura va ser el Japó, en virtut del Tractat de Kanghwa.

Amb la caiguda de la dinastia Joseon i el posterior domini colonial nipó, Busan va viure un important creixement comercial, ja que era el principal centre de distribució entre la península i l’arxipèlag. Llegeixo que va gaudir d’alguns avenços tecnològics, com ara tenir el primer tramvia de vapor.

En acabar la segona guerra mundial, dos anys després de la partició de corea va esclatar la guerra de Corea. Els militars de Corea del nord van envair Seül i Busan es va convertir en la capital provisional de Corea del sud. La ciutat va acollir a nombrosos refugiats i les seus de molts negocis es van desplaçar de Seül a Busan. Al seu voltant es va establir un perímetre de 225 km per evitar l’ocupació total. 

La batalla de Busan va tenir lloc entre el 4 d’agost i el 18 de setembre de 1950; era la batalla entre les tropes de Corea del nord i les de la coalició de les Nacions Unides. Les tropes aliades van aconseguir resistir a l’avenç dels nord coreans.

Com es pot veure en la seqüència de mapes, trets de la web  http://nationalatlas.ngii.go.kr/pages/page_3084.php, i va haver un moment, en que tan sols resistia la zona de Busan i l’illa de Jeju.

El nostre hotel estava prop de la platja Haeundae, que és un dels atractius turístics de Busan. Hi ha molta animació. Aquesta platja porta fins a Dongbaekseom, l’illa de Dongbaek o illa de les camèlies. Antigament era una illa, però amb l’acumulació de sediments ha quedat unida al continent per un extrem, formant una península.

Quan vam arribar a l’hotel no teníem temps de fer cap visita, o sigui que vam passejar una mica per la platja abans de buscar un lloc per sopar.

El barri es molt animat. Vam sopar en una guingueta prop de la platja. Vam prendre cranc i vam demanar també pop petit, això és el que posava al rètol. Però va resultar que el pop estava cru i encara es bellugava. Vaig provar-ne una mica però vaig deixar la resta. El cranc valia 20.000 wons (uns 14 euros) la peça i una ampolla de soju 4.000 wons (menys de 3 euros), que jo vaig barrejar-me amb coca-cola. M’havia quedat amb gana i en un altre lloc vaig comprar-me una gamba arrebossada.

Ens va resultar difícil trobar lloc on menjar asseguts, el més habitual és comprar-te alguna cosa i menjar de peu dret.

Al matí següent vam anar caminant fins a l’illa de Donggbaek. L’illa o península de Dongbaek ara és un parc, molt agradable pera passejar-hi i amb bones vistes.

En aquest parc hi ha un edifici emblemàtic, la casa Nurimaru APEC. Nurimaru en coreà vol dir cimera mundial i APEC és la sigla de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic. En aquest edifici es va reunir la cimera de l’APEC  l’any 2015.

És un edifici de 3 plantes; diuen que és una expressió moderna d’un jeongja, el pavelló tradicional coreà. La forma del sostre simbolitza la carena de l'illa de Dongbaek. A l’interior la decoració representa la cultura tradicional coreana.

Una mica més enllà de l’edifici del’APEC hi ha el far i una mica enfilat a la muntanya hi ha un pavelló des d’on es té bona vista.

Just al davant el que es pot intuir entre els núvols és territori japonès.

Sembla ser que en el segle IX Choi Chi-won, encantat amb les vistes que hi havia des d’aquí, va gravar en una roca “Haeundae”. No s’ha trobat el gravat, però hi ha un poema del segle XIV, de Jeong Po, que és titula així, Haeundae.

Choe Chi-won era un filòsof i poeta coreà de finals del període de Silla unificada. Va estudiar molts anys a la Xina dels Tang i va passar l’examen imperial, arribant a tenir un alt càrrec oficial. Després va tornar a Silla i va intentar reformar el sistema governamental a Silla que estava en declivi. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar al budisme i es va fer ermità.

En el mon literari se’l coneixia també per altres noms: Haeun, que vol dir núvol marí, o més freqüentment com Goun que vol dir núvol solitari.

Tornem cap a Haeundae i agafem el bus per anar fins Gamcheon, una altra zona de la ciutat. Busan és molt gran, i per anar des de Haeundae fins a Gamcheon es passa pel pont gwangan o pont de diamants. Aquest pont té  7,4 km de llarg i és el segon més llarg del país. Es va començar a construir l’any 1994 i es va acabaren el 2002. És un pont de dos nivells, el més llarg sobre l’oceà que hi ha a  Corea.

Al febrer del 2019 un vaixell de càrrega rus, que acabava de sortir del port de Busan va estavellar-se contra el pont, i va afectar a la part inferior del pont.

Corea del sud-28. Illa de Jeju, museu d'història natural i folklore

Per acabar la nostra estada a l’illa anem al museu. És molt interessant ja que permet conèixer els costums i la cultura de Jeju, que és diferent a la de la resta de país.

