Estònia. Tartu.

Continuem la nostra ruta i entrem a Estònia. 

Vam arribar a Tartu que ja era mitja tarda. És una població tranquil·la que em va agradar. Era el primer contacte amb els estonians i el que em va sorprendre més d’ells és que són molt silenciosos. 

En arribar el primer que vaig fer va ser sortir a passejar; l’hotel estava a la vora del riu, i de seguida s’arriba al centre. Hi havia molt poca gent pels carrers. Aquí no cal dur mascareta enlloc.

La ciutat de Tartu antigament se la coneixia amb el nom de Dorpat, tant quan era alemanya com sueca. És la segona ciutat més gran d'Estònia i la més important del sud. Es troba a uns 180 Km de Tallin, la capital.

El riu que voreja la ciutat és el riu Embach. Actualment hi ha dos barris que s’estenen a les dues bandes del riu i hi ha alguns ponts que permeten passar d’una riba a l‘altra.

És un important centre cultural i intel·lectual. La primera universitat d’Estònia va ser la de Tartu  que va obrir portes l’any 1632, quan formava part del regne de Suècia.

Hi ha evidències de que aquí ja hi havia hagut un assentament en el segle V aC i la primera menció que es troba sobre aquesta població és de l’any 1032. 

Aquí sembla que hi havia hagut un santuari i quemes tard en el mateix lloc s’hi va construir una fortalesa, el Castrum Tarbatum; al seu voltant van començar a construir-s’hi altres edificis  sorgint el primer nucli habitat. A començaments del segle XI el duc Iaroslav I de Kíev, conegut amb el sobrenom del Savi, va fer enderrocar aquest castell per construir-ne un altre, al que va anomenar Jurev. 

Ara be, aquesta nova fortalesa no va durar gaire, ja que hi va haver una revolta, en el 1192, i va quedar destruïda. Es va construir de nou però l’any 1222 els cavallers teutònics van conquerir el castell i hi van fundar el bisbat de Dorpat, que va existir fins al 1558 quan hi va haver la reforma protestant.

En el segle XIV el nucli urbà havia crescut força, s’havia desenvolupat el comerç, gràcies a que va entrar a formar part de la lliga hanseàtica. Ara be, degut a que era una població pròspera, la cobejaven tant els suecs, com els russos i els polonesos. O sigui que va patir constants saquejos. La ciutat també patia lluites religioses, especialment en el 1525.

Dorpat, com es deia en aquell temps, va caure sota el control rus en el 1538, després sota control suec, en el 1625, uns anys més tard, en el 1701 tornava a estar sota el poder rus. En el 1889 se li van canviar el nom pel de Juriev.

Durant el segle XX també ha anat canviant de nom, segons qui era l’invasor, rus o alemany. El nom de Tartu se l’hi va donar l’any 1992, després de la independència del país.

La universitat de Tartu la va fundar en el 1632 el rei de Suècia (llavors aquesta part del país pertanyia a Suècia). Després va estar uns anys tancada, durant la guerra del nord, des del 1710 fins al 1802. Si no estic confosa, en aquest període es va traslladar a alguna altra població, i no sé segur si l’edifici va quedar malmès. El cas és que l’any 1803 es va iniciar la construcció del nou edifici en el lloc on hi havia l’església de Santa Maria, que va quedar destruïda durant la guerra del nord. 

L’any 1889 les classes van començar a impartir-se en rus, que era la llengua oficial d’ensenyament, excepte per l’ensenyament de la teologia.

En un turó hi ha les ruïnes de l’antiga catedral, que probablement es va començar a construir en la segona meitat del segle XIII. Estava dedicada a Sant Pere i sant Pau, els patrons de la ciutat. Aquí hi havia laseu del bisbat de Dorpat i en aquell moment era un dels edificis religiosos més gran de l’Europa oriental.

La idea inicial era que fos una basílica, però es va quedar com a catedral. Se sap que en el 1299 estava en funcionament tot i que  no es va acabar de construir fins a finals del segle XVI quan es van construir dues torres, tipus torres defensives.

