L'església de Sant Pere i Sant Pau es troba en el mateix barri que el
cementiri. Diuen que és una de les esglésies catòliques més boniques del mon.
No és de l’estil que a mi m’agraden, però reconec que té una decoració amb
estucats impressionant. És una església d’estil barroc.
Es va construir entre els anys 1668 i 1676 i es va trigar uns
trenta anys més en fer la decoració de l’interior. Hi ha unes 2,000 escultures
agrupades per temàtiques, que van realitzar artistes italians. El púlpit, es de
començaments del segle XIX.
En aquest lloc hi havia hagut primer un temple pagà, després
una església de fusta. Al seu costat, en el 1638 s’hi va construir un monestir.
Tant l’església com el monestir van quedar destruïts en la guerra entre Rússia
i Polònia.
L’any
1655 l’exercit rus va aconseguir ocupar la ciutat de Vilnius i s’hi va quedar
sis anys. Llegeixo que aquesta derrota enfront les tropes de Moscou va ser un
dels motius per la cessió del gran ducat de Lituània a Suècia.
En
veure venir les tropes russos cap a la ciutat, cap al castell de Vilnius, que
tenia una defensa molt pobre, part de la població va ser evacuada i els tresors
de les esglésies es van traslladar a llocs més segurs.
La
batalla per la captura de Vilnius va durar un dia; els dies posteriors les
tropes russes i cosaques, van saquejar la ciutat, cremant molts edificis i
assassinant a la població. Els cosacs es van acarnissar amb el call, on van
morir molts jueus. S’estima que podrien haver mort unes 20,000 persones en tota
la ciutat. Els palaus i esglésies van ser saquejats. Només es van salvar quatre
esglésies. També va quedar en ruïnes el palau dels ducs de Lituània.
Un home piadós, i em sembla que formava part de l’exèrcit
lituà, M. K. Pacas, en agraïment per haver salvat la vida en aquesta guerra, va
fer construir la nova església. Aquest home es troba enterrat en una cripta en
aquesta mateixa església. L’any 1864, els russos van tancar de nou l’església i
el monestir.
He de reconèixer que, tot
i que m’agraden més sòbries, els estucats son una meravella.