Aquest museu es va inaugurar al maig del 1984. En el vestíbul hi ha un esquelet de roncal comú, que es caracteritza per tenir una pigmentació asimètrica; el cantó dret és blanc, en la part ventral i gris clar en la dorsal, en canvi el cantó esquerra és negre tant en la part ventral com dorsal.

Hi ha una sala dedicada a la geologia de l’illa. Una altra sobre la forma de vida i costums.

En el confucianisme és molt important tenir un fill, per tal de preservar la línia familiar. Aquesta és una de les grans preocupacions de les dones quan es casen, tenir el nen, i per això resen a la deessa Samseung Halmang.

La família indicava el naixement d’un fill penjant un cordill a la porta; segons el que hi col·locaven rn aquest cordill indicava si era nen o nena.

Hi ha exposades diverses joguines i representats alguns jocs infantils.

El dia del casament, un representant de la família del nuvi ofereix a la família de la núvia un paquet amb robes i altres presents, juntament amb una carta.

Quan una persona arriba als 60 anys, si la seva parella, i els fills tots són vius, celebren una festa, que s’anomena hwangab o hoegab.

També es pot veure com eren les cerimònies i rituals pels funerals.

Hi ha també una cerimònia per commemorar als ancestres, en l’aniversari de la seva defunció. 

Tenien dos tipus d’embarcacions, segons si anaven a pescar lluny o es quedaven més a la vora de la costa.

El tteok és un pastís fet al vapor a partir de farina de diverses espècies, inclòs l’arròs, o a partir dels grans ja cuits. Alguns dels ingredients comuns en diferents tipus de tteok són la mongeta vermella, la soja, la mongeta mung, la carbassa, el castanyer, el pinyó i altres fruits secs, les llavors i l'oli de sèsam i la mel.

Aquest pastís d’arròs generalment es comparteix; s’ofereix als esperits i es comparteix amb familiars i veïns. Es fa servir en les celebracions com ara casaments i la festa d’any nou, en rituals xamànics i també en el ritual pels ancestres. Encara que la gent tingui pocs recursos, mai falta el pastis d’arròs.

Hi ha una petita part dedicada a les haenyeo. A començaments d’any es fa un ritual xamànic per demanar que sigui un bon any i que sigui segur; tal començament de la primavera es fa un ritual que inclou un ball de màscares.

A la part exterior del museu hi ha diferents peces en pedra. 

Hi ha una mena de torre cilíndrica, que l’he vist també en diferents llocs de l’illa i que s’anomena bangsa: en un lloc he trobat que , bangsa tap vol dir torre bangsa, en un altre lloc l’anomenen pagoda  bangsa. S’acostumaven a construir a l’entrada de la població per protegir-la dels mals esperits. Se’n conserven 38 a l’illa.

Hi ha també una reproducció de cases tradicionals.

Hi ha una col·lecció de figures en pedra, dedicades als buròcrates de finals de la dinastia Joseon, que s’han recollit de diferents llocs de l’illa.

Aquestes figures que duen com un paper enrotllat a la ma, representen als funcionaris.  Altres figures representen divinitats protectores.  

En sortir del museu vam anar cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada a la península, a Busan. Vam dinar a l’aeroport.

En el vol, el veí de seient em va explicar que la seva mare era haenyeo, una dona bussejadora, i que ell estava escrivint sobre la cultura i tradicions de l’illa de Jeju.

 

Corea del sud-27. Illa de Jeju: Yongduam

Al nord de la ciutat de Jeju hi ha una platja rocosa en la que destaca una roca amb forma de cap de drac, Yongduam. Es va formar per l’erosió delmar i el vent al llarg de milers d’anys. La roca en qüestió fa uns 10 metres d’alçada.

Segons una llegenda hi havia un drac que robava el jade del mont Halla (Hallasan), que era un bé molt preuat. La deïtat de la muntanya va matar al drac amb una fletxa. Quan el drac va caure sobre Yongduam, el seu cos es va enfonsar immediatament a l’oceà però el seu cap va quedar congelat, sobresortint de l’aigua i mirant al cel.

Una altra llegenda diu que hi havia un cavall blanc que desitjava ser un drac i ascendir al cel, i que quan va ser capturat per un soldat, va quedar petrificat.

En aquesta costa també s’hi poden veure a les haenyeo treballantAquí a la vora hi ha l’estany youngyeon. Durant la dinastia Joseon aquí hi venia el governador local, a gaudir de les vistes, així com els desterrats i exiliats que vivien a l’illa.   En el passat es venia aquí a fer rituals per demanar la pluja.

Aquí també trobem les figures de pedra dels dos avis. La posició de les mans indica l’estatus de la persona de la casa, si era un funcionari civil o militar.

Corea del sud-26. Illa de Jeju: Dodubong

Després d’esmorzar anem cap a Dodubong, que es troba prop de l’aeroport, a l’oest de la ciutat de Jeju. L’objectiu és pujar al con paràsit que té el mateix nom que la població.

