Lituània. Vilnius - Barri d'Užupis i jardins Bernardins

La ciutat de Vilnius té dos rius: el Neris, que és el gran, separa el barri on teníem l’hotel de la ciutat antiga o centre històric, i un de més petit, el riu Vilnia que desemboca al Neris. El riu que separa el barri antic del barri d’Užupis és el Vilnia, o més popularment conegut com Vilnele.

Nosaltres accedim al barri pel pont que creua el riu Vilnele. La fama d’aquest barri és perquè fa més de vint anys es va declarar república independent de Lituània.

El nom d’Užupis en lituà vol dir “a l’altra banda del riu” i fa referència al riu Vilnele. Actualment és un barri d’artistes i barri de moda,; ha hi ha galeries d’art, tallers, bars... al matí ens van ensenyar el barri i ens van explicar el seu origen i a la tarda hi vam tornar per gaudir de la seva atmosfera asseguts en una terrassa.

Els primers ponts sobre el riu es van construir en el segle XVI; en aquell temps en aquest barri hi vivien molts jueus, fins a la seva exterminació durant l’holocaust. En aquest mateix barri hi ha el cementiri de Bernardine, un dels més antics de Vilnius. 

Els soviètics van destruir el cementiri jueu. Amb la desaparició dels jueus les cases del barri ban quedar deshabitades, el que va propiciar que les ocupessin grups marginals de la societat. Les cases es van anar deteriorant, algunes van quedar en runes, no tenien els serveis bàsics. 

Poc a poc s’hi van anar instal·lant artistes i gent bohèmia i l’any 1998 (en un altre lloc trobo que va ser en el 1997), el dia 1 d’abril, una data equivalent al nostre dia dels Sants Innocents (pel fet de que es fan innocentades), els habitants d’aquest barri van declarar-lo República Independent, la República d’Užupis. 

A l’entrada del pont hi ha un cartell en el que s’anuncia la república. En una cantonada hi ha el pas fronterer, on s’estampava el segell en el passaport. Tenien la seva pròpia bandera, la seva moneda, una constitució, un president i un exèrcit d’una quinzena de persones.

Cada any, en aquesta data, primer  d’abril, se celebra la independència i si passes pel lloc fronterer et segellen el passaport.

Llegeixo que el president actual d’aquesta mini república és poeta, músic i director de cinema.

Al costat del pont d’accés hi ha un bar amb uns gronxadors a sobre del riu, a una alçada en la que pots posar els peus en remull. Està sempre molt ple de gent.

A la plaça principal del barri hi ha una estàtua d’un àngel tocant la trompeta; s’hi va col·locar en el 2002. Simbolitza, segons llegeixo la llibertat i el renaixement artístic del barri.

En el barri hi ha també una plaça tibetana, amb les seves banderoles d’oració i referències a la visita que va fer-hi el Dalai Lama.

En aquests anys que han passat des de la fundació d’aquesta república mig de broma, el barri ha passat de ser un barri marginal i tirat de preu a un barri bohemi, alegre i força més car.

L’estàtua de la sirena, l’anomenen la soltera d’Užupis és un dels símbols del barri. També és un símbol lama foradada, en el sentit de que els seus habitants no retenen les coses, tot flueix, i indica que no s’admeten suborns, ni res similar.

En aquesta part del riu hi havia hagut molins. Ara és un lloc plàcid i ombrejat, on la gent hi va a passar una bona estona en família.

He trobat una traducció al castellà de la seva constitució. Té alguns punts interessants i d’altres graciosos. O sigui que la poso aquí en català. 

- Tothom té dret a viure a la vora del riu Vilna i el riu Vilna té dret a fluir prop de tothom.

-Tothom té dret a l’aigua calenta i a la calefacció a l’hivern i a tenir un sostre.

- Tothom té dret a morir, però no és obligatori.

- Tothom té dret a equivocar-se.

- Tothom té dret a ser únic.

- Tothom té dret a estimar.

- Tothom té dret a no ser estimat, però no necessàriament.

- Tothom té dret a ser insignificant i  desconegut.

- Tothom té dret a ser mandrós i no fer res.

- Tothom té dret a estimar i a protegir un gat.

- Tothom té dret a cuidar d’un gos fins que un dels dos mori.

- Un gos té dret a ser un gos.

- Un gat no està obligat a estimar al seu amo però l’ha d’ajudar en els moments difícils.

- Tothom té dret a no saber, de tant en quant, que té obligacions.

- Tothom té dret a dubtar, però no és obligatori.

- Tothom té dret a ser feliç.

- Tothom té dret a ser infeliç.

- Tothom té dret a guardar silenci.

- Tothom té dret a tenir fe.

- Ningú té dret a emprar la violència.

- Tothom té dret a adonar-se de la seva irrellevància i de la seva grandesa.

- Ningú té dret a usurpar l’eternitat.

- Tothom té dret a comprendre.

- Tothom té dret a no comprendre res.

- Tothom té dret a tenir més d’una nacionalitat.

- Tothom té dret a celebrar o no celebrar el seu aniversari.

- Tothom té l’obligació de recordar el seu nom.

- Tothom pot compartir el que posseeix.

- Ningú pot compartir el que no posseeix.

- Tothom té dret a tenir germans i pares.

- Tothom pot ser lliure.

- Tothom és responsable de la seva llibertat.

- Tothom té dret a plorar.

- Tothom té dret a ser incomprès.

- Ningú té dret a donar-lila culpa a un altre.

- Tothom té dret a ser subjectiu.

- Tothom té dret a no tenir cap dret.

- Tothom té dret a no tenir por.

Les nostres passes ens porten a l’extrem dels jardins Bernardins, on hi ha les esglésies de Santa Anna i la de Sant Francesc i Sant Bernard, coneguda com la dels Bernardins. En aquest punt s’iniciava la cadena bàltica, l’any 1989, que creuava els tres països bàltics, unint les seves capitals en una cadena humana per exigir la independència.

L’església de Sant Francesc i Sant Bernard és del segle XVII i XVIII; té una caracteristica a la façana un tant sorprenent. En un nínxol hi ha un crucifix; que jo recordi no n’havia vist mai cap en una façana.

El poeta del segle XIX que he comentat abans, que tenia una placa al carrer de la literatura, Mickevičiaus, té una esculturas davant d’aquest conjunt d’esglésies.

L’església de Santa Anna és d’un estil diferent: gòtic flamíger. Sé molt poc d’art i no havia sentit mai aquesta qualificació. Fa referència a la formade flama que tenen alguns dels elements decoratius; també se’l coneix com a gòtic florit, en referencia aque estàforça carregat i amb moltsmotius vegetals.

Tornant a l’esgléisa de Santa Anna, que llueix aquest estil arquitectònic i decoratiu: hi ha documents que indiquen que a finals del segle XIV aquí hi havia una església, probablement de fusta, dedicada a Santa Anna. L’any 1419 un incendi la va destruir iposteriorment se’n va construir una altra en totxana, que es va consagrar l’any 1501. L’exterior es conserva gairebé com l’original, però l’interior es va haver dereconstruir uns anys méstard per culpa dels danys provocats per un altre incendi.

Passejant per la ciutat vaig descobrint detalls i racons que m’agrden. És una ciutat per perdre-t’hi, per degustar-la amb calma.