Amb l’arribada de la Reforma l’any 1525 la catedral va patir seriosos desperfectes per l’atac de protestants. Després la catedral es va anar deteriorant ja que el bisbe catòlic de Dorpat va ser deportat a Rússia, i la catedral va quedar abandonada.

Durant la guerra de Livònia les tropes russes van arrasar la ciutat i quan en el 1582 van arribar els polonesos, la religió tornava a ser la catòlica. Van planejar reconstruir la catedral però llavors va començar la guerra entre Polònia i Suècia, que va acabar en el 1611 i després el que quedava de la catedral va patir un incendi.

L’any 1629 quan tornava a ser una ciutat sueca, aquests no van tenir cap interès en recuperar la catedral.

L’any 1802 quan el tsar Alexandre I refunda la universitat de Dorpat, en aquell moment la seva llengua era alemanya, es construeix al costat de les ruïnes de la catedral la biblioteca de la universitat. Actualment aquest espai l’ocupa el museu de la universitat.

Al matí vam fer la visita guiada per la ciutat. Seguia tant calmada i buida com al vespre anterior. A la plaça, davant de l’ajuntament, hi ha un rètol que reivindica ser la capital europea de la cultura en el 2024. No sé segur si ja està aprovat o no.

L’edifici que es veu al darrera, de color rosat és l’ajuntament. És de finals del segle XVIII i a mi el que em va resultar xocant és  la torre que sobresurt en la part central. Aquesta torre, com molts dels edificis d’aquestes terres té un penell a la part superior. L’estructura d’aquest edifici està inspirada en la dels ajuntaments holandesos. El rellotge es va afegir més tard, sembla que per evitar que els estudiants fessin tard a classe. 

La plaça de l’ajuntament ha sigut ja des de temps antics el centre de la ciutat. Era la principal àrea comercial entre els assentaments del castell, dalt del turó, i del port, a la vora del riu.

A l’edat mitjana, en aquesta plaça s’hi va ubicar ja l’edifici de l’ajuntament o del poder municipal. Al llarg del temps hi ha hagut tres construccions al mateix lloc ja que les dues anteriors van quedar destruïdes per incendis. La que es veu actualment és la tercera.

Com que la ciutat ha patit diverses guerres i incendis, queden molt poques construccions de finals del segle XVIII. El gran incendi, del 1775 va destruir tota la part del centre de la ciutat. Va ser després d’aquesta data, en la reconstrucció que es va fer el disseny actual de ciutat. L’ajuntament també és d’aquest període post-incendi.

L’ajuntament va obrir portes en el 1786, però alguns detalls encara van trigar una mica més a acabar-se. En aquella època l‘estil arquitectònic que començava a arribar als països nòrdics era el classicisme, en substitució dels estils precedents barroc i rococó. A l’ajuntament diuen que s’hi poden veure els diferents estils, barroc, rococó i especialment en l’interior, l’estil neo-clàssic.

Aquest edifici ha tingut diferents funcions. Una part havia servit de presó, una altra pels guàrdies de la presó, a l’altra banda l’any 1922 va obrir portes una farmàcia que segueix en funcionament, i em sembla que aquí s’hi guardaven els patrons dels pesos i mesures.

Davant de l’ajuntament hi ha un brollador amb una escultura que es coneix com “el petó dels estudiants”. Aquesta escultura és obra de Mati Karmin, un escultor estonià, que la v crear l’any 1998.   En uns jardins hi ha una escultura dedicada a Karl Ernst von Baer, que va ser el fundador de l’embriologia. Va estudiar el desenvolupament embrionari dels vertebrats i va descobrir l’òvul dels mamífers.

Va néixer en una ciutat de l’actual Estònia que en aquell temps pertanyia a l’imperi rus. Va estudiar aquí a Tartu (Dorpat en aquell temps) i en d’altres centres, a Tallin i en algunes universitats alemanyes.