Abans de pujar a dalt, ens entretenim mirant a les haenyeo, les dones  bussejadores. Es veuen tot de boies de color taronja flotant a l’aigua, cadascuna indica la posició d’una haenyeo. Quan surten emeten un xiulet característic, però no l’arribo a sentir.

Aquest con volcànic té una inclinació suau. La vegetació és diferent en els dos vessants, nord i sud; el vessant sud és un prat amb pins dispersos, mentre que en el vessant nord hi ha un bosc de cedres japonesos i arbres de fulla caduca.

De fet aquest con volcànic té dos pics. No és gaire alt, i el camí és agradable, em sembla que no fa més de 65 metres. Es té vista de la ciutat de Jeju i també del mont Hallasan. Es fa una ruta circular. El sender olle numero 17 passa per aquí.

Hi ha dues coves que durant els japonesos van fer servir per instal·lacions militars durant l’ocupació. Hi ha també una zona on la gent es fa fotografies i se la coneix com la zona dels petons.

De baixada arribem al costat d’un temple budista; aquí a Jeju el budisme es praHoi cticava ja en l’època de Tamna.

Hi ha un conjunt escultòric en homenatge a les haenyeo, les dones del mar.

 

Corea del sud-25. Illa de Jeju: sistema de tubs de lava Geomunoreum.

A més dels cons volcànics, les erupcions han deixat una sèrie de tubs de lava. El sistema de tubs de lava Geomunoreum és una sèrie de tubs que es van formar en fluir la lava del volcà Geomunoreum.

En el mapa que he trobat en un article de John Brush, es veu be la ubicació del volcà principal, el Hallansan, i els cons paràsits amb els tubs de lava. http://www.vulcanospeleology.org/sym14/papers/Brush.pdf. 

El segon mapa, en que es veu el sistema de tubs de lava del Geomunoreum està tret de la web de la UNESCO del patrimoni de la humanitat, https://whc.unesco.org/en/documents/168802.

Aquest sistema de tubs de lava es va formar per múltiples erupcions antigues, de lava basàltica procedent del volcà Geomunoreum, que té 456 metres d’altitud. Els fluxos de lava van recórrer uns 13 km, baixant fins a la línia de la costa. Aquest sistema de tubs s’estima que es va formar fa un centenar de mils d’anys, entre 100.000 i 300.000.

En aquest sistema hi ha la cova vertical Seonheul, els tubs Bengdwigul, Bukoreumdonggul, Daerimdonggul, Mangjanggul, Gimnyeonggul, Yongcheondonggul i Dangcheomuldonggul; no es descarta que encara n’hi hagi més per descobrir. Tres d’aquests tubs de lava, Bukoreumdonggul, Mangjanggul i Dangcheomuldonggul, estan considerats monument natural.

Aquests tubs de lava són molt antics i llargs, amb una estructura interna ben conservada, per això l’illa volcànica de Jeju i els tubs de lava formen part del patrimoni natural per la UNESCO.

Una de les característiques rellevants són que el sostre i el terra dels tubs estan formats per carbonats salins multicolors, mentre que les parets son del color fosc de la lava.

El tub de lava Manjanggul està considerat un dels tubs de lava més llargs del món, i té estalagmites de lava de 70 cm. És el que nosaltres vam visitar, i em sembla que és l’únic que està obert al públic.

Abans d’entrar hi ha un muntatge escultòric en record de Bu Jonghue i els seus estudiants que van explorar aquest tub. L’any 1946 el professor Bu Jong-hue i trenta estudiants de l’escola elemental de Gimnyeong van venir aquí a fer espeleologia; anaven mal equipats, amb poques torxes i el calçat que duien era de sola d’espart, però així i tot van fer molt bona feina. Es van dividir en tres grups per prendre mesures de la cova, que va resultar ser molt més llarga del que es devien pensar de bon començament. Em sembla que hi van anar diversos cops a explorar-la i prendre mesures. L’estudi científic detallat es va fer en el 1966.

Els tubs de lava de l’illa de Jeju ja es coneixien antigament; el llibre de pintures Tamna Sullyeokdo, escrit l’any 1702 recull dibuixos i escrits del governador fent una inspecció oficial del tub de lava Gimnyeoggul.

Té 7,4 km de llarg i tres entrades. Es visita tan sols 1 km. Està fosc i molt humit, la temperatura es manté constant a 9 ºC. El terra és rugós i força desigual, tant trobes forats, com alguna pedra que es belluga, bassals amb aigua, i com que hi ha poca llum havies d’anar vigilant molt on posaves els peus. Però és molt interessant.

A les parets es poden veure unes ratlles, indiquen el nivell de la lava; quan la lava circulava per aquest tub era un fluid, i la marca de l’alçada que ocupava en el tub quedava enregistrada en les parets. Això indica que la quantitat de lava que circulava no era constant; hi havia èpoques amb un nivell més elevat de fluid a dins del tub i altres menys.

Al final del recorregut hi ha una gran columna de lava, de 7.6 metres, que em sembla que és la més gran del mon.