Com ja
he dit, a la tarda va manar al parc nacional Kemeri, que és un dels més grans
de Letònia. És un espai “natura 2000” que es caracteritza per una gran
biodiversitat. L’erm de Kemeri és ric en llacs pantanosos. Hi ah representats
gairebé tots els tipus de boscos característics de Letònia. Hi ha prades on
pasturen animals boscans així com vaques i cavalls salvatges. Hi ha també tres
grans llacs.
En el
segle XVIII es va crear el balneari de Kemeri i atreia a gent de tot Europa que
venien i em sembla que encara i venen, a gaudir de les seves aigües sulfuroses
així com banys de fang.
El parc
consta de diferents rutes, nosaltres vam fer la “Kemari Raised Bog” que passa
per boscos, aiguamolls, llacs amb passarel·les per recorre’ls. És un circuit de
3,4 Km.
El
recorregut pel pantà és impressionant. S’assembla al que vam veure a Lituània,
però aquí no ens plovia. És interessant el tema de com es van formant, de les
torberes... Molt relaxant.
Es creu
que la part de llacs, llacunes i aiguamolls pot correspondre a l’antic mar
Littorina. En el parc hi ha una deu d’aigües sulfuroses que ja des d’antic se
li coneixien propietats terapèutiques. I això és el que va fer que s’obrissin
diversos balnearis i sanatoris, en el segle XIX i que es desenvolupés el
turisme.
El tram que es va pel
bosc és curt però molt agradable. M’impressionen els arbres, molt estilitzats i
els contrastos de color.
A la que s’arriba a la zona d’aiguamolls comencen les
passarel·les, no són massa amples si t’has de creuar amb algú però confortables
per anar avançant tranquil·lament. A la vora hi ha molta vegetació, incloses
floretes de colors.
Hi ha racons en el que
les aigües sulfuroses subterrànies emergeixen a la superfície i es pot veure el
bombolleig del gas.
És un parc canviant. Hi
ha llacs que es formen de nou, es fusionen uns amb altres...tota la zona
d’aiguamolls és dinàmica. En un punt hi ha una torra mirador des d’on espot
veure la grandiositat d’aquest espai i les seves tonalitats. És
impressionant.
