Després de la visita al monestir de Rojen vam tornar cap a Mèlnik; en total crec que vam trigar unes quatre hores.
Suposo que això són les restes de l’antiga casa del
governador.
Casa-museu de Kordopulov
Vam visitar la casa Kordopulov. És una gran casa d’estil otomà
tardà, construïda l’any 1754; es va construir específicament per a la producció
de vi i la va comprar el comerciant grec Manolis Kordopoulos. La casa,
possiblement la més gran del seu tipus i època, es troba a la part est de la
ciutat i consta d’una planta baixa que inclou un celler de vi, un semisoterrani
per a necessitats econòmiques i una planta destinada a ser habitada.
Manolis Kordopulos era un ric comerciant de vins que comerciava
per tota Europa, especialment París i Venècia. Actualment és museu i té un
espai per a la degustació de vins.
Melnik presumeix d’una llarga història de vi. La seva varietat
endèmica, Shiroka Melnishka Losa, es diu es produeix des de l’antiguitat;
utilitza raïm amb fulles grans i rugoses i baies petites de color fosc, que es
cullen a principis d’octubre i maduren en botes de roure.
El revolucionari búlgar Yane Sandanski sembla que va
refugiar-se en aquesta casa, abans de la Primera Guerra Mundial.
L’últim membre de la família Kordopulov va ser assassinat el
1916 i la casa va passar a mans d’un dona anomenada Agnesa, que no se sap si
era una criada o una germana d’algun familiar. Es va casar amb Georgi
Tsinstarov i, tot i que no van tenir fills, van adoptar el seu nebot Gavrail.
Aquest va tenir un fill, Nikola Paspalev, que és l’actual propietari. La casa
es va renovar entre 1974 i 1980.
A l’exterior de la casa hi ha les ruïnes d’una capella familiar
dedicada a Santa Bàrbara. La sala d’estar té uns 90 metres quadrats i es
caracteritza per dues files de sis finestres. La fila superior és una barreja
d’estil venecià i oriental, mentre que la fila inferior és típica del període
del renaixement búlgar. El sostre representa el sol així com dotze figures
geomètriques que simbolitzen els dotze apòstols i els dotze mesos de l’any.
Hi ha una sala central, que estava reservada per acollir
petites trobades de l’Orquestra Filharmònica de Viena. Un dormitori té vitralls
i un sostre amb motius búlgars, grecs, turcs i orientals. La xemeneia d’aquesta
sala té forma de minaret amb una creu ortodoxa.
Al menjador hi ha un armari especial que s’utilitzava quan es
feien tractes, perquè la gent que estigues al menjador no els pogués veure.
L’armari també té accés a la sala d’estar.
La mansió també inclou un jardí d’hivern tancat amb vidre i una
terrassa d’estiu amb un rellotge de sol de pedra.
El celler està excavat a la roca, pot contenir fins a 300 tones
de vi, i el barril més gran té cabuda per 12,5 tones. Els passadissos són
relativament estrets i baixos en alguns punts, i el celler disposa d’un sistema
de ventilació especial.
Com que la casa té celler, amb el preu de l’entrada inclou una
copa de vi. Era un vi que em va semblar bastant jove.
En la majoria de llocs que vam anar a menjar ens servien el vi
de la casa.
Penso que això que vaig fotografiar, i dels que ens van
explicar alguna cosa, deu ser el rellotge de sol.
Al matí següent vam tenir sort i va sortir el sol. Tot es veu
diferent amb el cel blau! Una bona manera d’acomiadar-nos de Mèlnik.
