Lituània. Palanga: Palau Tiškevičiai

En ruta fins a Palanga, que es troba a la costa, es creua l’antiga frontera entre Rússia i Prússia. Encara es pot veure algun búnquer.

Palanga és una ciutat de la costa del mar Bàltic, lloc típic d’estiueig. Va ser la capital Lituana de la cultura l’any 2013.

Segons una llegenda, al peu d’un turó anomenat Palanga, hi havia un santuari on hi feia les seves cerimònies i rituals una sacerdotessa anomenada Biruté. 

Tothom deia que Biruté era molt bonica, i això va fer que el Gran duc de Lituània, Kęstutis, volgués casar-se amb ella. Biruté no va donar el seu consentiment, però el gran duc la va dur a la força fins a la capital, Trakai, i lava obligar a casar-se. Després d’això, el gran duc Kęstutis va ser assassinat i la sacerdotessa va poder tornar al seu santuari. Segons la llegenda està enterrada allà.

El primer cop que apareix esmentada aquesta població és en un document de l’any 1161 en el que es menciona que l’exèrcit del rei de Dinamarca va capturar el castell. En aquell moment hi havia els curonians, una de les tribus del bàltic que després va donar lloc a la regió de Curlàndia de la que parlaré més tard.

Entre els segles XIII i XV els habitants de Palanga es van trobar enmig de dos fronts. Per la part sud tenien que lluitar contra els cavallers teutònics i pel nord amb una altra ordre militar, els germans livonians de l’espasa, que de fet s’havien convertit en una branca de la dels teutònics, anomenant-se l’orde dels livonians.

Palanga va resistir prou be i no van aconseguir capturar la franja costera del bàltic en la part lituana. Palanga i Klaipeda gràcies als seus ports es van desenvolupar molt, i eren importants centres comercials.

A començaments del segle XVII i durant 21 anys hi va haver el que es coneix com la guerra del gran nord, que tenia com objectiu el control de les terres bàltiques.

En aquells moments la potència que controlava el nord d’Europa era Suècia i els seus rivals, que aspiraven a tenir-ne el control eren els veïns: Rússia, Dinamarca, Noruega, la mancomunitat Lituània-Polònia i Saxònia. Tots ells van formar una coalició en contra de Suècia. Al llarg del procés van anar canviant les aliances, però al final Suècia va perdre la guerra i en el procés bèl·lic va destruir la ciutat de Palanga. 

L’any 1824 el comte Michał Tyszkiewicz va comprar la ciutat. Era de família noble, va formar part de l’exèrcit de Napoleó quan anava a envair Rússia, i va comprar moltes cases pairals, convertint-se en un gran terratinent. 

El seu net Józef va continuar amb les millores a la ciutat. Es va construir el moll, hi arribàvem vaixells dedicats a transport de passatgers i també de mercaderies.

Va ser en ple segle XIX quan es va convertir en un important centre turístic, gràcies a les seves platges. El fill de Józef, Feliks, l’any 1897, va construir el Palau Tiškevičiai on actualment hi ha el museu de l’ambre. Els jardins del palau els va dissenyar un paisatgista francès, actualment és un jardí botànic. Aquest palau es va convertir en un lloc de reunió de la classe benestant i també s’hi feien concerts.

 A mitjans del segle XIX, Lituània estava sota el control de la Rússia tsarista, i els llibres i qualsevol tipus de publicació en lituà estava prohibida. Palanga es va convertir en un centre de contraban d’obres en lituà. 

L’obra Amerika pirtyje, (Amèrica a la casa de banys) escrita per Keturakis, (pseudònim dels germans Vilkutaitis), és una comèdia en tres actes que es va publicar per primer cop l’any 1895 i va ser la primera obra en lituà que es va representar en públic, l’any 1899, concretament l’estrena va ser a Palanga. L’obra s’ha convertit en una de les comèdies lituanes més populars. 

Lo de la prohibició de la llengua i el contraban de llibres m’ha recordat el contraban de llibres en català que hi va haver aquí en època franquista; s’editaven a França i es passaven a peu i en mules pel Pirineu.

 L’any 1919 quan es va desfer l’imperi rus, Palanga va formar part de Letònia, però per poc temps, ja que en el 1921va tornar a ser lituana.

Durant la segona guerra mundial, molts dels jueus de la zona van ser executats ens els boscos de la ciutat.

