Des de Tangbe, que es troba a 3.082 metres d’altitud, anem fins
a Chungsan, que està una mica més baix, a 2.950 metres, i és on tenim el nostre
hotel.
El nom de la població l’he vist escrit en altres formes també,
com Chhusang i Chuksang. Es troba a la confluència de dos rius, el kali gandaki
i el narshing.
A mesura que es va pujant les ètnies van canviant, des dels
takali, més al sud, passant pels gurung i a dalt de tot els loba.
Abans comentava que per aquesta part de l’alt Mustang es
practicava la poliàndria; generalment consistia en que una dona es casava amb
tots o uns quants germans. Suposo que era una forma de no dividir terres.
En arribar al poble vam encarregar el dinar abans de continuar
amb les nostres visites. Vam anar fins a Chele, que es troba a 3.100 metres
d’altitud i vam pujar a peu fins al
poble de Ghyakar, a 3.550 metres. Van ser unes 3 hores llargues de caminada.
Sobre les portes de les cases acostumen a col·locar-hi amulets
protectors, com poden ser cornamentes d’animals.
Chunsang està en una banda del riu kali gandaki i Chele i
Ghyakar a l’altra.
Una de les coses que em captiva són les franges de color, la
vegetació, amb els colors de tardor, que apareix en qualsevol fondalada humida.
Un cop vam haver visitat el poble vam tornar a baixar fins al
pont, on ens van recollir els cotxes.
Abans de tornar a Chunsang anem a veure unes coves que hi ha a
la paret rocosa que s’alça sobre el riu. Aquí hi va venir un equip del National
Geographic a filmar un documental. Va ser una expedició d’arqueòlegs i
alpinistes, ja que les coves es troben a 47 metres per sobre de la vall.
S’hi va trobar un crani humà, d’un home jove amb dos molars. En
aquest crani s’hi van tronar diverses fractures que s’havien curat.
La paret rocosa és de color terrós, que s’esmicola amb certa
facilitat per l’erosió; una part de la paret on hi ha les coves excavades es va
esfondrar, i d’allà va caure un crani. Això va plantejar la qüestió de
descobrir què hi havia en aquelles coves? Hi hauria més ossos?
En la vall del riu kali gandaki hi ha diferents llocs en els
que hi ha coves, excavades per l’home, a la paret. Algunes coves estan
aïllades, en d’altres llocs hi ha rengleres de coves i en més d’un nivell; se
n’han trobat de vuit i nou nivells. S’han trobat més de deu mil coves al
Mustang. La qüestió que es plantegen els científics és com accedien a aquestes
coves i quina finalitat tenien.
En el segle XIV el Mustang era una regió molt animada; era un
centre d’estudi i d’art budista i per aquí passaven les caravanes que duien la
sal des del Tibet cap a l’Índia.
El declivi es va iniciar en el segle XVII quan els reialmes
veïns van començar a dominar aquesta regió. Part del declivi vindria de que
l’Índia començava a produir sal a preus més baixos. En disminuir, i fins i tot
desaparèixer les caravanes, totes les obres d’art budistes, stupes o chortens i
pintures murals, van començar a deteriorar-se i no se’n feia el manteniment.
Va ser a mitjans de la dècada del 1990 que es van començar les
excavacions d’algunes coves que estaven més accessibles.
Pete Athans, un alpinista que ha pujat diversos cops l’Everest
(fins a l’any 2008 hi havia pujat 7 cops), va veure les coves per primer cop
l’any 1981; moltes d’elles semblaven difícils d’accedir-hi, però això era un
repte. No obstant, fins a l’any 2007 no va obtenir el permís per accedir-hi.
En les diferents expedicions que havia fet anteriorment amb el
seu equip van descobrir en una cova una pintura mural amb retrats de grans
ioguis dela història budista. En una altra cova hi van trobar uns vuit mil
manuscrits sobre temes diversos, que tenien més de sis-cents anys d’antiguitat.
La majoria de coves que van estar explorant estaven buides,
però hi havia evidències de que havien estat habitades; s’hi havien trobat antics
focs, compartiments per emmagatzemar gra i llocs on dormir.
Prop del poble de Samdzong, l’any 2010 van descobrir un conjunt
de coves funeràries, i l’any següent van trobar un crani; això va fer que es
comencés l’exploració de les coves que es trobaven més amunt de les parets
rocoses, ja que són les més inaccessibles i es podrien trobar intactes.
