Kaunas es troba més o menys al centre del país. És la segona ciutat en
nombre d’habitants i hi ha una certa rivalitat amb Vilnius, al que voldria
prendre-li la capitalitat. És la ciutat que té un percentatge més elevat de
població lituana.
La ciutat es troba en la confluència de dos rius el Nemunas i
el Neris. Aquest lloc ja estava habitat en el segle X aC. Es diu que la ciutat
com a tal es va fundar l’any 1030, però el primer document que parla de Kaunas
és del 1361.
Kaunas també va patir els atacs constants dels cavallers de
l’orde dels teutons i per això van construir una muralla de pedra. Les dates no
em quadren gaire, ja que llegeixo que l’any
1362 els teutons es van apoderar del castell i que no es va alliberar
d’ells fins a l’any 1404 quan el gran ducat de Lituània la va recuperar. O
sigui que va tenir uns inicis convulsos, en el segle XIV. En el segle XV es va
reconstruir el castell i va començar a guanyar importància, ja que es trobava
en una cruïlla de rutes comercials i també es va convertir en port fluvial.
Llegeixo que l’any 1441 es va unir a la Hansa o lliga
Hanseàtica. Aquesta lliga era una aliança comercial que va dominar el mar
Bàltic i el mar del Nord. Inicialment era una associació de comerciants
germànics que estaven a l’estranger, i que s’estenia des d’Anglaterra fins
Rússia. L’objectiu era donar-se recolzament econòmic i suport en la defensa
personal i dels seus interessos. Es va fundar a la ciutat de Lübeck en el 1158.
Va arribar a tenir unes 200 ciutats que en formaven part; eren llocs que tenien
port marítim o fluvial. La lliga cobria molts dels ports del nord d’Europa. En
es països bàltics tenien el monopoli, no es podia comerciar fora de la lliga. Mantenia bones
relacions amb l’ordre Teutònica, el que va contribuir a que tingués un gran
poder.
A Kaunas, gràcies a la participació a la Hansa, la ciutat va
prosperar, es van obrir oficines comercials i en el segle XVI ja tenia una
escola publica i un hospitals.
En el segle XVII els russos van atacar diversos cops la ciutat,
en el XVIII van ser els suecs els que la van ocupar. No van faltar tampoc les
plagues i incendis. Quan es va dividir la mancomunitat polonesa- lituana, va
ser ocupada de nou pels russos. L’any 1812 va ser l’exèrcit de Napoleó el que
va entrar a la ciutat i la va devastar.
En el període rus, hi va haver diverses revoltes, en el 1830-31
i el 1863-64, pel que els russos van instal·lar una bona guarnició militar i
les fortaleses encara es conserven.
L’any 1862 es va construir el ferrocarril, que unia l’imperi
rus amb alemanya, amb el que Kaunas va adquirir la seva importància en aquesta
comunicació.
L’any 1919 els bolxevics van ocupar Vilnius i el govern de la
república de Lituània es va establir a Kaunas. I quan després Vilnius va ser
ocupada per Polònia, Kaunas va ser la capital de Lituània fins al 1949 quan la
unió soviètica va ocupar tota Lituània; llavors Vilnius va recuperar la
capitalitat.
Durant la segona guerra mundial, durant l’ocupació alemanya,
1941-44,
aquí s’hi va establir el gueto
de Kovno o camp de concentració de Kauen.
En el segle XV es van assentar els primers jueus a la regió,
els Litvaks. Es van instal·lar a la riba occidental del riu Neris, que em
sembla que és on després hi va haver el gueto de Kovno.
En el període entre les dues guerres mundials, quan Kaunas era
la capital, es van fer moltes noves infraestructures finançades pels jueus que
vivien a la ciutat. Molts d’aquests que van contribuir a la millora de la ciutat
van morir durant l’holocaust.
Quan els nazis van envair Lituània en el 1941, a
Kaunas hi havia uns 37.000 jueus, però en acabar la guerra en quedaven menys de
3.000. Actualment la comunitat jueva a la ciutat és molt minsa, però venen
molts jueus en pelegrinatge, a visitar els museus i memorials que hi ha a la
ciutat on es fa referència a la seva historia. Em sembla que queda una sinagoga
en actiu, que es va construir en el 1871.