És la ciutat costanera més gran de Lituània però nosaltres vam veure molt poca cosa. Estava plovent, tota l’estona que hi vam ser, una pluja intensa, feia molt de vent i fred. O sigui que un dia poc agradable per passejar.

Per arribar al palau on hi ha el museu de l’ambre es creua bona part dels jardins, que actualment és jardí botànic. Té diferents zones, una més enjardinada, la propera al palau, i d’altres més naturals, boscoses.

Ja a l’interior del palau es visita el museu de l'ambre. Està molt ben explicat. A Lituània es va començar l’extracció de l’ambre a mitjans del segle XIX, quan es van trobar objectes arqueològics fets d’ambre a la llacuna de Curlàndia.

A la costa, al sud de Palanga, hi ha Klaipeda on comença Curlàndia una franja de terra molt estreta que uneix Lituània amb Kaliningrad. De fet aquesta franja de terra està dividida, una part és lituana i l’altra russa, forma part de Kaliningrad. Entre la part continental i la franja de terra hi ha la llacuna on es va trobar l’ambre.

Hi ha ambre de diferents tonalitats, des del groc pàl·lid fins al marró, alguns vermellosos. I hi ha alguns que degut a les impureses poden tenir color blau o verd. 

La formació d’aquest material és un procés molt lent: hi ha un munt de reaccions que es van donant, a partir de la resina. Les espècies més volàtils es van perdent, hi ha un seguit de reaccions, algunes alliberen gas, per això els ambres poden tenir petites bombolletes en el seu interior. En aquest procés d’enduriment degut a totes les reaccions que es donen en aquesta resina, poden quedar-hi atrapats insectes, fulles, o altres coses. 

En algun cas s’hi han trobat llangardaixos atrapats en la resina. També petites impureses de sals metàl·liques. Com més gas ha quedat retingut més clar és el color de l’ambre. Al llarg del temps la resina que primer és molt fluida, es va tornant cada cop més densa, s’evaporen els líquids, fins que queda totalment sòlida.

L’ambre s’obté de la resina de coníferes, generalment de la família del pi. Un clima més càlid provoca la formació demés resina. Però una formació excessiva de resina és patològica i provoca l’extinció dels arbres de l’ambre.

L’ambre del bàltic té uns 50 milions d’anys. Els arbres van generar un excés de resina, això va alterar la composició del sol, la proliferació de microorganismes que van treballar en la conversió, al llarg d’aquests milions d’anys, de resina a ambre.

La forma, color i composició de l’ambre depèn en quina zona de l’arbre s’ha format. Hi ha ambre que s’ha format a sobre del tronc: regalima la resina es va assecant i les reaccions que tenen lloc en aquesta resina son en presencia d’oxigen de l’aire. 

Un ambre molt diferent és el que es forma en l’interior del tronc, es pot diferenciar si s’ha format en cavitats, entre dues capes del tronc, o diferents parts de l’interior del tronc. Si no estic confosa, aquest és més transparent, no està en contacte amb l’oxigen de l’aire, les reaccions que tenen lloc són diferents. Un altre tipus és el que es forma en el sòl, quan la resina ha caigut al terra al peu de l’arbre i queda enterrada en el substrat del bosc, amb les arrels.

Sigui del tipus que sigui, tot l’ambre és una resina fossilitzada. Les reaccions que tenen lloc depenen de on s’ha formati el temps que ha trigat en donar el conjunt de reaccions. El període de formació dels ambres és entre 1 i 300 milions d’anys.

A Juodkranté, una de les poblacions de la llacuna de Curlàndia, s’hi ha trobat unes figuretes en ambre del període neolític (13.000-5.000 aC).   

Les tribus del bàltic intercanviaven ambre per or, aliatges i joies. Era la seva riquesa. En l’antiguitat es considerava que l’ambre tenia propietats protectores. Per això es feia servir en joieria i ornaments.

A part de tot el referent a l’ambre, en el palau també s’hi poden veure algunes peces decoratives i mobles.

En sortir del palau creuant els jardins espot arribar al mar bàltic i la platja. Com que el dia era ventós i infernal, l’aigua era grisosa i el mar molt mogut. Vaig estar el temps just per fer un parell de fotografies.

Prop del palau, en el mateix jardí hi ha un turó boscos amb un petit temple, al que es pot accedir fàcilment per unes escales.