L’escalada era difícil, ja que com comentava abans, és una roca
que s’esmicola fàcilment. Llegeixo que mentre l’expedició arqueològica pujava a
les coves, una mica més enllà, hi havia un monjo fent una cerimònia de
protecció budista, per allunyar els mals esperits i que l’operació fos un èxit.
Quan hi van accedir van veure que era una cova funerària, molt
petita, uns dos metres tant d’alçada, com de fons i d’ampla. Si ho he entès bé,
era una mena de pou, en forma de garrafa, un coll estret i la cavitat mortuòria
al fons; un cop enterrat el difunt, es tapava el coll d’entrada amb pedres. Em
sembla que ho van descobrir de forma accidental en esfondrar-se part de la
paret. L’anàlisi amb carboni 14 ha revelat que s’havia tancat la tomba feia 15
segles.
Mark Aldenferfer, l’arqueòleg i antropòleg de l’expedició
classifica les coves que es troben pel Mustang en diferents períodes: fa uns
3.000 anys eren cambres funeràries, però posteriorment, cap a l’any 1.000, es
feien servir per viure-hi. Aquest antropòleg suggereix que aquest canvi en la
seva utilització pugui ser degut a la situació que es vivia a la vall del kali
gandaki, les lluites pel control, i la gent preferia viure en les coves, molt
més segures, encara que fos menys confortable.
A començaments del segle XV la major part de la gent tornava a
viure en els pobles tradicionals; llavors les coves servien per anar-hi a fer
meditació, com a llocs d’observació militar o també com a magatzem.
Algunes coves han continuat habitades fins no fa gaire.
Llegeixo que van entrevistar a un home que havia nascut en una d’aquestes coves
i que hi va viure fins a l’any 2011; comentava que a l’hivern s’hi està calent,
però la dificultat més gran és pujar-hi l’aigua.
En una de les tombes (la que s’ha anomenat tomba numero 5) hi
van trobar diverses peces de fusta, que quan les van unir formaven un sarcòfag.
O sigui que era un sarcòfag desmuntable, és a dir s’entrava pel coll estret a
peces i es muntava a l’interior.
Aquest sarcòfag tenia una pintura de colors taronja i blanc,
que sembla un personatge a cavall. Més tard, en aquesta mateixa cova s’hi va
trobar un crani de cavall, o sigui que devia ser el seu cavall preferit.
Durant l’expedició del 2010 a Samdzong van trobar les restes
humanes de 27 persones en dues grans coves; eren homes i dones i una
corresponia a una criatura. Aquí també hi havia una mena se sepulcres, però
eren més aviat tipus llit, amb fusta de pitjor qualitat que la de la tomba nº
5.
Per comparació es creu que la tomba nº 5 corresponia a una
persona d’alt rang, potser un cabdill local; s’hi havien enterrat dues
persones, un home adult i una criatura d’uns 10 anys.
Jacqueline Eng, l’especialista en ossos de l’expedició, va
descobrir que els ossos d’un 76% dels individus estudiats presentaven talls o
marques fetes amb ganivet. A més, aquests talls s’havien fet després de la mort
i no sembla que fossin fets per actes violents. Aquests enterraments
corresponen a èpoques anteriors a l’arribada del budisme a Mustang, però els
talls als ossos podrien haver-se fet posteriorment, seguint el ritual budista
dels funerals celestials.
En aquestes coves sembla que només s’hi enterraven els ossos;
es baixava l’esquelet descarnat plegat perquè passes per l’estret coll
d’ampolla i després es col·locava a la caixa de fusta amb els ornaments que
l’acompanyarien a l’altre món. Si no estic confosa, l’esquelet es vestia i se
li col·locaven braçalets, collarets i altres peces de bijuteria.
A la tomba nº 5 es van trobar més de mil perles de vidre, de
diferents colors i tonalitats. L’anàlisi d’aquestes perles va posar de manifest
que tenien diferents orígens: de l’actual Pakistan, de l’Índia i de l’Iran.
S’han trobat altres objectes: uns punyals, una tassa de te en
bambú, un braçalet de coure, un mirallet en bronze, un calderó en coure,
fragments de teixits, banyes de iac o vaca...I el més remarcable, una màscara
funerària en or i plata, amb les faccions ben marcades i els ulls encerclats de
vermell; la màscara devia estar cosida a la roba i després es devia col·locar
sobre el rostre. Les perles formaven part de la màscara.
Gairebé tots els objectes trobats que s’han conservat a la cova
són d’importació. El sarcòfag estava construït en fusta que provenia de terres
tropicals.
Tot això demostra que aquí hi va viure gent que tenia molta
riquesa, segurament degut al comerç de la sal, especialment si se’n tenia el
control de pas.
