Estònia. Tallinn. Parc Kadriorg i museu d'art Kumu

A la tarda vam sortir de la ciutat per anar al parc Kadriorg, que es troba a tant sols a uns 2 Km del centre. El primer que vam visitar va ser el museu d’art Kumu. Era una visita guiada que va resultar molt interessant, ja que et feia fixar en detalls que sinó et passarien per alt.

El museu d’art d’Estònia inicialment, en el 1921, es va ubicar al palau Kadriorg, que es troba en aquest mateix parc i del que parlaré després. L’any 1929 es va reconstruir el palau per convertir-lo en residència presidencial, pel que van fer fora al museu d’art.

Durant un temps va anar canviant de llocs, on s’ubicava de forma temporal. L’any 1946 va tornar de nou al palau Kadriorg. Ara be, el palau es va deteriorar molt durant l’ocupació soviètica i finalment l’any 1991 es va tancar per reformar-lo i es va decidir construir un nou edifici pel museu d’art en el mateix parc que és el que es veu ara. Una construcció realitzada per un arquitecte finlandès, que va obrir les portes l’any 2006.

És un museu molt gran, que té tres seccions ben diferenciades. Una planta dedicada a l’art estonià des del segle XVIII fins al final de la segona guerra mundial. Al pis de sobre hi ha les obres d’art estonià des del 1945 fins al moment de la independència, en el 1991. I en la planta de dalt de tot hi ha les exposicions temporals d’art estonià contemporani posteriors al 1991.

Aquesta bust és obra d’August Weizenberg (1837-1921), considerat el fundador de l’escultura moderna a Estònia. Era fill d’un sabater i es va iniciar tallant fusta. L’any 1865 va viatjar a Sant Petersburg per aprendre escultura. Entre el 1870 i el 1873 va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Munic. Entre el 1873 i el 1890 va viure a Roma dedicat a la pintura.

Representa al doctor Ferdinand Johann Wiedermann (1805-1887), un lingüista estonià, membre de l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. EWra descendent d’alemanys i de suecs. Va estudiar primer a Tallinn i després a Tartu. Es va especialitzar en les llengües ugrofineses. Va dedicar-se a recopilar frases i vocabulari en els diferents dialectes, el que li va permetre redactar gramàtiques d’aquests dialectes. També va fer reculls de proverbis, endevinalles, jocs, costums i tradicions... El seu gran objectiu era normalitzar l’educació en les llengües pròpies durant l’època soviètica. L’any 1989 es va crear un premi lingüístic que du el seu nom. 

Les primeres sales que visitem son les que van des de l’any 1700 fins al 1945. El període que en diuen de la identitat nacional. Recull obres que posen de manifesta la presència de diferents grups ètnics al país, com els alemanys bàltics i els russos.

Aquestes escultures és també de August Weizenberg i la d’un pescador, en bronze, és d’Amandus Adamson (1855-1929) .  

Passem a la part que fa referència a l’època soviètica. En aquell període, els artistes estaven obligats a fer propaganda soviètica en les seves obres. Estaven obligats a pintar cartells de propaganda. Van haver d’assistir a cursos per aprendre a ser soviètics, si volien sobreviure i no ser deportats. 

Entre ells es reunien per fer-se una censura prèvia, es reunien, s’ensenyaven les obres per analitzar si passarien la censura o no. Per decidir si calia afegir algun detall “patriòtic”, una nota de color vermell, alguna bandera... 

Eren temps foscos, en els quadres les irades de la gent no mostren alegria, sinó més aviat mirades tristes i en molts casos, les figures apareixen d’esquena, per no mostrar l’expressió. Era una forma de poder seguir pintant sense anar en contra dels seus sentiments. 

En aquest quadre de Leili Muuga (1922-2016), tot i que l’escena a primer pla és burgesa i no passaria la censura, per la finestra es veu una manifestació o algun acte amb banderes vermelles, que autoritza el quadre.

En el quadre següent es pot veure una de les reunions d’artistes avaluant si les obres passaran o no la censura.

Aquest quadre és una mostra del  modernisme soviètic; és obra de Henn Roode (1924-1974). Sempre posa algunes pinzellades de vermell, necessàries en època soviètica.

Aquesta pintura d’una sauna, de Kaja Kärner (1920-1998) es va pintar en el 1961. 

Aquest  quadre Lenin es va pintar en el 1968-69 i és obra de Ilmar Malin (1924-1994).

El parc Kadriorg fa 1,5 km de punta a punta. És un indret molt popular per venir a passejar i fer-s’hi fotografies, ja que hi ha arbres, estanys i escultures diverses.

En els seus inicis el nom d’aquest parc era Catherinethal (Vall de Catalina). El parc està al voltant del palau barroc del segle XVIII que va fer construir el tsar Pere el Gran després de la conquesta d’Estònia. Volia que fos la residència d’estiu, però va morir  abans de que s’hagués acabat la construcció. La que sí que hi va viure va ser la seva dona, Caterina I.

Un dels edificis, més senzill, és la casa on va viure la parella quan a principis del segle XVII venien a Tallinn i el palau encara no estava acabat.

Quan vam apropar-nos fins aquí seguia diluviant, pel que tan sols vam fer fotografies de lluny i no vam passejar pels jardins al voltant del palau. Una llàstima. Així i tot, de lluny estant ja es podia gaudir del conjunt floral.