Estònia. Tallinn: jardins dels reis de Dinamarca i cateldral de Santa Maria.

A l’extrem del turó de Toompea, a tocar ja de la ciutat emmuralla hi ha un mirador i uns jardins, anomenats jardins del rei de Dinamarca. Aquí hi ha tres figures de mida natural d’uns monjos i a la vora queda la Catedral de Santa Maria, o església del domo.

Les figures fosques dels monjos, em sembla recordar que no tenien cara. Quan ens ho explicaven estava diluviant i com que no duia paraigües estava refugiada sota les arcades i seguia l’explicació de lluny. Se’ls coneix com els tres estranys monjos: Ambrosius, Bartholomeus i Claudius. 

Sembla que té a veure amb la bandera danesa. No tinc molt clar com va la llegenda, era durant la batalla de Tallinn en el 1219 entre l’exèrcit danès i els estonians. El tres monjos s’havien reunit amb el rei danès per pregar per una intervenció divina en el conflicte. Llavors se’ls hi va aparèixer una bandera, la que seria la bandera de Dinamarca. Després d’això els estonians van aconseguir la llibertat.

Els jardins del rei de Dinamarca tenen aquest nom ja que segons la llegenda és aquí on va aparèixer al cel la bandera de Dinamarca, durant la invasió danesa. Molta gent puja fins aquí a gaudir de la vista i de la tranquil·litat d’aquest racó.

Després anem a visitar la catedral de Santa Maria o església del domo.

La primera església que hi va haver aquí era de fusta; se suposa que es va construir en el 1219, després de la invasió danesa. Deu anys més tard, un grup de monjos  procedents d’un monestir de Dinamarca arriben a la ciutat amb l’objectiu de construir una nova església en pedra i un monestir.  Tot just havien posat els fonaments quan, en el 1233, moren en els enfrontaments amb els germans livonians de l’espasa. L’església va ser profanada. Es conserva una carta enviada a Roma aquell mateix any 1233 en el que es demanava autorització per consagrar-la de nou.

La construcció iniciada pels dominics es va acabar l’any 1240. Se la va anomenar catedral i es va dedicar a la verge Maria. Inicialment va ser església catòlica romana, però l’any  1561 va convertir-se en església luterana i continua sent-ho; és l’Església Evangèlica Luterana d’Estònia i seu de l’arquebisbat de Tallinn.

La reforma protestant va arribar a Estònia en el 1524, tot i això, aquesta catedral va continuar sent catòlica fins a l’any 1561.

A començaments del segle XIV s’hi van fer obres per ampliar-la; els treballs es van allargar durant 100 anys.

però es va reconstruir diversos cops, per això hi ha una barreja d’estils arquitectònics. El cos amb voltes es del segle XIV i la torre d’estil barroc és posterior, de finals de la dècada de 1770. El púlpit i l’altar son del segle XVII.

Aquesta era l’església de l’elit estoniana alemanya. Diuen que es veu molt clar en el seu interior, en el que apareixen moltes referències a famílies germàniques. 

Les bancades porten el nom de les famílies que hi seien, i les parets estan plenes d’escuts funeraris de les famílies nobles; aquests escuts així com les làpides funeràries son de diferents èpoques, des del segle XVII fins al segle XX, els escuts i des del segle XIII fins al XVIII les làpides funeràries.

Hi ha molts nobles enterrats aquí; un d’ells és el comandament de les forces sueques durant la gran guerra del nord, Pontus de la Gardie. Un altre és Adam Johann von Krusenstern, almirall alemany bàltic que va comandar la primera expedició russa pel mon. I també un escocès, l’almirall Samuel Greig, que es diu que era el gran amor de Caterina la gran.

Hi ha una làpida en pedra, just a l’entrada, amb el nom de Otto Johann Thuve, mort en el 1696. A aquest personatge actualment se l’anomena el Don Joan de Tallinn. Era un bevedor empedreït i un gran seductor. Quan s’estava morint va demanar que l’enterressin aquí a l’entrada, així la gent pietosa que s’agenollés a l’entrar per pregar netejaria la seva ànima.

Durant la gran guerra del nord l’imperi suec va perdre el control sobre Estònia que va passar a estar sota control rus fins al 1918, quan va es declarar la independència, que va durar 22 anys. En el 1940 quan va tornar a ser envaïda pels russos, aquest cop els soviètics, es van dissoldre totes les organitzacions cristianes, les propietats de les esglésies es van confiscar i els religiosos van ser deportats a Sibèria. La jerarquia de l’església luterana va escapar a Suècia en el 1944.

L’any 1988, poc abans de la caiguda de la Unió Soviètica, va començar a haver-hi una certa tolerància religiosa i es van reprendre les activitats de culte.

En l’incendi que va patir Tallinn l’any 1684 tot el que era de fusta va quedar destruït, i part de les voltes es van esfondrar. Va caldre fer una nova reconstrucció i es van afegir algunes peces més, com el púlpit. La cúpula exterior és del segle XV i l’agulla del segle XVIII.

La farmàcia municipal no se sap exactament quan va obrir les portes però sí que hi ha constància de que en el 1422 ja hi havia el tercer propietari. És la farmàcia que ha estat oberta de forma continua més antiga d’Europa. Des de l’any 1583 fins al 1913 deu generacions de la família Burchardt han portat aquesta farmàcia.