10 d’octubre 2025

Ladakh i Caixmir (2009)-46. Caixmir. Srinagar: final de viatge al llac Dal.

Un cop acabada la vista per la ciutat antiga vam tornar al llac Dal. Em va semblar que aquell dia devia haver-hi alguns turistes més ja que els venedors ens deixaven tranquils; o potser era perquè veien que ja no aconseguirien vendre’ns res més.

La ciutat antiga i la vida al voltant del llac són dos mons separats, que viuen d’esquena un de l’altre.

Tinc anotat que a la vora del llac hi havia habitatges il·legals, havien creuat petites illes on hi havien construït l’habitatge; això va fer que es crees un grup de defensa del llac, que els volia fer fora. Aquests assentaments il·legals abocaven les aigües grises al llac, que s’anava omplint de residus.

A més el llac s’anava omplint cada com més de vegetació, i les shikares havien de parar les màquines i treureles plantes per no espatllar els motors.

Hi ha gent de la que viu al llac que arranca les plantes, les deixa assecar i serveix d’aliments pel bestiar.

El darrer dia de viatge encara vam tenir temps de donar una altra volta pel llac Dal.

Després, abans d’entrar al recinte de l’aeroport un control, per una banda els vehicles i per l’altra els equipatges. A l’entrada a la terminal un altre control d’equipatges i nostre. A la sala d’embarcament, un nou registre complet i altre cop a peu d’avió. Totes les etiquetes dels equipatges tenien que dur algun segell conforme havia passat el control. La càmera tenia que dur la bateria carregada ja que tenies que demostrar que funcionava i disparar una fotografia.











Ladakh i Caixmir (2009)-45. Caixmir. Srinagar: Janqa de Shah Hamadan

Vam creuar el riu Jhelum per anar a veure una altra mesquita, que és la que em va agradar més: Janqa de Shah Hamadan

La construcció que visitem ara  és un janqa dedicat a Shah Hamadan. Un janqa o khanqah és un edifici concebut per a les reunions de les germandats sufís, i lloc de retir espiritual. En el passat servien també d’alberg per allotjar als viatgers sufís i als estudiants de l’islam. No sé si a tot arreu o tan sols al Caixmir, són mesquites associades a sants específics. Aquesta mesquita és sunnita; la majoria del sufisme és sunnita, però també existeix el sufisme xiïta.

Aquest centre es considera que és el primer janqa que hi va haver a la vall del Caixmir. Es troba a la riba dreta del riu Jhelum, entre el tercer i el quart pont.

Shah Hamadan és el nom honorífic amb que es coneixia a Mir Sayyid Ali Hamadani (1314–1384) un sant persa sufí, erudit, poeta i missioner de l’orde Kubrawiya; aquest sant era molt venerat perquè va difondre l’islam al Caixmir i a l’Àsia Central. Shah Hamadan significa Rei de Hamadan, el nom de la ciutat on va néixer, a Pèrsia. 

Va tenir un paper fonamental en la configuració del paisatge religiós, cultural i econòmic de la regió a través dels seus ensenyaments, escrits i introducció de l’artesania persa. Hamadani va ser autor de nombrosos tractats sobre el sufisme i la teologia islàmica, i va establir institucions religioses a Pèrsia, Àsia Central i Àsia del Sud.

Aquest santuari el va fer construir el soldà Sikandar Butshikan, l’any  1395, anys després de la mort del sant, com a expressió d’amor i reconeixement per ell. Al llarg del temps hi ha hagut diverses restauracions però manté el seu significat espiritual.

L’any 1480, el santuari va ser destruït en un incendi. El llavors governant, el sultà Hassan Shah, va ampliar les seves instal·lacions i les va reconstruir. El 1731, el Khanqah va ser destruït de nou per un incendi i després reconstruït per Abdul Barkat Khan.

L’any 2017 va patir un nou incendi, que va danyar l’agulla de l’edifici. Els bombers van arribar al lloc dels fets i van aconseguir aturar la propagació del foc que va evitar més danys a l’edifici. Els treballs de restauració es van iniciar immediatament i el 30 de març de 2018, es va instal·lar amb èxit una corona renovada a l’agulla del santuari.

Jo hi vaig ser en el 2009, per tant les fotografies que poso són d’abans d’aquest incendi.

El santuari és un exemple de l’arquitectura tradicional de fusta del Caixmir, que abasta dissenys perses, d’Àsia Central i indígenes. El santuari és un excel·lent exemple d’artesania medieval i, fins i tot després de diverses restauracions, encara conserva l’estil artístic.

Les parets exteriors del santuari estan adornades amb talles i motius de fusta incrustats, motius geomètrics i florals. L’estructura de dues plantes està coberta per un sostre piramidal cobert amb teules de fusta. El santuari té parets pintades de colors vius, principalment verds, que simbolitzen la pau, la prosperitat i l’harmonia. Hi ha balcons de fusta sobre la façana del santuari.

L’interior està decorat amb dissenys florals i geomètrics fets amb paper maixé. A les parets del santuari hi ha inscripcions àrabs i perses, principalment versos de l’Alcorà i versos que exalten al sant.

El santuari de Shah Hamadan no és només un memorial, sinó més aviat un centre de la vida espiritual i cultural del Caixmir. La influència de Hamadani en la societat caixmiri va més enllà de la qüestió religiosa. Se li atribueixen diverses reformes socioculturals i econòmiques al Caixmir que van definir el patrimoni cultural de la regió.

