Vam arribar a Riga al vespre. Em va sorprendre que és una
ciutat amb molt bullici, soroll, molta gent pels carrers... i més cara que
Vilnius.
Teníem l’hotel al centre històric, en ple bullici; era un antic
convent reconvertit en hotel. Vam estar poc temps a Riga. M’he quedat amb ganes
de veure més coses. És una ciutat a la hauré de tornar-hi, per visitar algun
museu i gaudir del seu ambient amb calma.
Vam arribar-hi al vespre i al matí
següent vam ferla visita per la ciutat. A la tarda vam anar a veure un parc
nacional i en tornar vaig fer alguna altra breu visita. O sigui que hi vam
dedicar molt poc temps tot i ser la ciutat més gran dels tres estats bàltics.
Tot venia condicionat pels vols...
Riga té un riu i pel que veig al mapa, també un canal. El riu
és el Daugava i la ciutat es troba gairebé a la desembocadura.
És una ciutat portuària, el quedes de ben antic l’hi ha permès
ser un important centre comercial, i amb el pas del temps, també un centre
industrial i financer. Bona part de la industria del país es troba aquí i bona
part de les seves exportacions son cap a la Unió Soviètica. Gracies al seu port
la industria pesquera és important.
El centre històric forma part del patrimoni de la Unesco degut
a la gran quantitat d’edificis en estil art nouveau que hi ha.
La historia de la ciutat es remunta a l’any 1158 quan
a la desembocadura del riu Daugava els
mercader alemanys hi van instal·lar una factoria. Uns anys més tard, en el
1201, un bisbe livonià va fundar la ciutat; més tard, en el
1282 va entrar a formar part de la lliga hanseàtica
convertint-se en un dels centres més importants de la costa bàltica.
Els cavallers de l’orde teutònica van construir el castell en
la primera meitat del segle XIV i es va reconstruir a començaments del segle
XVI. La conversió al luteranisme és del 1521.
L’any 1581passa a formar part de Polònia, després durant la
guerra dels trenta anys és Suècia qui se n’apodera i en el 1710 son els russos
els que l’ocupen.
La seva activitat comercial va augmentar i com ja he dit abans,
en el 1914 era la tercera ciutat més important de la Rússia imperial. En
declarar-se la independència en el 1918 va ser la capital de Letònia.
Al 1940
va ser incorporada a la URSS i del 1941 al 1944 va ser ocupada per alemanya. En
el període alemany va patir greus danys, a més de l’extermini de la població
jueva. Des del 1945 al 1991 va ser la capital de la República Socialista
Soviètica de Letònia i amb la independència, l’any 1991, la capital de Letònia.
L’any 1621 amb la incorporació de la ciutat a l’imperi suec es
desenvolupa significativament. L’imperi suec arribava fins a Estocolm. Encara
va prosperar més quan va passar a formar part de l’imperi rus. La
industrialització de la ciutat va continuar. En el moment de la independència,
a començaments del segle XX, era una ciutat animada, plena de bars i
restaurants, botigues, un animat centre
cultural i intel·lectual.
La cosa va canviar amb l’ocupació soviètica en el 1940 i
després amb els bombardejos de la segona guerra mundial. Acabada la guerra la
població havia disminuït molt, havien marxat els alemanys bàltics i els jueus
havien desaparegut, exterminats. Tot això va afectar al desenvolupament de la
ciutat que malgrat tot va recuperar-se mentre formava part de la Unió
Soviètica; ara be, la demografia va canviar substancialment degut als
nouvinguts d’altres repúbliques soviètiques.
La ubicació geogràfica de Riga, entre Rússia i Europa
occidental, ha contribuït molt al seu desenvolupament comercial. Al llarg del
segle XIX l’economia de la ciutat era pròspera, la ciutat creixia i es van
enderrocar les muralles; això va permetre la construcció de grans avingudes. Les
noves construccions que es feien seguien l’estil arquitectònic del moment: estil
modernista o
art nouveau, o també conegut com
estil
Jugensdtil, que vol dir “estil
jove”.
Riga és la ciutat europea que té més edificis en estil art
noueveau; n’hi ha més de 750. Aquest estil tenia influencia japonesa però
més ostentós i mes lliure en les formes amb el pas del temps. El moment de
màxim esplendor va ser a finals del segle XIX i començaments del XX, a l’igual
que en les altres ciutats europees.
A Riga aquest estil va tenir tres etapes:
En el període 1900-1905 es donava més importància en la decoració
de la façana que en els interiors. Els arquitectes havien estudiat a Alemanya i
s’inspiraven en els patrons decoratius d’allà.
L’any 1905 se’l coneix com el moment del nacional romanticisme.
