Dia de ruta creuant el desert del Danakil per arribar al llac
Afrera. Son uns 150 km.
Per l’hora de la fotografia dedueixo que és on vam parar a
dinar.
La travessia fins arribar al llac Afrera va ser dura. El
paisatge anava canviant, però majoritàriament àrid, de roques negres
volcàniques, plaques de lava que s’han anat fragmentant.
Si no estic confosa, el llac s’anomena Afrera i la població que
hi ha a la seva riba s’anomena Afdera. És un llac molt salí, que es troba a 102
metres per sota del nivell del mar i que s’alimenta de rierols subterranis.
Això és el que posa la versió catalana de la wikipèdia, a l’anglesa posa que la
profunditat màxima és de 80 metres i que s’alimenta d’aigües termals que hi ha
a la vora del llac.
També se’l coneix com a llac Giulietti, nom que li va donar
Raimondo Franchetti després que l’explorador italià Giuseppe Maria Giulietti
fos assassinat pels àfars al sud-oest del llac. Un altre nom és el de llac
Egogi (o Egogi Bad), que és el nom que li va donar la guia àfar a l’explorador
italià L. M. Nesbitt, quan va ser el primer europeu en veure’l, l’any 1928.
El llac conté una illa al seu interior, l’illa Franchetti o
“Deset”, situada a la part sud del llac i considerada l’illa situada a més
baixa altitud del món.
A diferència d’altres llacs salins d’Etiòpia, el pH d’aquest
llac és àcid. Hi viuen poques espècies de peixos, entre ells dos d’endèmiques.
La sal gemma s’ha extret del llac Afrera i els voltants durant
segles. L’erupció del volcà Nabro (a Eritrea) de l’any 2011, va fer que l’aigua
del llac es contaminés amb àcid sulfúric, i això va fer que la sal no sigui
comestible.
Segons havia explicat un miner (no sé en quina època),
l’extracció de sal d’aquest llac comporta riscos, ja que el llac es mou i
canvia de forma. Afegia que un lloc que el dia abans semblava sòlid, al matí
següent havia desaparegut. I seguia explicant que el més terrible era el
desbordament de les aigües: de vegades el llac s’aixeca com una muntanya i
torna a caure a la plana com un diluvi; caravanes senceres, homes i bèsties
quedaven engolits per les seves aigües. Sembla però que algun home a cavall, ha
aconseguit escapar, perquè l’animal devia detectar alguna cosa i van poder
emprendre la fugida ràpidament. I serien aquests sobrevivents els que haurien
explicar aquestes coses.
L’Empresa de Desenvolupament de Recursos Minerals d’Etiòpia ha
establert l’existència de 290 milions de tones de sal només al llac Afrera.
Algunes empreses locals solien produir sal del llac bombejant la salmorra a
estanys artificials per a l’evaporació i la posterior precipitació. Després de
l’erupció del volcà Nabro, la sal ja no és comestible.
El llac s’alimenta de nombroses aigües termals al voltant del
llac i, possiblement, de fonts submarines. Les aigües del llac són salines però
no provenen del mar. Les aigües continentals van guanyar la seva salinitat per
reaccions hidrotermals amb evaporites i basalts al subsol. El nivell del llac
va variar significativament en les últimes desenes de milers d’anys. Durant el
període humit africà, el nivell del llac era 50 metres més alt que actualment i
cobria una àrea molt més gran. Des de la dècada de 1960 el nivell del llac
fluctua constantment, però aquestes variacions són probablement inferiors a un
metre d’amplitud. Això suggereix que el nivell del llac està controlat pel
clima i les precipitacions a l’altiplà etíop o als Alps de Danakil.
El poble, que si no estic confosa s’anomena Afdera, és de fet
un assentament dels treballadors que extreuen la sal.
El campament tinc anotat que era molt bàsic; hi havia dutxes i
latrines però sense llum, i tampoc hi havia cap lloc on posar res, com ara el
paper higiènic a la latrina o on deixar la roba a la dutxa; no estava massa
net. Les habitacions, eren cabanes amb un llit de corda trenada i un matalàs a
sobre. A la nit, feia vent i fresca, i notaves com tremolava tota la cabana, i
en alguns racons es desmuntava una mica.
La diferència de temperatura al llarg del dia és impressionant.
Tinc anotat que a la tarda estàvem a 40 ºC, al vespre a 35 ºC i a les cinc del
matí a 28 ºC.
Ens vam llevar a les 5 del matí per poder veure la sortida del
sol a les salines.
