Nepal-11. De Muktinath a Lupra. Mustang

Des de Muktinath vam anar fins a Lupra a peu, per anar-nos adaptant a l’altitud. Per mi va ser el pitjor del viatge, en part per la mala informació sobre la caminada. El recorregut és molt bonic, però em va resultar més dur del que esperava.

Ens havien dit que era baixada, un desnivell de 800 metres, a fer en unes tres hores. Suposo que amb això ja m’hauria d’haver fet una idea, però no va ser així.

Estàvem a més de 3700 metres, es pujava fins a 3900 metres i es baixava fins a 3000 metres, però al llarg del camí anaves pujant i baixant diversos cops. Alguns trams eren corriols de pedra petita solta i que feia relliscar. Vaig caure un parell de cops. He de dir que no havia dut pals de tresc, ja que noem cabia a l’equipatge. M’havien dit que no tenien dificultat les caminades, i en general era cert. Aquí però vaig trobar que era molt pendent, i en situacions físiques poc confortables pel fet d’estar per sobre de 3000 metres.

Si no recordo malament, un pont o part del camí havia desaparegut i per això vam haver de baixar fins al riu, fem un tram pel llit fluvial, creuar-lo i pujar per l’altra banda.

Vaig trigar més de quatre hores en arribar; els primers potser mitja hora menys. No havíem fet gairebé cap parada. No vam poder visitar la gompa de Lupra ja que estava tancada. En general estàvem molt cansats quan vam arribar als cotxes.

El darrer tram era ja pista bona, i van poder venir a rescatar a una del grup que s’havia trobat malament. Un cop als cotxes, retons cap a Kagbeni!

Nepal-10. Muktinath. Mustang.

Arribem a Muktinath; els cotxes ens deixen a la part baixa del poble i el creuem a peu. A l’entrada del poble hi ha homes amb mules esperant que algú els contracti per pujar cap al centre religiós. En realitat el nom del poble on es troba aquest temple és Ranipauwa.

Aquesta població es troba a 3710 metres d’altitud, i qualsevol caminada requereix d’una mica d’esforç. És un important centre religiós, de pelegrinatge, tant per hinduistes com per budistes. És un temple dedicat a Vixnu. Llegeixo que és un dels temples que es troba a major altitud, de tot el món.

Els budistes coneixen aquest temple amb el nom de Chuming Gyatsa, que vol dir centenars d’aigua. Consideren que en aquest lloc hi ha moltes dakinis, són unes deesses que es coneixen com les ballarines del cel, les que travessen el cel o que es mouen per l’espai.

Com en molts altres centres religiosos, prop de l’entrada hi ha alguns sadhus. En l’hinduisme són homes (no sé si hi ha dones sadhu) que han renunciat als vincles terrenals per dedicar-se a la recerca de l’alliberament espiritual. En general són monjos errants, que viuen del que els hi dona la gent.

Per accedir als diferents temples que hi ha en el complex, cal pujar escales! I a l’altitud que estem costa el seu esforç. Cal anar pujant lentament, entretenint-se fent fotografies, per tal que no s’acceleri massa el batec del cor i falti l’alè.

Aquest santuari els hindús l’anomenen Mukti Kshetra, que vol dir el lloc de la salvació. Aquest és un dels temples més antics dedicats a Vixnu al Nepal. Aquí també es venera una deessa, Shakti Pitha.

En anar pujant es van trobant diferents temples, uns budistes i d’altres hinduistes. I les vistes són espectaculars.

El primer que trobem és la Samba gompa; samba vol dir nou, la nova gompa, o el nou monestir. Es creu que va ser el lama tibetà Syandol qui el va fundar. En els seus orígens aquest monestir era un gran hostal per lames, però es va ensorrar, i llavors la gent de les poblacions de Khinga i de Jharkot el van reconstruir. Els monjos d’aquestes dues poblacions són els que es cuiden del complex de Muktinath.

Continuem fins al temple següent, que és hinduista. Hi ha el trident, que representa l’arma de Xiva, i el conjunt del yoni, que representa la divinitat femenina Shakti, i el lingam de Xiva.

Continuem la pujada cap a la dholamebar gompa, el punt de major afluència de gent.

Hi ha tres basses o piscines i al darrera una paret semicircular amb brocs en forma de cap de brau; tota l’aigua prové del riu kali gandaki i es considera sagrada.

Com ja havia comentat anteriorment, en el riu kali gandaki s’hi troben les pedres de shaligram, els fòssils de color negre; els shaligrams tan sols es troben en aquest riu, en el tram per sota de Muktinath; en qualsevol temple dedicat a Vixnu, d’arreu del mon, cal quehi hagi una d’aquestes pedres. És per això que té tanta importància aquest indret.

Els budistes consideren que aquest lloc és una manifestació d’Avalokitesvara, el bodhisattva de la compassió i la virtut. També es creu que fundador del budisme tibetà, Padmasambhaba o guru Rimpotxé, va meditar aquí quan anava camí del Tibet.

La gent quan arriba aquí dalt passa la ma, o alguns el cap, per tots els dolls d’aigua, per purificar-se. També hi ha gent que es fica a les tres piscines que hi ha, una al costat de l’aigua. No són fondes, l’aigua arriba màxima la cintura. He llegit que també és per purificar-se; vaig veure molts dels que s´hi ficaven, malgrat el fred que feia, que buscaven alguna cosa al fons. Em van explicar que a vegades els devots hi tiren monedes i aquesta gent el que feia és recuperar aquestes monedes. 

A l’interior del temple els que no anem a fer pregària no hi podem entrar.

Una mica més enllà del temple principal hi ha una gran estàtua de Buda, i a la vora un altre temple i el camí de baixada.

Nepal-9. De Kagbeni a Muktinath. Mustang

A Kagbeni hi passàvem dues nits, i teníem l’hotel reservat per les dues, però en llevar-nos ens van dir que hauríem de marxar i anar a un altre hotel, més senzill, que no estava massa lluny. L’hotel en què estàvem era un dels millors, per això el necessitaven per gent més important que nosaltres; no ens ho van dir així, però és el que vam suposar.

Amb el mal temps dels dies anteriors moltes zones de muntanya havien quedat afectades, hi havia expedicions cancel·lades, i molta gent desplaçada que calia reubicar en hotels.

Abans de deixar l’hotel vaig aprofitar a fer alguna fotografia a la sala de pregària que estava buida i alguna fotografia del poble, mentre anàvem a buscar els vehicles.

Després d’esmorzar vam agafar els 4x4 i vam anar cap a Muktinath, que es troba a 3760 metres d’altitud. O sigui que pujàvem en cotxe un desnivell de mil metres. La distància no és gaire gran, uns 13 Km, i les vistes són esplèndides.

És un dels trams de trekking que es fan per aquesta zona. Diuen que actualment els trekkings per aquí han perdut encant ja que ara per algunes de les pistes es pot anar amb vehicle 4x4, com fèiem nosaltres.

Fem una parada en un lloc que posa Rigsum 3 colors protectors. Rigsum gonpo són els tres deus més poderosos i populars del Mustang. Es poden trobar en diferents formes, però el més freqüent es trobar-los en forma de chortens, tres chortens de colors diferents: terra, blanc i negre o gris. Representa als deus protectors.

Chorten i stupa és el mateix, una estructura en la que hi ha guardades relíquies a dins. La forma varia segons els països, i el nom també. Chorten és en tibetà i stupa en nepalès.

A l’interior del recinte hi havia una paradeta on venien begudes que tenia posada música. Molta gent es dedicava a gravar-se fent posturetes, amb les muntanyes de fons i la música que sonava a tot volum.