L’any 1672 l’holandès Reiner Graaf va descriure els fol·licles produïts pels ovaris, però va ser Baer qui, en el 1827, va descobrir que dins dels fol·licles hi havia els òvuls. Baer va passar els últims anys de la seva vida a Dorpat, entre el 1867 i el 1876; diuen que era molt crític amb la teoria de l’evolució de Darwin.

Una de les coses sorprenents d’aquesta ciutat és trobar la catedral en ruïnes sobre un turó. Hi ha una petita part que s’ha restaurat i és on actualment hi ha el museu de la universitat de Tartu.

Aquesta catedral es va construir en estil gòtic, probablement durant la segona meitat del segle XIII. Al seu entorn hi havia el cementiri i les cases on vivia la comunitat eclesiàstica. Aquesta catedral estava dedicada a sant Pere i sant Pau, que eren els patrons de la ciutat. Va ser la seu del bisbat de Dorpat i un dels edificis religiosos més importants d’Europa de l’est.

Amb l’arribada de la reforma protestant a la ciutat, en el 1520,  la catedral va ser saquejada al gener del 1525, pels iconoclastes protestants, quedant molt malmesa. Després d’això va anar-se deteriorant cada cop més. Després de la deportació del darrer bisbe catòlic cap a Rússia la catedral va quedar totalment abandonada.

Més tard, en la guerra de Livònia, entre 1558-1583 les tropes russes van devastar la ciutat. En el 1582 la ciutat va caure a mans dels polonesos i en ser catòlics van planejar la reconstrucció de la catedral. Però no van poder dur a terme l’obra ja que llavors hi va haver la guerra entre Polònia i Suècia (1600-1611). I un incendi en el 1624 va agreujar el deteriorament.

És curiós trobar aquests ruïnes en una ciutat molt cuidada i neta. Però és part del seu passat, explica part de la seva història. 

Com més llegeixo sobre la història d’aquests països bàltics més impressionada estic. En primer lloc, perquè me n’adono de que no sabia res del seu passat, i en segon lloc perquè trobo que han tingut un passat molt convuls, que els han envaït, ocupat, massacrat i finalment han aconseguit ser independents.   

Passejar per la ciutat de Tartu és molt agradable. El nostre passeig ens va dur fins a un carrer de casetes baixes de fusta pintada. Una d’aquestes casetes és el teatre Kodu. Si no estic confosa havia sigut un antic teatre de marionetes i ara és el museu de les joguines. El seu objectiu és recollir joguines estonianes, per preservar-les; també hi recullen joguines d’altres països. No hi vam entrar però diuen que s’hi poden trobar nines de porcellana, soldadets de llauna, peluixos, nines de drap, jocs de taula, cases de nines, cotxets, avions, patinets,.... una gran diversitat de joguines i jocs.

L’església de Sant Joan és una església evangèlica luterana. Es av construir en el segle XIV en estil gòtic i és una de les més antigues d’Estònia. El que la fa única a Europa és el conjunt de figures en terracota que hi ha a les parets exteriors, de les que se’n conserven unes 1000.

Per acabar la visita de Tartu vam anar al jardí botànic de la universitat. El jardí botànic es va fundar l’any 1803 i tres anys més tard es va traslladar on està ara, prop d’on hi havia la muralla de la ciutat. L’estructura actual és molt semblant a la que tenia a començaments del segle XIX.

En el jardí botànic s’hi va construir un hivernacle i es van fer diverses expedicions per tot el territori de l’imperi rus per tal d’ investigar la seva flora. Això va comportar que es portessin cap aquí espècies de plantes desconegudes a l’Europa occidental.

Actualment hi ha unes 10.000 especies de plantes, de diferents regions, com ara de la tundra o de la selva tropical. S’han distribuït pel jardí segons la seva procedència, especialment les d’Europa i Orient mig; a l’hivernacle, reproduint un ambient tropical, hi ha les que s’han portat d’Àsia Oriental, i en un ambient més càlid hi ha les que provenen de sud Amèrica i d’Àfrica.