A uns 20 km al nord-est de Cotocachi hi ha San Antonio de Ibarra, que no s’ha de confondre amb San Miguel de Ibarra o Ibarra, que és la capital de la província d’Imbabura, que està 5,5 km més a l’est.
Es va fundar aproximadament entre el 1200 i el 1400, pel rei
Santiago Durán després de la batalla d’Ibarra. Però la població no es va fundar
civilment fins a l’any 1693.
San Antonio de Ibarra és famosa per la seva artesania,
especialment en fusta. Treballen sobretot fusta de noguera i de cedre. Primer
fan un esbós en paper, després desbasten el tronc i a continuació procedeixen a
ferla talla. A continuació es poleix i es realitzen els acabats; es pinta i a
vegades s’hi incorpora pa d’or o fulls vermells que donen realisme a les
imatges religioses. L’ofici de tallador es transmet de generació en generació.
A finals del segle XIX es va començar a promoure la formació de
nous artistes, establint una escola que encara està activa actualment. A partir
d'aquest llegat, San Antonio va esdevenir la Capital de la Talla en Fusta.
Durant dècades, aquesta activitat va ser el motor econòmic de
la població. Es van multiplicar els tallers familiars i les seves obres van
començar a traspassar fronteres arribant a museus, esglésies i col·leccions de
diferents països.
L’època de major activitat és per Setmana Santa, quan arriben
centenars de visitants per observar el procés creatiu, recórrer els tallers i
galeries i comprar imatges religioses.
Un dels tresors d’aquesta població és l’església, construïda
l’any 1567, pels franciscans. Però aquella estructura inicial, fabricada en
tova i amb teulada de palla, va ser destruïda pel terratrèmol de 1868.
L’edifici actual va començar a construir-se el 1930 i, des de llavors, s’ha
convertit en un punt de trobada per a la comunitat i un espai on és evident la
tradició escultòrica local, present en diverses de les seves imatges
religioses.
Vam tornar a Otavalo on vam passar la darrera nit abans de tornar cap a Quito. Aquell dia, entre els núvols es podia veure el volcà Imbabura.
