Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bani Auf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bani Auf. Mostrar tots els missatges

12 d’agost 2026

Oman (2009)-8. Creuant la serralada de Hàjar: uadi Bani Auf i Bilad Sayt

Al matí següent vam endinsar-nos en les muntanyes Hàjar, remuntant el uadi Bani Auf. 

Ja havia parlat una mica a la introducció d’aquesta serralada que separa les terres planes de la costa del golf d’Oman de l’altiplà desèrtic central. La terra costanera entre les muntanyes i el mar, s’anomena Al Batinah que vol dir el davant, i la terra de les muntanyes Adh Dhahirah que significa l’esquena.

Uadi Bani Auf

Sortint de Rustq ens vam dirigir cap al Uadi Bani Auf i vam emprendre la ruta que creua les muntanyes. El uadi primer és força ampla, i després es va estrenyen i el pendent és més pronunciat.


El paisatge seguint el uadi és impressionant; el riu duia força aigua. Vam anar pujant, des d’uns 350 metres als que es troba Rustaq, fins al 960 metres d’altitud on trobem el poblet de Balad Sayt.







Bilad Sayt

Bilad Sayt o Balad Sayt és un poble de muntanya situat al vessant nord-est de les muntanyes Al Hàjar, prop del cim més alt del soldanat d’Oman, el Jebel Shams.


Abans d’arribar al poble ja es veien algunes casetes a la vora del riu, això em va sorprendre ja que no sé què deuen fer quan puja l’aigua. Hi ha camps cultivats en terrasses. Al poble les casetes són de pedra i tova,  carrerons estrets... Em va sorprendre la mesquita, una cabana rectangular amb sostre de palla i el terra cobert amb catifes. Com ja he dit aquest viatge el vaig fer l’any 2009, llavors estaven construint la nova mesquita.  


Al voltant del poble hi ha el palmerar de palmeres datileres, i les muntanyes presidint-ho tot.









Crec que aquest espai era la mesquita.

La resta del recorregut del dia és una mica confós. Des de Bilad Sayt teníem que continuar pujant per després baixar fins a trobar la carretera asfaltada que ens tenia que permetre arribar a la població d’Al Hamra, i des d’allà, per una pista pujar al Jebel Xams (Jebel Shams), on fèiem nit en un alberg de muntanya.

Vam arribar al nostre destí però fent una volta de més de 350 km. Vam trobar la pista tallada, i vam haver de tornar a Masqat, des de Balad Sayt, per agafar una altra carretra fins a Nizwa i des d’aquí una nova pista, que suposo que passava per Al-Hamra fins a Jabel Shams.

La darrera fotografia que tinc del poble és de les 11 matí. La següent és des les 12 i després un parell de fotos a la una del migdia, que sembla que vam menjar alguna cosa a l’ombra d’un arbre. Tinc anotat que no ens vam entretenir massa estona, ja que encara ens quedava recorregut per fer.

La següent foto que tinc d’aquell dia és de les 3 de la tarda, una mesquita.

Al vespre quan vam arribar al nostre allotjament la temperatura era de 18 ºC en canvi a mitja tarda, a l’ombra estàvem a 28 ºC, Al sol hi feia moltíssima calor.

El jebel Xams (Jebel Shams) es troba a la serralada del Hàjar, al nord de la ciutat d’Al Hamra. Jebel Xams significa Muntanya del Sol, i se li dona aquest nom perquè és el primer lloc d’Oman a rebre la sortida del sol, a causa de la seva altura i la seva ubicació oriental dins del país. Aquesta és la muntanya més alta del país, amb 3.009 metres.

Aquell vespre vam anar a veure, des de dalt del jebel Xams el congost que hi ha als seus peus, el uadi Ghul.