Els arquitectes locals incorporen en el seu art un cert nacionalisme,
reflectint l’etnografia letona. Es prefereixen els materials naturals i es
deixen les façanes sense pintar, de forma que es veuen els materials de
construcció, de colors gris i marró.
En el període de 1908-1912 la ciutat viu una gran prosperitat,
i l’estil decoratiu i arquitectònic canvia. És un estil més de fusió; es
recuperen motius clàssics, apareixen formes noves, tot més estilitzat. Es
potencia la verticalitat, els balcons i grans finestrals que permetin veure el
cel.
L’arquitecte mes important de l’art nouveau va ser Mikhail
Eisenstein, pare d’un famós director de cinema. Passejar pels carrers d’aquesta
època és un bon entreteniment. No hi ha cap façana que no mereixi aturar-se un
moment a contemplar les seves decoracions. S’hi poden veure figures humanes,
animals, figures mitològiques orientals, màscares, figures geomètriques,
elements vegetals...
La sinagoga de Riga es va construir l’any 1905 i és
l’única que va sobreviure a l’ocupació nazi de la ciutat. Durant la segona
guerra mundial es va fer servir com a magatzem. Durant el període soviètic va
restar oberta.
Va patir un ataca amb bomba per part
d’un grup neo-nazi en la dècada del 1990 i va ser restaurada i oberta de nou
2009. Actualment te protecció constant. La decoració interior té influencia
d’estil egipci i assiri-babiloni.
Hi ha el monument a la victòria, que es va construir l’any 1985
per commemorar la victòria de l’exèrcit roig sobre els alemanys, en la segona
guerra mundial. L’any 1997 van posar-hi una bomba un grup d’ultranacionalistes.
Actualment segueix havent-hi controvèrsia amb aquest monument, ja que hi ha
letons que consideren que també representa la victòria dels russos en
l’ocupació de Letònia.
El monument a la llibertat és el símbol de la independència i
la lluita per la llibertat de Letònia. Construït en el 1935 consta de 4 nivells
d’escultures que simbolitzen els diferents valors de la pàtria. A la part més
alta una figura femenina que sosté tres estrelles daurades que simbolitzen les
tres regions històriques de Letònia.
La torra de la radio i la televisió és el tercer edifici més
alt d’Europa, té 368 metres d’alçada.
La catedral luterana de Riga es va construir en el segle XIII;
és l’església de l’època medieval més gran dels països bàltics. Ha estat reformada
diferents cops al llarg dels segles. L’orgue que hi ha a l’interior és del
segle XIX i en el moment en que es va construir era el més gran del mon.
Llegeixo que des de sempre ha estat relacionada amb la música, i que gairebé
cada dia hi ha algun concert.
L’església de Sant Pere és una de les esglésies
luteranes més conegudes de Riga. La primera construcció es va fer en el segle
XIII, però va patir moltes transformacions, especialment en el segle XV que
s’hi va afegir un santuari que es va connectar amb l’església inicial, i es va
afegir un campanar octogonal.
En el segle XVII es va construir una nova torre i
es va posar una nova façana. Poc després un incendi la va fer malbé i va caldre
fer noves reformes. Durant la segona guerra mundial va ser bombardejada i va
quedar pràcticament destruïda. La seva reconstrucció va durar molts anys i no
va ser fins al 1991que va tornar a obrir les seves portes.
La casa dels caps negres és un dels edificis que em va impactar
més. Es troba en el barri antic de la ciutat, a la plaça. Es va construir en el
segle XV per instal·lar-hi la seu de la germandat dels caps negres, que era una
associació de comerciants solters que va sorgir a l’edat mitjana i que encara
existeix actualment a Alemanya. Com d’altres edificis de la ciutat, va quedar
destruït durant la segona guerra mundial i es va reconstruir en el 1995. Es pot
visitar però no vaig tenir temps. Tancaven molt d’hora a la tarda.
El complex residencial “els tres germans” és el més antic de
Riga (a Tallin hi ha les tres germanes). Son tres cases contigües; lamés antiga
és del segle XV i la seva façana té detalls d’estil gòtic i renaixentista. La
del costat es va construir en el segle XVII i reformada en el XVIII, és d’estil
manierista. El manierismes un estil que va néixer a Florència i es troba entre
el renaixement i el barroc. L’edifici al costat d’aquest és de finals del segle
XVII i el seu estil és ja totalment barroc. Aquestes tres cases estan unides
pel seu interior i actualment aquí hi ha el museu d’arquitectura.