En l’època soviètica va ser la ciutat industrial més important
de Lituània.
El castell de Kaunas queden les restes. Es conserva una de les
torres de defensa.
Va patir els atacs
dels creuats que volien cristianitzar el nord d’Europa, després va patir
inundacions, incendis, saquejos... Va ser restaurat en el 2010 i ara aquí si fan
actes culturals i actuacions musicals.
És un entorn molt agradable en el que
contrasta el vermell de les totxanes amb el verd de la gespa.
La plaça de l’ajuntament a l’igual que les places de l’època,
segle XVIII, havia sigut la plaça del mercat. L’edifici de l’ajuntament és de
finals del segle XVIII ja que es va reconstruir diversos cops per incendis. A
la plaça hi ha un edifici amb una torre blanca, de mitjans del segle XVI. Ha
tingut moltes funcions diferents: va servir com a teatre, magatzem, presó i
palau. Actualment es fa servir per actes oficials i en un dels pisos s’hi fan
casaments.
La plaça té cases al seu voltant dels segles XV i XVI que
pertanyien a comerciants alemanys.
Passejant per la zona de vianants es van trobant diferents
edificis en estil art-deco.
La casa del tro o casa Perkūnas és dels pocs edificis d’estil
gòtic que es conserven. Construïda en el segle XVI era la casa de comerciants de
la lliga Hansa. Té 17 tipus de totxanes diferents que fan la decoració. Em
sembla que és un museu, i en el segle XVII va ser dels jesuïtes. En el segle
XIX aquí hi va haver el primer teatre de la ciutat. Quan es va reformar l’edifici
es va trobar una estàtua del deu del tro, Perkūnas i d’aquí ve el nom de la
casa.
La catedral de Sant Pere i Sant Pau es va començar a construir
en el segle XV però es van anar fent afegits en els segles posteriors. Les
torres van ser posteriors i també es van reconstruir degut a incendis, les que
es veuen son de la primera meitat del segle XVIII. Queda poc de l’església
gòtica original.
L’església de Vytautas, o de l’ascensió de la verge Maria,
també de totxanes vermelles. És una de les esglésies mes antigues de la ciutat.
Construïda pels franciscans a començaments del segle XV . Després utilitzada
per l’església ortodoxa, més tard, les tropes de napoleó la van emprar com a
magatzem de municions, i en el 1990 torna a ser església catòlica.
El pont Vytautas que es veu actualment va ser reconstruït pels
presoners alemanys, de la segona guerra mundial, ja que el pont anterior
s’havia fet volar. Fins a l’any 1914 no es va construir el pont que unia les
dues ribes. Abans hi havia una plataforma de fusta, que és la que van fer
servir les tropes de Napoleó quan es retiraven després d’intentar conquerir
Rússia.
El projecte del pont actual era que fos pont llevadís, però la
maquinària no funcionava correctament amb el que va quedar sempre posat.
Kaunas serà Capital Europea de la Cultura en el 2022, suposo
que per això l’estan embellint. Es troba en un punt estratègic, per això ha
patit constants atacs.
Prop d’aquí hi havia la frontera quan es va partir
Lituània quedant una part sota control polonès. Aquells anys en que va ser
capital i el desenvolupament que ha tingut, és el que fa que hi hagi una certa
rivalitat amb Vilnius.
Si no recordo
malament, al vespre feia molt de fred els llocs per sopar tancaven molt d’hora.
A la terrassa on vam estar quan vam seure no hi havia ningú, ja gairebé era
hora de plegar. Però com que no tancaven per nosaltres, va anar arribant més
gent; el cuiner els va acceptar que es quedessin, la cambrera no feia massa
bona cara. Aquella nit van fer el ple de la terrassa, però no van poder tancar
a les 9. En sortir, no era gaire més tard, la ciutat estava gairebé deserta.
