Nord-est d'Etiòpia (2007)-3. Regió Àfar: en ruta cap a Logiya i Semera

Des d’Addis Abeba fins a Semera, hi ha prop de 600 km i Logiya està uns 10 km abans d’arribar-hi. A primera hora quan vam sortir feia fresca, després al llarg del dia la calor es va anar intensificant. El primer tram de la ruta passa prop del parc nacional Awash però després el paisatge va canviant i es torna més desèrtic.

Trobem molts nens que van cap a l’escola, també molt trànsit de camions que venen de Djibouti, ja que és on hi ha el port per on entren moltes mercaderies.

Trobem ramats de cabres, també camells, alguns espais on es veu una mica de verd, però el que predomina és el terreny àrid, volcànic, sorra i pedra. 

La carretera estava en bon estat, i molta gent caminant pels vorals. Pel camí es veuen esglésies i mesquites.

Logiya és la població on teníem el campament; tinc apuntat que era el Nazaret. Havien instal·lat els llits amb mosquiteres a fora i dormíem amb sac d’estiu; tinc anotat que vaig passar una mica de fred, i que no vaig dormir massa bé.

Es fa difícil escriure sobre el viatge després de tants anys. Tan solstinc algunes notes i les fotografies.

Vam trigar unes 11 hores en arribar a Logiya, que com he dit està molt a la vora de Semera. 

 Aquí el nostre campament a Logiya.

Semera o Samara és l’actual capital de la regió àfar. Abans la capital era Asaita, coneguda històricament com Aussa o Awsa.

Asaita va ser breument la capital del soldanat d’Adal i seu del soldanat d’Aussa, la principal monarquia àfar. Aquesta població es troba a uns 50 km al sud (em sembla que per una pista sense asfaltar), de l’autopista Awash-Asseb. La ciutat de Semera, un assentament planificat situat just en aquesta carretera, en algun moment abans del 2007 es va convertir en la nova capital de la regió.

Asaita va patir inundacions, provocades pel riu Awash, a l’agost de 1954, i altre cop al setembre del 1998.

A finals de juny de 1971, hi va haver una baralla durant el mercat, entre els àfar i gent de les terres altes; van morir 16 treballadors i 34 més van resultar ferits. Dels més de 1.000 petits agricultors que s’havien traslladat de les terres altes a Awsa, després d’aquest enfrontament en van quedar uns 250-300.

L’any 1975 el Derg va nacionalitzar totes les terres rurals, incloses les del soldanat àfar. Quan li van oferir portar-lo a Addis Abeba per negociar la transferència de les seves terres, va rebutjar l’oferta. Aquell juny, el Derg va enviar un batalló de tropes per capturar el soldà. La batalla va durar dos dies i va ser una massacre, però lesversions d’un bàndol i de l’altre difereixen.

El soldà va afirmar que l’exèrcit va matar fins a 1.000 àfar en l’atac. En canvi el govern va dir que la massacre la va realitzar l’exèrcit del soldà, que van incitar els àfar a anar contra els treballadors de les plantacions de les terres altes no àfars, a Dit Bahari, i que van matar 221 persones. Probablement el nombre de morts es trobava en algun lloc entre les dues xifres i les víctimes incloïen tant àfars com muntanyencs.

Jon Kalb, que treballava a la regió d’Afar en aquell moment, el soldà Alimirah Hanfare havia fugit al maig a través de la frontera cap a Djibouti, on el seu cunyat estava al càrrec. Pel que sembla, la fugida va coincidir amb un atac preventiu dels afar en diversos ponts clau i guarnicions militars per ajudar a la fugida del soldà.

L’atac subsegüent a la plantació de Tendaho per part dels àfar, i l’assassinat de diversos centenars de muntanyencs, podria haver estat una reacció espontània de la població a la notícia que el sultà s’havia vist obligat a fugir.

Fos quina fos l’origen dels fets, el cas és que la represàlia dels militars va ser brutal. I va ser la batalla de dos dies que va tenir lloc a Asita i els seus voltants on van morir 1.000 àfars.

No tinc clar perquè es va decidir traslladar la capital Àfar a Semera. La reunió inaugural del Consell Regional d’Àfar es va celebrar el 20 de juliol de 1995 a Semera, segons va informar Ràdio Etiòpia. Sis dies després, el Consell va decidir fer de Semera la seva capital i de l’amhàric la seva llengua de treball temporal.

Poso les fotografies en l’ordre que les tinc, però no sé segur si aquesta església es troba Semera.