La catedral de Sant Jaume és la catedral catòlica, l’església
catòlica més important de Letònia. Es va construir en el segle XIII com a
església catòlica, però en el segle XVI durant la reforma protestant va ser
església luterana. Uns anys més tard, durant la contrareforma va ser altra cop
catòlica. No va durar gaire, ja que des del 1621 fins al 1812 va tornar a ser
una església luterana. En el 1812 amb l’entrada de les tropes de Napoleó va
deixar de ser un centre de culta i la van convertir en magatzem. No va ser fins
a l’any 1923 que va recuperar la seva funció original d’església catòlica.
Un altre edifici emblemàtic és el castell. Actualment és la
residència oficial del president i laseu del museu nacional d’història. El
castell es va construir l’any 1330, com a fortalesa dels cavallers de l’espasa.
Al llarg dels segles ha patit diverses reformes.
La porta sueca és l’única porta que
ha sobreviscut de la muralla; aquesta tenia originalment vuit portes. Es va construir
a finals del segle XVII per facilitar l’accés a la ciutat dels soldats suecs
des del quarter de Sant Jaume.
La torre de la pólvora, també és una de les restes de la
muralla que tenia 18 torres. Es va construir en el segle XIV i reconstruïda diversos
cops. És una torra cilíndrica de més de 25 metres d’alçada i actualment aquí hi
ha el museu de la guerra.
La plaça Livu és la més emblemàtica del barri antic; està plena
de restaurants i bars i els edificis son
del segle XVIII. El paviment de la plaça està decorat fent unes ondes que volen
recordar la historia d’aquesta plaça. Antigament per aquí hi passava el riu
Riga i era un ruta comercial de vaixells que transportaven gra; va ser així fins al segle XVI. Més tard el
riu es va anomenar Rīdzene i després Rīdzina ja que era cada cop més estret.
Aquest
riu era un afluent del Daugava. Em sembla recordar que van explicar que s’anava
quedant sec degut al desviament de l’aigua per utilitzar-la per l’agricultura. Després
de la segona guerra mundial molts edificis d’aquest lloc havien quedat
destruïts i en el 1950 es va construir la plaça. En aquesta plaça hi ha la casa
dels gats.
En un extrem d’aquesta plaça hi ha la
que es coneix com la casa dels gats. Aquest edifici té quatre torres a les
cantonades i a sobre cadascuna d’elles hi ha un gat amb el cos arquejat la cua aixecada. Es un edifici del 1909 i
gràcies als gats s’ha convertit en símbol de Riga. Ens van explicar que
inicialment tenien el cul dirigit cap a fora, per molestar a algun vei, no
recordo ben be comanava la història; actualment estan mirant cara enfora iper
tant no ensenyen el cul a ningú.
Vam fer una visita intensa de tot
el matí, pel barri antic i la part modernista. Vam poder visitar una església
luterana. No és fàcil aconseguir permís per entrar-hi. Aquestes esglésies, a
diferencia de moltes de les catòliques són molt sòbries a l’interior. Des de
fora es pot distingir una església d’una luterana pel símbol que tenen en algun
punt elevat. Les catòliques hi tenen una creu, en canvi les luteranes hi tenen
un gall. Només hi ha una església catòlica que conserva un gall; em sembla
recordar que el va deixar per passar desapercebuda (com a catòlica) i evitar
ser bombardejada i/o saquejada.
L’última visita del matí per la
ciutat va ser la de l’església luterana. El claustre és interessant, amb peces
antigues disposades recolzades a les parets.
Després de dinar vam anar al parc
Kemari i en tornar, vaig apropar-me amb dos més al barri nou on es troba
l’església ortodoxa i un hotel des del que hi ha bona vista sobre la ciutat.
L’ascensor és exterior i et permet veure la vista, però si no entres al bar, no
tens opció de fer cap fotografia decent ja que els vidres de l’ascensor estaven
molt ratllats.
L’església ortodoxa és la catedral de la Nativitat. Es va
construir a finals del segle XIX quan Riga pertanyia a l’imperi rus. Va ser un
dels edificis més destacats del moment, ja que tenia unes valuoses icones
pintades per un dels artistes russos de més renom. Durant la primera guerra
mundial els alemanys la van convertir en església luterana, en l’època
soviètica va ser un planetarium i després altre cop església ortodoxa.
Prop de l’església hi havia un mercat i una zona enjardinada.
Era molt agradable el lloc, els carrers molt amples.
Buscant un lloc per sopar ens van recomanar un a la part alta
d’unes galeries comercials. Vam tenir molta sort, ja que el restaurant estava
en una amplia terrassa, amb molt bona vista. La gent anava molt ben arreglada i
nosaltres cantàvem una mica, però ens van atendre amablement. El temps
amenaçava pluja i ho van disposar tot per poder-nos desplaçar ràpidament sota
un para-sol si era necessari.
