Des del llac Turumtaykul ens dirigim cap al nord per reprendre
la carretera del Pamir i continuar cap a l’est, fins a Murghab.
Quan arribem a la M41 o carretera del Pamir ens aturem a
Jelondy, on hi ha un balneari, em sembla que és de l’època soviètica. Aquesta
població es troba a uns 120 km a l’est de Khorog, i a uns 190 km a l’oest de
Murghab.
En aquest poble hi ha diverses fonts termals; segons la gent de
la regió les aigües tenen propietats medicinals. Com que jo no vaig prendre cap bany em vaig dedicar a rondar
pel voltant.
Després de l’estona de descans al balneari vam continuar per la
carreta del Pamir fins a dos llacs salats, el Tuzkul i el Sasykul. Es troben a
uns 3.800 metres per sobre el nivell del mar.
El llac Tuzkul és un llac tancat, d’aigua salada i amargant,
situat al sud de la conca del riu Alichur, a la part occidental de la vall del
mateix nom. El riu Tamdy desemboca al llac.
Ens aturem al poble d’Alichur. El nom del poble significa “la
maledicció d’Ali”; es diu que ho va pronunciar Ali, el gendre i cosí de Mahoma,
quan viatjava per aquesta zona, a causa del clima dur i dels vents penetrants
que hi havia.
Alichur participa en un programa comunitari de gestió ecològica
anomenat conservació Burgut, en un intent de revertir la despoblació d’ibex,
ossos, ovelles Marco Polo i linx.
La comunitat genera ingressos de la caça comercial i comença a
expandir-se l’ecoturisme.
Els cims de les muntanyes a ambdós costats són arrodonits i
llisos; aquesta zona de l’altiplà va estar antigament al fons marí; de fet, el
corall tan utilitzat en les antigues joies del Pamir es recollia a les valls
laterals de la plana d’Alichur.
Alichur està situada en una àmplia plana, envoltada per dues
carenes molt segmentades, tallades per múltiples valls. El principal riu que
flueix per aquesta plana és el riu Gunt (el mateix riu que més a l’oest
travessa Khorog i es fusiona amb el riu Panj), anomenat també riu Alichur en
alguns mapes. L’altitud del poble és de 3880 m, i les carenes al nord i al sud
de la plana s’eleven fins a 5300-5500 m.
Cap a l’oest, el riu Gunt (Alichur) travessa una vall més
estreta i una zona amb diversos llacs alpins abans de descendir gradualment cap
a un canó més profund. I a l’est, la llarga plana es divideix en petites
branques amb petits rierols de muntanya que formen el riu principal Alichur.
Alichur es troba en un
altiplà tancat per les muntanyes, el que crea unes condicions climàtiques
extremes a l’hivern. Pot fer molt de fred a primera hora del matí, tot i que la
temperatura mitjana a la temporada més freda és d’uns -20 °C, la temperatura
més baixa registrada és d’uns -60°C. Malgrat això, la gent porta segles vivint
aquí.
La majoria dels locals són kirguís, i la resta són tadjiks del
Pamir.
En un entorn tan dur, la vida de la gent local no és fàcil.
L’agricultura aquí és gairebé impossible. No hi ha boscos. Així doncs, l’únic
mitjà de vida possible és la ramaderia: ovelles i vaques. I fins i tot aquest
mitjà de vida és difícil per l’escassetat d’herba, que tan sols creix durant el
curt estiu.
Malgrat l’estil de vida dur, són molt hospitalaris. En els
darrers anys, ha augmentat el comerç a la carretera del Pamir, que connecta el
Tadjikistan amb la propera Xina; grans camions circulen per aquesta ruta i una
de les seves parades és aquí a Alichur.
De camí cap a Murghab hi ha un pas de muntanya que he trobat
escrit de diferents formes, una d’elles, la que apareix a google maps és
Nezatash.
No sé quines fotografies corresponen a aquest pas, ni tampoc sé
el nom del llac que es veu a les fotografies. Trobar informació sobre aquests
paratges em resulta difícil. Per acabar-ho d’adobar hi ha dos passos de
muntanya amb aquest nom.
Aquest coll o pas de muntanya es troba a 4134 m d’altitud, a la
carretera del Pamir o M41; rep aquest nom en referència a un pas de muntanya
internacional, a la frontera entre la Xina i el Tadjikistan, a una altitud de
4,541 metres sobre el nivell del mar, a la serralada de Sarikol.
El nom del pas
significa “pedra de llança” en kirguís, que és el nom d’una roca propera. La
carretera cap al port antic té una longitud de 45,7 km, començant a Taxkurgan.
Durant el segle XIX, aquest pas fronterer va ser utilitzat freqüentment pels
exploradors europeus que passaven per la regió.
El pas de Neztash (el de la serralada de Sarikol) és un camí
secundari de la Ruta de la Seda. No es trobava en la ruta principal ja no hi
havia fonts d’aigua, estava allunyat dels assentaments, i tenia una altitud
relativament més alta que d’altres.
Aquest camí es troba a la frontera entre la Xina i el
Tadjikistan, a la regió històrica de Badakhxan. Als anys 1890, els governs
xinès, rus i afganès van signar una sèrie d’acords que van dividir Badakhxan,
però la Xina va impugnar el resultat de la divisió. La disputa es va resoldre
finalment el 2002 quan el Tadjikistan i la Xina van signar un acord fronterer.
Tot el recorregut és espectacular, impressiona la soledat i
aïllament d’aquestes terres força àrides, malgrat els llacs. Estàvem en alçada
i això es notava al caminar, tot es tenia que fer lentament.
