El riu gauja és un dels més llargs de Letònia. Neix a la vora
de Cēsis, i té un recorregut més o menys en forma de U: va cap a l’est, després
cap al nord, prop de la frontera amb Estònia, i retorna cap al sud-oest,
desembocant al nord de Riga.
En aquest parc hi ha alguns castells del segle XIII, com el de
Sigulda i el de Turaida.
El parc té una bona extensió de bosc, és el bosc de Vidzeme.
En el parc hi ha uns 500 monuments amb importància històrica i
cultural; castells de diferents estils, esglésies, cases senyorials, molins
d’aigua, molins de vent, monuments artístics o culturals, restes
arqueològiques. Al llarg del riu hi ha les restes de 19 antics castells, 6
castells medievals, tres pobles: Straupe, Sigulda i Cēsis.
El primer que trobem quan comencem la nostra caminada és la
cova de Gutmanis que es troba a la riba del riu Gauja, en el parc nacional de
Sigulda. Diuen que és la cova més fonda dels països bàltics, amb 19 m de
fondària.
La llegenda explica que a la primavera del 1601 quan va
haver-hi les guerres entre Polònia i
Suècia, l’exercit suec va ocupar el castell de Turaida. Després de la batalla,
l’encarregat del registre del castell, Greif, va trobar entre els cadàvers una
nena de poques setmanes. La va acollir i criar com si fos una filla. Com que
era el mes de maig la va anomenar Maija. Amb el pas dels anys es va convertir
en una jove molt bonica i per això l’anomenaven la Rosa de Turaida.
A l’altra banda del riu Gauja hi havia el castell de Sigulda i
el seu jardiner, Victor Hail es va
prometre amb la Rosa de Turaida i a les tardes es trobaven els dos joves en
aquesta cova.
La noia no es va adonar del parany
fins que era massa tard. O sigui que va decidir que era millor morir que caure
en mans d’aquell home. La noia duia un mocador de seda vermell regal del seu
promès. Li va dir a Jacubovky que aquell mocador tenia poders màgics i que era
impossible de tallar. Li va oferir el mocador a canvi de que la deixés lliure.
El va encoratjar a provar si era cert que no el podia tallar amb l’espasa. Es
va posar el mocador al coll i va insistir en que intentés tallar-li el coll i
veuria com el mocador la protegia. Jakubovsky va dubtar però davant de la
insistència de la noia va atacar el seu coll amb l’espasa i evidentment la noia
va morir. Jakubovky, tement el càstig que li infringirien va anar al bosc i es
va penjar.
O sigui que el van acusar de l’assassinat i condemnat a mort. Ara be, l’amic de l’assassí que ho havia vist tot va explicar el que havia succeït i Victor va ser absolt i Maija va ser enterrada al cementiri de l’església de Turaida.
Durant força temps es va creure que tot això era una llegenda,
però a mitjans del segle XIX es van trobar uns arxius de la cort a Vidzeme i hi
havia la transcripció de l’assassinat de Maija a la cova de Gutman, i la data
era l’agost de 1620.
Una altra llegenda considera que les aigües del brollador que
hi ha a l’interior de la cova són les llàgrimes de l’esposa del cabdill Liv,
Rindaugs. Segons la història que s’explica era infidel al marit i per això la
va enterrar a la riba del riu gauja. La dona sentint-se culpable i angoixada no
parava de plorar; les seves llàgrimes van crear el riu que va erosionar la roca
creant la cova. Les aigües que brollen l’interior de la cova diuen que tenen
propietats guaridores.
Aquesta cova havia sigut un lloc de culte fins al segle XIX; la
gent venia aquí a fer ofrenes a les divinitats. Sigui per que era lloc de
culte, per les llegendes, o altres raons que desconec, aquesta cova és una de
les atraccions més importants i més antiga de Letònia.
És impressionant veure tots aquests gravats. Actualment la cova
és un recinte protegit i està prohibit gravar res a les parets
Vam continuar per la
vall de Vikmeste, passejant pel bosc; era un dia de pluja intermitent i el bosc
humit, amb molta molsa. El riu Vikmeste és un aflont del gauja i marcava
la separació entre les terres de Turaida i de Krimulda.
