En aquest illot hi ha platges de sorra blanca i diverses
formacions de lava, com ara cons i tubs. Aquí també s’hi poden veure els
pingüins de les Galápagos, que em van encantar.
L’illa Sombrero Chino es va formar quan un dels volcans de
l’illa Santiago va entrar en erupció violentament. La lava i les roques que van
sortir van formar un con amb els esquitxos, con d’esquitxada.
Un cop format aquest con, encara a l’illa Santiago, va haver-hi
l’erosió continuada de l’aigua sobre la roca, durant milers d’anys fins que es
va formar un canal, quedant així el con aïllat de l’illa mare. Per això a
l’illa Sombrero Chino se la considera un fill de l’illa Santiago.
L’aligot de les Galápagos (Buteo galapagoensis) és una au rapinyaire endèmica de les illes Galápagos. Ocupa una posició molt important a l'ecosistema de l'arxipèlag, ja que actua com el principal depredador diürn de les illes.
Els adults tenen un plomatge de color marró fosc quasi negre,
mentre que els joves són més clars. S’alimenta de preses molt variades, com ara
sargantanes, petites iguanes, dragons, rosegadors... També aprofita la
carronya.
Actualment està classificat com a espècie vulnerable; la seva
població és relativament petita i pateix amenaces com la pèrdua d’hàbitat, la
introducció d’espècies invasores i antigues persecucions humanes en algunes
illes habitades.
El pingüí de les Galápagos (Spheniscus mendiculus) és una
espècie d’au marina de la família dels esfeníscids (Spheniscidae), endèmica de
les illes Galápagos. És l’única espècie de pingüí que viu en llibertat al nord
de la línia equatorial, afavorit per les baixes temperatures de l’aigua
produïdes pel corrent de Humboldt, i les aigües fredes en profunditat dutes pel
corrent de Cromwell.
El pingüí de les Galápagos fa uns 50 cm de llarg i pesa uns 2,5kg. És la segona espècie de pingüins més petita després del pingüí blau, i és un exemple de nanisme insular. Les femelles són més petites que els mascles.
La major part dels nius s’observen entre maig i gener; els fan
a menys de 50 metres de la vora, dins de coves o caus per protegir les cries de
la radiació solar. Les parelles es formen de per vida. La femella normalment
pon dos ous, dels que nomésen sobreviurà un. Ambdós pares coven els ous durant
uns 38 o 40 dies, i més tard els dos fan torns en la cura dels pollets.
Viuen en coves costaneres prop de l’oceà, buscant temperatures
temperades. Els pingüins entren a l’aigua per a refrescar-se del sol intens;
neden de forma peculiar, lentament i amb el cap fora de l’aigua.
La temperatura a les Illes Galápagos es manté entre 15 °C i 28
°C. Durant la temporada d’El Niño, els pingüins deixen de niar perquè el menjar
escasseja i les possibilitats de que les cries sobrevisquin són baixes.
Normalment es reprodueixen quan la temperatura superficial del mar és inferior
als 24 °C, que és quan hi ha més abundància d’aliments.
Els pingüins de les Galápagos són una espècie amenaçada, amb
una població estimada d’uns 1.500 habitants l’any 2004, segons una enquesta
realitzada per l’Estació de Recerca Charles Darwin. La seva població va patir
un descens alarmant de més del 70% en la dècada de 1980, però es va recuperant
lentament. Els nivells poblacionals estan influïts pels efectes d’El Niño o
Oscil·lació del Sud, que redueix la disponibilitat de peixos gregaris i provoca
una disminució de la reproducció o la fam.
Una de les coses que em va sorprendre és l’afició que tenen les
iguanes i els lleons marins per amuntegar-se. I aquí és impressionant com es
confonen amb la pedra.
El dia que vam visitar el Sombrero Chino va ser el primer cop
que ens van deixar baixar a l’illa mentre la resta del grup feia snorkel. Érem
5, ens havíem compromès a no bellugar-os de la platja, mentre no arribaven els
altres. Vam estar mitja hora sols, ja que després va arribar un altre grup de
gent, i va ser una sensació meravellosa, només els bitxos i nosaltres, gairebé
no parlàvem o parlàvem fluixet per no trencar la màgia del moment.
