A l'agost del 2021 vaig fer un viatge per les Repúbliques Bàltiques, començant pel sud, per Lituània i vam anar pujant cap al nord fins arribar a Tallin, capital d'Estònia.
Al llarg del viatge es poden anar veient les semblances i diferencies que tenen, així com les parts d'història compartida.
Els llibres que vaig llegir i que em van permetre aproximar-me una mica a la història d'aquests països són:
Entre tonos de gris, de Ruta Sepetys. És un llibre dur i
alhora emotiu, basat en fets reals. Narra les peripècies d’un grup de lituans
que van patir la deportació per part dels soviètics, la supervivència d’alguns
d’ells a Siberia, les condicions de vida, tot el que van patir. Una historia
que m’ha commogut i que no coneixia gaire.
Vuelo estàtico, de Jaan Kross. És un llibre en un estil
totalment diferent, sobre Estònia; en certa forma reflecteix moltes coses de la
vida del seu autor, i permet conèixer una mica la historia d’aquesta nació.
La purga i Quan els coloms van desaparèixer són obres de Sofi Oksanen, una escriptora finlandesa, de pare finlandès i mare estoniana.
Vam alternar les visites de poblacions amb passejades per parcs naturals. El temps no va acompanyar massa; vam tenir fred i pluja bona part dels dies. Malgrat això, en tenir més hores de llum es podia aprofitar molt més el dia.
Viatjar en plena pandèmia va ser més farragos, però va valdre la pena. Feia un any i mig que no agafava un avió i tenia moltes ganes de sortir.
Vam volar de Barcelona a Riga on vam fer escala per continuar després cap a Vilnius. L'aeroport de Riga em va semblar petit, suposo que en part era degut a que l'escala era llarga, 3 hores, i vaig tenir temps de recorre'l uns quants cops. L'aeroport de Vilnius encara és més petit.
El recorregut que vam fer va ser creuant des del sud al nord: Lituània, Letònia i finalment Estònia.
