Reprenem la ruta per la vall de Wakhan, direcció oest, per anar a Vrang. Pel camí fem algunes parades.
Afganistan es veu a la vora, i al mateix temps, inaccessible. La vall de Wakhan es veu molt fèrtil, tot i l’entorn que és molt àrid. Hi ha molta vida i moviment de gent.
Ens aturem en una zona d’aigües termals.
El poble de Vrang tinc anotat que és més recollit que Langar; a l’igual que a Langar, aquí les casetes també tenen jardí.
Es considera que aquest stupa formava part d’un complex budista
més gran, construït en el segle V o VI dC. A l’altra banda del rierol Vrang
s’han trobat diverses coves on devien viure els monjos.
Segons antic escrits xinesos anteriorment estava a l’altra
banda del riu, al costat afganès. Ara han posat una tela taronja com a reclam i
que es localitzi fàcilment.
Una mica més amunt de l’stupa hi ha la fortalesa de Vrang, de
l’època Kuixan.