L’equip de l’expedició va deixar tots els objectes trobats sota
la protecció del cabdill del poble de Samdzong. Em sembla que Athans va
finançar la construcció d’un petit museu.
Per tot el Mustang es troben coves excavades a les parets
rocoses, que tenen almenys 3.000 anys d’antiguitat i que encara ara no se sap
qui les va construir i quina era la seva finalitat.
En un article que he llegit, diuen que un pastor va descobrir per casualitat
55 coves.
El regne de Mustang va ser molt pròsper entre els segles XV i
XVII gràcies a la seva posició geogràficament estratègica, controlant el pas de
les caravanes comercials a través de l’Himàlaia.
En el segle XVIII és quan va
ser annexionat a Nepal i va estar en disputa amb la Xina fins al 1992. I la
monarquia va desaparèixer en el 2008. Aquest regne, de difícil accés, és un
repte pels arqueòlegs i antropòlegs, ja que hi ha moltes coves, algunes de
difícil accés i en alguns casos a altituds de més de 4.000 metres.
L’any 2007, un pastor va descobrir, per casualitat, 55 coves en
les que hi havia pintures al fresc sobre la vida de Buda. La pintura més gran
fa 8 metres de llarg.
Sembla que hi ha més de 10.000 coves i són molt respectades i
algunes venerades, per la població local.
En l’època d’esplendor, a part del comerç de la sal aquesta
regió era un centre d’erudició i d’art budista. S’han trobat milers de
manuscrits, amagats en algunes d’aquestes coves; alguns són obres filosòfiques
sobre la resolució de conflictes. Tot això indica que hi havia molts savis i
també artistes que pintaven en les parets de les coves escenes sobre Buda i
altres ioguis de la història del budisme.
S’han trobat restes humanes de més d’uns 3.000 anys
d’antiguitat. Les coves ja estaven habitades abans de l’arribada del budisme.
La descoberta d’algunes de les coves, com les de Samdzong, va ser gràcies a l’activitat sísmica que hi
va haver l’any 2009, en aquesta regió.
La disposició i fragmentació dels ossos de la tomba nº 5, que
és d’abans de l’època budista, fa pensar
que es va fer un enterrament celestial. Això consisteix en esquarterar el cos i
deixar-lo perquè els animals salvatges mengin la carn; després l’esquelet es
dipositava en un lloc sagrat. Aquest tipus d’enterraments es van conservar en
època budista. Això permetia una connexió directe amb les divinitats i per això
se l’anomena funeral celestial.
Ara be, aquest ritual només es feia pels grans dignataris,
comés el cas del personatge enterrat a la tomba nº 5.
Tot el que s’ha trobat fins ara, rituals religiosos,
construccions de les coves, objectes provinents d’altres llocs.... indica que
la gent que va viure aquí tenia la seva pròpia religió, cultura i tecnologia, i
que era una civilització avançada.
Les coves s’han classificat en tres períodes d’ocupació, sent
el més antic al voltant del 1000 aC, que és quan es van utilitzar per
enterraments. Els últims enterraments serien del període comprès entre els
segles III i VIII dC, que es correspon amb l’època budista i la pràctica dels
enterraments celestials.
En el segle X dC la regió patia una gran inestabilitat, hi
havia molts conflictes i es van excavar moltes coves on poder viure més
protegits. Algunes coves que abans tenien funció funerària van ser reconvertides
en habitacles.
Més tard, entre els segles XII i XV dC les coves es van fer
servir coma sales de meditació; serien les coves en les que hi ha les pintures
mural, i on també s’han trobat escultures, objectes religiosos i manuscrits
tant de la religió bon com de la budista.
Estudis de mostres d’ADN suggereixen que la gent que va viure
aquí tindrien els seus orígens a l’altiplà tibetà i que genèticament
s’assemblen a la població sherpa i tibetana que viuen actualment a
Mustang.
Després de dinar a Chunsang vam anar caminant cap al monestir.
Costa molt trobar informació sobre el monestir. En algun lloc
parlen del monestir de Chele que es troba al poble de Chunsan. El que nosaltres
visitem és molt antic i les pintures murals estan molt fetes malbé. La que ens
obre el monestir és una nena, neta del monjo que viu allà i que ha arribat quan
ja marxàvem. M’expliquen que els pares de la nena no viuen al poble, sinó que com
en moltes altres famílies, han marxat a treballar en hotels, a altres regions
del Nepal o a l’estranger.
Acabada la visita i abans no es faci fosc tornem cap al poble
per sopar.
