Continuant cap al sud i entrem en una altra regió ètnica o
killoch, l’amhara.
Aquí hi viuen els Amhara, Awi, Argobba, i Qemant. La capital de
la regió és Bahir Dar. En aquesta regió és on hi ha la massa d’aigua interior
més gran d’Etiòpia, el llac Tana, que és la font del Nil Blau. També és on hi
ha el Parc Nacional de les Muntanyes Semien, amb el Ras Dashan, el punt més alt
d’Etiòpia.
Durant l’Imperi Etíop, Amhara incloïa diverses províncies, la
majoria de les quals eren governades pels nadius Ras o Negus. Amb l’ascens de
la dinastia salomònica, l’any 1270, sota l’emperador Yekuno Amlak a Bete
Amhara, i fins a l’establiment de Gondar com a nova capital imperial al voltant
de 1600, la regió de Debre-Birhan a Mekane-Selassie va ser la seu principal
dels emperadors itinerants Wolloye-Shewan. Aquest període és més significatiu
en la formació de l’estat etíop.
La història de la regió (de la que hi ha registres) es remunta
a principis del segle XIII.
Un cop entrem a la regió Amhara, passem per Woldiya i arribem
fins a Kombolcha a on fem nit.
Woldiya, que es troba a uns 250 km de Mekele. Com passa amb
altres llocs, el nom d’aquesta població també l’he trobat escrit de diferents
formes, com ara Weldiya, o Weldia, Woldidja... Es troba a una altitud de 2.112
metres. Durant el segle XIX era famós per les seves mules.
L’any 1948 hi va haver una revolta dels agricultors descontents
perquè les seves apel·lacions sobre la pèrdua de terres van ser ignorades, i
van atacar la ciutat. Es van apoderar de la presó i van alliberar els
presoners. La revolta va ser sufocada.
El 16 i 17 de novembre de 1988 la ciutat va patir un atac aeri
per part del Derg, però no es van registrar morts. L’onze d’agost de 2021 el
TPFL va capturar la ciutat, que va ser recuperada per les forces etíops al
desembre del mateix any.
No tinc cap record d’aquestes dues poblacions, perquè no tinc
cap fotografia, tan sols en tinc de la ruta i de la gent.
Tinc apuntat que de camí cap a Addis Abeba vam parar a Debra
Sion, a 3.240 metres d’altitud, però no he trobat cap lloc amb aquest nom i
altitud.; dedueixo que ens vam aturar en algun punt a l'extrem de l'altiplà, entre Kombolchai Senbete.
De camí vam aturar-nos per veure un mercat, em sembla que era a
Senbete. Aquest mercat té fama ja que aquí s’hi troben gent de les terres altes
i de les baixes, per tant s’hi pot veure gent de diferents ètnies: oromo, àfar,
amhara, gurage (viuen a la zona d’Addis Abeba) i els argoba. El mercat és un
lloc de trobada, d’intercanvi de productes i d’informació.
