Wukro Chirkos és una església monolítica ortodoxa que es troba a l’extrem nord de la ciutat de
Wukro, prop de la carretera principal. Des del moment en què els membres de
l’expedició britànica a Abissínia de 1868 van informar de la seva existència
fins a principis del segle XX, aquesta era l’única església tallada a la roca
coneguda pel món exterior.
He trobat que a aquesta també l’anomenen Wukro Medhane Alem.
A l’església ortodoxa etío pel culte a Qirco de Tars ve
d’antic. La seva popularitat està
confirmada pel material hagiogràfic i els manuscrits redactats en honor seu, i
per altres elements de devoció, com les representacions iconogràfiques que
abunden a les diferents zones de les terres altes etíops.
La informació sobre la vida i mort de sant Qirco tal i com ens
ha arribat té contradiccions i incerteses. Una de les coses en les que
coincideixen totes les versions és que Julita, era d’una família cristiana
noble d’Àsia Menor, que va fugir amb el seu fill de tres anys, Qirco, cap a
Tars, a Cilicia, escapant de la persecució del governador Alexandre. En la seva
fugida van ser arrestats, torturats i sentenciats a mort, ja que es van negar a
oferir sacrificis als deus pagans.
Aquesta església es troba a les afores de Wukro, sobre un turó
de roca vermellosa. L’església forma part d’un complex que inclou un campanar, de construcció moderna,
petites construccions i un cementiri, en el que hi ha les restes de diversos
italians enterrats allà durant l’època de la Segona Guerra Italo-Etíop.
Hi ha diferents hipòtesis sobre la seva construcció. Podria ser
del segle IV, feta construir pels reis Abreha i Asbeha; una altra versió situa
la construcció cap al segle VI o VII; o també es diu que podria ser de la
mateixa època que l’església dedicada Abreha Wa -Atsbeha, que és del segle
XI-XII. Sigui quina sigui la data, és possible que en el segle IV ja hi hagués
un petit lloc de culte. Si no estic confosa, els estudis més recents situen la
construcció d’aquest tipus d’esglésies entre els anys 700 i 1000. Els frescos
que cobrien parets i sostre serien del segle XV.
També era un lloc on proveir-se d’aigua i menjar, tant per a
les persones com per als animals de càrrega. També devien pagar alguna cosa a
l’església per proporcionar-los un descans segur.
Les parets i els sostres de l’església mostren signes de danys
causats pel foc, que la tradició local atribueix a un saqueig del segle XVI
d’Ahmad ibn Ibrahim al-Ghazi.
A l’igual que en altres esglésies amb la mateixa estructura, el
porxo d’entrada té una columna central que obliga a entrar per un costat, en
lloc de directament pel centre.
A Gudit se li atribueix la cohesió dels falaixes (jueus etíops)
i de liderar una marxa sobre Axum amb la intenció d’eliminar el cristianisme
d’Etiòpia. La ciutat santa va ser reduïda a runes i desenes d’esglésies i
assentaments cristians van ser arrasats. Judith sembla que va governar Etiòpia
fins a la seva mort 40 anys després.
Les creus etíops són veritables obres d’art. La seva elaboració, iniciada als segles V o VI, es va desenvolupar com la part més original de l’art etíop des dels segles X i XII.
