28 de desembre 2025

Bulgària (2012)-17. De nou a Mèlnik: casa-museu de Kordopulov

Després de la visita al monestir de Rojen vam tornar cap a Mèlnik; en total crec que vam trigar unes quatre hores. 






Suposo que això són les restes de l’antiga casa del governador. 



Casa-museu de Kordopulov

Vam visitar la casa Kordopulov. És una gran casa d’estil otomà tardà, construïda l’any 1754; es va construir específicament per a la producció de vi i la va comprar el comerciant grec Manolis Kordopoulos. La casa, possiblement la més gran del seu tipus i època, es troba a la part est de la ciutat i consta d’una planta baixa que inclou un celler de vi, un semisoterrani per a necessitats econòmiques i una planta destinada a ser habitada.

Manolis Kordopulos era un ric comerciant de vins que comerciava per tota Europa, especialment París i Venècia. Actualment és museu i té un espai per a la degustació de vins.

Melnik presumeix d’una llarga història de vi. La seva varietat endèmica, Shiroka Melnishka Losa, es diu es produeix des de l’antiguitat; utilitza raïm amb fulles grans i rugoses i baies petites de color fosc, que es cullen a principis d’octubre i maduren en botes de roure.

El revolucionari búlgar Yane Sandanski sembla que va refugiar-se en aquesta casa, abans de la Primera Guerra Mundial.

L’últim membre de la família Kordopulov va ser assassinat el 1916 i la casa va passar a mans d’un dona anomenada Agnesa, que no se sap si era una criada o una germana d’algun familiar. Es va casar amb Georgi Tsinstarov i, tot i que no van tenir fills, van adoptar el seu nebot Gavrail. Aquest va tenir un fill, Nikola Paspalev, que és l’actual propietari. La casa es va renovar entre 1974 i 1980.

A l’exterior de la casa hi ha les ruïnes d’una capella familiar dedicada a Santa Bàrbara. La sala d’estar té uns 90 metres quadrats i es caracteritza per dues files de sis finestres. La fila superior és una barreja d’estil venecià i oriental, mentre que la fila inferior és típica del període del renaixement búlgar. El sostre representa el sol així com dotze figures geomètriques que simbolitzen els dotze apòstols i els dotze mesos de l’any.

Hi ha una sala central, que estava reservada per acollir petites trobades de l’Orquestra Filharmònica de Viena. Un dormitori té vitralls i un sostre amb motius búlgars, grecs, turcs i orientals. La xemeneia d’aquesta sala té forma de minaret amb una creu ortodoxa.

Al menjador hi ha un armari especial que s’utilitzava quan es feien tractes, perquè la gent que estigues al menjador no els pogués veure. L’armari també té accés a la sala d’estar.

La mansió també inclou un jardí d’hivern tancat amb vidre i una terrassa d’estiu amb un rellotge de sol de pedra.

El celler està excavat a la roca, pot contenir fins a 300 tones de vi, i el barril més gran té cabuda per 12,5 tones. Els passadissos són relativament estrets i baixos en alguns punts, i el celler disposa d’un sistema de ventilació especial.

Com que la casa té celler, amb el preu de l’entrada inclou una copa de vi. Era un vi que em va semblar bastant jove.

En la majoria de llocs que vam anar a menjar ens servien el vi de la casa.

Penso que això que vaig fotografiar, i dels que ens van explicar alguna cosa, deu ser el rellotge de sol.







Al matí següent vam tenir sort i va sortir el sol. Tot es veu diferent amb el cel blau! Una bona manera d’acomiadar-nos de Mèlnik.




Bulgària (2012)-16. Mèlnik, les piràmides i el monestir de Rojen

La zona al voltant de Mèlnik està notablement erosionada, especialment l’enorme zona de penya-segats que fa de teló de fons de la ciutat. Aquesta zona, que cobreix uns 17 km2 prop de Mèlnik, Kurlanovo i Rojen, i s’anomena “les Piràmides de Terra de Mèlnik”. Els turons poden fer uns 100 metres d’alçada. Són unes formacions úniques que es van formar per l’erosió dels turons de sorra i argila, a causa de les fortes pluges.

Va estar plovent tota la nit i al matí quan vam sortir per anar caminant fins al monestir de Rojen plovisquejava i hi havia molta boira.

El recorregut fins al monestir passa per boscos i planes, amb les piràmides de Mèlnik de fons. El camí és de sorra i anava filtrant l’aigua, així i tot, relliscava i estava enfangat.

Pel camí vam trobar una església, un poblet i una ermita.












El monestir de la Nativitat de Maria de Rojen és un monestir ortodox situat al poble de Rojen (Rozhen), prop de Mèlnik; és un dels pocs monestirs medievals búlgars que s’ha conservat i és el més gran de les muntanyes Pirin.

Les primeres evidències arqueològiques de vida medieval al lloc és una tomba amb algunes monedes i decoracions de l’època de l’emperador romà d’Orient Miquel VIII Paleòleg (1259 -1282). Alguns altres objectes també daten del segle XIII, mentre que el fris de marbre sobre la porta central de l’església és del segle XIII o XIV.

El primer monestir el va fundar, l’any 1220 pel dèspota Aleix Eslau (Aleksei Slav), i poc després el va abandonar. L’any 1597 hi va arribar una nova congregació i es va iniciar la restauració. La primera aparició escrita que se’n conserva és en una nota d’un llibre de cant de 1551, de la biblioteca d’un dels monestirs del mont Atos.

L’església va patir incendis entre el 1662 i el 1674, que van destruir la biblioteca i van danyar la majoria d’edificis. Al segle XVIII, gràcies al finançament de búlgars rics de tot el país, el monestir es va poder restaurar, entre el 1715 i el 1732.

El segle XIX va ser el període de major esplendor del monestir, que es va convertir en el centre regional de la religió ortodoxa i dominava una gran quantitat de terres.

He trobat que a l’illa Livingston, a l’Antàrtida, hi ha una península anomenada Rojen, en honor a aquest monestir.

El monestir té forma d’hexàgon irregular, i es distribueix al voltant de l’església de la Verge Maria, del segle XVI. Aquesta església conté frescs; els més antics són del 1597, i els de la façana sud del 1611. A l’interior hi ha una icona de la Verge que diuen que és miraculosa.

A prop hi ha l’església dels Sants Ciril i Metodi del 1914 i la tomba del revolucionari d’origen macedoni Yane Sandanski, en honor del qual es va batejar la ciutat de Sandanski.