Letònia. Cēsis

Seguim ruta fins a poble medieval de Cēsis, a la vall del riu gauja. Em va decebre una mica la visita. És una població agradable per passejar i té una història força antiga, però m’esperava veure la ciutat emmurallada, carrerons... be, m’havia fet una idea equivocada del que veuria. Potser em va faltar passejar-hi més, descobrir racons...

Primer vam fer un passeig pel nucli antic per arribar fins a les restes del castell medieval, que va ser la residència del gran Mestre de l’Orde Livonià entre els segles XIII i XV.

Com ja he anat explicant, aquesta orde venia amb l’objectiu de convertir als pagans al cristianisme. Van construir el castell l’any 1214 que era on vivien. Van construir una església, la de Sant Joan i hi havia també la plaça del mercat. Al voltant d’aquest nucli van anar construint-se  habitatges i altres edificis, formant-se així la ciutat.

L’església de Sant Joan és una dels edificis més antics de l’arquitectura medieval de Letònia (1284) i la més gran que es troba fora de Riga. Es va construir també a començaments del segle XIII. Cēsis es va convertir en un dels centres de poder germànic més importants de la regió bàltica, entre el 1237 i el 1561.

El castell medieval va ser saquejat pel tsar rus Ivan el Terrible, l’any 1577. Després es va construir un altre castell, en el segle XVIII, que era la mansió senyorial dels comtes alemanys von Sievers. Actualment és un museu.

Prop dels jardins del castell hi ha l’església ortodoxa russa de la transfiguració, que va construir la família von Sievers en el seu cementiri. Molts alemanys que havien estat al servei del tsar s’havien convertit a la religió ortodoxa.

El castell tenia tres torres fortificades. I el conjunt de la vila envoltat per una muralla que tenia vuit torres i cinc portes. Encara es pot veure algun fragment de la muralla.

Els edificis més antics han desaparegut pràcticament del tot; el que sí es poden veure és alguns edificis del segle XVIII i XIX.

A mitjans del segle XIX la construcció d’una nova carretera i l’arribada del tren van accelerar el desenvolupament de la població.

En aquesta població va haver-hi una gran batalla entre les forces estonianes i letones que combatien contra les tropes alemanyes, l’any 1919 (la batalla de Cēsis); aquesta batalla va ser decisiva per la independència de Letònia. 

Aquesta població també té fama per les seves aigües termals.

L’època daurada de la ciutat va durar fins al segle XV; en aquest temps es considerava una de les ciutats més importants de Letònia. El declivi va començar en el segle XVI; durant la guerra de Livònia, en el 1577 la muralla no va resistir els combats i el castell va quedar totalment destruït. No tinc clar si el van destruir els seus habitants per evitar que caigués en mans d’Ivan el Terrible o va ser aquest qui el va arrasar.

Quan va començar la guerra del nord en el 1703 la fortalesa va quedar abandonada i ja no es va tornar a utilitzar amb finalitats militars. Quaranta anys més tard la ciutat va patir un greu incendi i tant el castell com la vila van quedar destruïts.

Es conserva una antiga fàbrica de cervesa que va ser el símbol de la ciutat durant molt de gairebé mig mil·lenni. Després va quedar abandonada; ara s’ha reconvertit en un centre que vol combinar, l’art, l’art culinari i al ciència.