Uns 45 km al nord de Mekele hi ha el poble de Wukro on hi ha un
monestir ortodox tewahedo. Això de tewahedo m’ha sorprès perquè no ho coneixia.
És l’Església unitària ortodoxa etíop,
coneguda també com a Església Copta d’Etiòpia, Església Tewahedo o simplement
Església Etíop.
Wukro Chirkos és una església monolítica ortodoxa que es troba a l’extrem nord de la ciutat de
Wukro, prop de la carretera principal. Des del moment en què els membres de
l’expedició britànica a Abissínia de 1868 van informar de la seva existència
fins a principis del segle XX, aquesta era l’única església tallada a la roca
coneguda pel món exterior.
El nom del monestir fa referència al sant que es venera aquí;
tant el monestir com el sant ho he trobat escrit de diferents formes: Chircos,
Chirkos, Qirco, Ciric,...Em sembla que en català és Quirze.
He trobat que a aquesta també l’anomenen Wukro Medhane Alem.
A l’església ortodoxa etío pel culte a Qirco de Tars ve
d’antic. La seva popularitat està
confirmada pel material hagiogràfic i els manuscrits redactats en honor seu, i
per altres elements de devoció, com les representacions iconogràfiques que
abunden a les diferents zones de les terres altes etíops.
Qirqos és el nom etíop d’un sant i màrtir d’Àsia Menor, que és
molt popular en tot el mon cristià.
La informació sobre la vida i mort de sant Qirco tal i com ens
ha arribat té contradiccions i incerteses. Una de les coses en les que
coincideixen totes les versions és que Julita, era d’una família cristiana
noble d’Àsia Menor, que va fugir amb el seu fill de tres anys, Qirco, cap a
Tars, a Cilicia, escapant de la persecució del governador Alexandre. En la seva
fugida van ser arrestats, torturats i sentenciats a mort, ja que es van negar a
oferir sacrificis als deus pagans.
Quan els van portar davant del governador (mare i fill),
malgrat les amenaces de tortura, la mare es va negar a abjurar del
cristianisme. La sorpresa va venir quan el petit Qirco va fer una defensa de la
fe en Jesucrist amb un discurs teològicament perfecte. El seu culte de seguida
es va expandir per tot l’imperi bizantí.
Aquesta església es troba a les afores de Wukro, sobre un turó
de roca vermellosa. L’església forma part d’un complex que inclou un campanar, de construcció moderna,
petites construccions i un cementiri, en el que hi ha les restes de diversos
italians enterrats allà durant l’època de la Segona Guerra Italo-Etíop.
Forma part del conjunt d’esglésies excavades a la roca que hi
ha al Tigre; tan sols està unida a la roca per la base i la part de darrer.
Hi ha diferents hipòtesis sobre la seva construcció. Podria ser
del segle IV, feta construir pels reis Abreha i Asbeha; una altra versió situa
la construcció cap al segle VI o VII; o també es diu que podria ser de la
mateixa època que l’església dedicada Abreha Wa -Atsbeha, que és del segle
XI-XII. Sigui quina sigui la data, és possible que en el segle IV ja hi hagués
un petit lloc de culte. Si no estic confosa, els estudis més recents situen la
construcció d’aquest tipus d’esglésies entre els anys 700 i 1000. Els frescos
que cobrien parets i sostre serien del segle XV.
Aquesta església es troba en l’antiga ruta de les caravanes de
la sal, que s’aturaven aquí per agrair que la travessia havia anat bé o per
demanar protecció si es començava la ruta.
També era un lloc on proveir-se d’aigua i menjar, tant per a
les persones com per als animals de càrrega. També devien pagar alguna cosa a
l’església per proporcionar-los un descans segur.
L’església té forma de creu, hi ha quatre columnes d’estil
axumita amb capitells i unides per arcs, que sostenen la part central del
sostre.
Les parets i els sostres de l’església mostren signes de danys
causats pel foc, que la tradició local atribueix a un saqueig del segle XVI
d’Ahmad ibn Ibrahim al-Ghazi.
A l’igual que en altres esglésies amb la mateixa estructura, el
porxo d’entrada té una columna central que obliga a entrar per un costat, en
lloc de directament pel centre.
El sostre, dividit en quatre seccions, està tallat i pintat,
però ara està molt erosionat. La part superior de les parets també està
pintada, i es poden distingir diverses escenes; querubins i àngels, a l’abuna
Samuel (abuna és un títol honorífic de l’església etíop, similar a bisbe), els
nou sants (un grup de missioners de finals del segle V que van ser importants
en el creixement del cristianisme en aquesta regió), i Sant Qircos, al que està
dedicada l’església.
Es diu que la reina Gudit (o Judith) va ser la responsable de
la crema i destrucció de l’església, en el segle IX o X.
A Gudit se li atribueix la cohesió dels falaixes (jueus etíops)
i de liderar una marxa sobre Axum amb la intenció d’eliminar el cristianisme
d’Etiòpia. La ciutat santa va ser reduïda a runes i desenes d’esglésies i
assentaments cristians van ser arrasats. Judith sembla que va governar Etiòpia
fins a la seva mort 40 anys després.
Gudit fou una reina semi-llegendària, no cristiana, falaixa,
que assolà Axum i els seus voltants l’any 960, i intentà exterminar els membres
de la família reial axumita; donà pas després amb els seus descendents a la
dinastia Zagüe, considerada l’Edat Fosca de la història Etíop, i de la qual el
primer rei fou Mara Takla Haymanot. Les seues gestes es troben en la tradició
oral dels diversos pobles de l’altiplà Etíop, però la informació sobre Gudit és
parcialment contradictòria i incompleta.
Les creus etíops són veritables obres d’art. La seva
elaboració, iniciada als segles V o VI, es va desenvolupar com la part més
original de l’art etíop des dels segles X i XII.