Va donar a conèixer al Caixmir diversos oficis i indústries, que més tard es van convertir en la columna vertebral de la cultura econòmica i cultural de la regió, i també va portar bons artesans de Pèrsia amb els quals va introduir la famosa tècnica de teixit de xals del Caixmir (Pashmina), teixit de catifes, paper maixé i altres artesanies que són fonamentals per a la cultura del Caixmir. La influència del sant a través d’aquests oficis es pot veure fins i tot al Caixmir contemporani, on aquestes indústries prosperen.

La justícia social i la caritat són els altres principis ensenyats per Shah Hamdan. Va ser un dels partidaris més fervents d’aportar el benestar als pobres, febles i oprimits. Aquests pensaments humanistes, de justícia i igualtat,  feien que fos acceptat tant pels musulmans com pels no musulmans. Va propagar la simplicitat, la humilitat i la caritat.












Si no estic confosa, vam dinar per la ciutat antiga, una mena de menú degustació. El wazwan és el menjar típic de casament i consta de 33 plats diferents; a nosaltres ens van servir una versió reduïda, que constava de sis plats.

És típic i de la cuina del Caixmir i originari també del Caixmir. Gairebé tots els plats són a base de carn, de xai o de vedella. És popular a tota la regió del Caixmir. A més, també se serveix internacionalment en festivals i reunions gastronòmiques del Caixmir. Tots els plats es preparen segons els estàndards halal.

Per als vegetarians, hi ha també algunes delícies, com Dum Alve, Nadur (tija de lotus), Haakh (col verda); el pulao vegetarià del Caixmir és un plat saborós preparat amb espècies aromàtiques del Caixmir, verdures i una barreja de fruits secs.

En la llengua caixmiri, waz significa cuiner o cuinar i wan significa botiga.

 

 






Ladakh i Caixmir (2009)-44. Caixmir. Srinagar: tomba de la mare de Zain ul-Abidin

El següent que visitem és la tomba de la mare de Zain ul-Abidin.

Zain ul-Abidin (o Zayn al-Abidin), que significa Ornament dels Fidels, va ser el nom amb que va regnar el soldà del Caixmir, Shahi Khan ibn Iskandar, que va governar entre el 1420 i el 1470.

Va succeir el seu pare Sikandar Butshikan que s’havia destacat per la persecució als hindús, destruint els seus temples, i obligant-los a convertir-se. Zain ul-Abidin quan el va succeir va autoritzar la reconstrucció dels temples i va aturar les persecucions. La seva acció política i militar va aconseguir restablir la seguretat i la prosperitat.

Va ser responsable d’un gran nombre d’obres públiques. Va fundar diverses ciutats noves, va construir molts ponts i va excavar molts canals de reg. També va evitar que els governadors locals exigissin impostos il·legals i va alleugerir la càrrega fiscal als camperols.

Zain ul-Abidin estava ben considerat per la seva política de tolerància religiosa i activitats de benestar públic. Va abolir la jaziya, l’impost que tenien que pagar els hindús del Caixmir. Tot i que era un governant musulmà, va prohibir la matança de vaques. Va estendre el patrocini liberal a la llengua i la literatura sànscrites. Coneixia el persa, el sànscrit i el tibetà. El Mahabharata i el Rajatarangini de Kalhana van ser traduïts al persa per ordre seva.

Va encoratjar a tornar als hindús que havien abandonat el Caixmir durant el regnat del seu pare. Va permetre als hindús construir els seus temples i seguir la llei personal d’acord amb els Dharmashastras. Va aturar la matança de vaques per mitjà de verí i va aprovar algunes regulacions sobre el menjar de vedella. Va tornar a introduir la concessió d’estipendis als bramans erudits.

Durant el seu regnat va emprendre nombrosos projectes de construcció, tot i que només s’han conservat dos o tres dels seus edificis. Va fundar la nova ciutat de Naushahr, que ara forma part de Srinagar, per servir com a capital. L’edifici més important de la nova capital era un espectacular palau de 50 habitacions construït en fusta. Tenia 12 plantes, una cúpula daurada i sales recobertes de vidre.

Un altre projecte que Zain ul-Abidin va ser la recuperació d’una illa a la part nord-est del llac Wular. L’illa havia existit abans, però en aquell moment estava submergida. El 1443-4, va fer construir un palau, una mesquita i un jardí a l’illa recuperada, que va ser anomenada Zaynalank.

Els únics edificis encarregats per Zain ul-Abidin que encara existeixen són la tomba de la seva mare i la mesquita i la tomba de Madani.

El mausoleu de la mare de Zain ul-Abidin es troba a la vora del riu Jhelum. 

El mausoleu principal, on hi ha la tomba, és una estructura de maçoneria de maó del segle XV decorada amb rajoles blaves vidriades. La cambra central està flanquejada per quatre sales auxiliars amb cúpula. Aquesta estructura és inusual i sembla que podria estar construït sobre la base d’un antic temple, que marcaria la forma de la planta. En un lloc diuen que l’antic temple era budista, en un altre que era hinduista. Altres diuen que la forma s’assembla a les estructures bizantines

Passejar per la ciutat antiga és interessant, tot i que una mica estressant, per la quantitat de gent, els cotxes, la brutícia.... encara es conserven algunes cases antigues, en més o menys bones condicions, i al costat edificis moderns. Alguns dels edificis tenen més de cent anys. El vell Srinagar  i l’entorn del llac Dal són dos mons ben diferents.