La zona al voltant de Mèlnik està notablement erosionada, especialment l’enorme zona de penya-segats que fa de teló de fons de la ciutat. Aquesta zona, que cobreix uns 17 km2 prop de Mèlnik, Kurlanovo i Rojen, i s’anomena “les Piràmides de Terra de Mèlnik”. Els turons poden fer uns 100 metres d’alçada. Són unes formacions úniques que es van formar per l’erosió dels turons de sorra i argila, a causa de les fortes pluges.
Va estar plovent tota la nit i al matí quan vam sortir per anar
caminant fins al monestir de Rojen plovisquejava i hi havia molta boira.
Pel camí vam trobar una església, un poblet i una ermita.
El monestir de la Nativitat de Maria de Rojen és un monestir ortodox situat al poble de Rojen (Rozhen), prop de Mèlnik; és un dels pocs monestirs medievals búlgars que s’ha conservat i és el més gran de les muntanyes Pirin.
Les primeres evidències arqueològiques de vida medieval al lloc és una tomba amb algunes monedes i decoracions de l’època de l’emperador romà d’Orient Miquel VIII Paleòleg (1259 -1282). Alguns altres objectes també daten del segle XIII, mentre que el fris de marbre sobre la porta central de l’església és del segle XIII o XIV.El primer monestir el va fundar, l’any 1220 pel dèspota Aleix
Eslau (Aleksei Slav), i poc després el va abandonar. L’any 1597 hi va arribar
una nova congregació i es va iniciar la restauració. La primera aparició
escrita que se’n conserva és en una nota d’un llibre de cant de 1551, de la
biblioteca d’un dels monestirs del mont Atos.
El segle XIX va ser el període de major esplendor del monestir,
que es va convertir en el centre regional de la religió ortodoxa i dominava una
gran quantitat de terres.
El monestir té forma d’hexàgon irregular, i es distribueix al
voltant de l’església de la Verge Maria, del segle XVI. Aquesta església conté
frescs; els més antics són del 1597, i els de la façana sud del 1611. A
l’interior hi ha una icona de la Verge que diuen que és miraculosa.