Vam arribar a Mekele al’hora de dinar o a primera hora de la
tarda. La ciutat es troba a 2.250 metres d’altitud, una gran diferència amb
tots els dies que ens bellugàvem per sota del nivell del mar. El nom de la
població l’he vist també escrit com Mekelle.
És una ciutat gran, i aquella tarda la vam dedicar a voltar pel
mercat.
És la capital de la Regió Tigre i el centre econòmic, cultural
i polític del nord d’Etiòpia. Es troba uns 700 km al nord d’Addis Abeba. És el
principal productor de ciment d’Etiòpia.
Es creu que en el segle XIII aquí hi havia un llogaret anomenat
Enda Meseqel (més tard anomenat Enda Medhane Alem), i que es va convertir en
una ciutat a principis del segle XIX.
A uns 40 km al sud de Mekele hi ha la ciutat d’Hintalo o
Antalo, que havia sigut la capital de la província d’Enderta. Amb l’arribada de
ras Wolde Selassie d’Enderta al poder com a governador de tot Tigre, Antalo es
va convertir en el centre polític de Tigre.
Wolde Selassie governava des d’Antalo, i Mekele era el seu lloc
d’esbarjo i entreteniment.
Wolde Selassie va ser ras de la província de Tigre entre 1788 i
1816, i regent de l’Imperi Etíop entre 1797 i 1800.
La primera menció que hi ha d’Antalo és de l’any 1648 i la fa
l’ambaixador iemenita, que la descriu com una ciutat fortificada. Aquesta
ciutat va créixer r ràpidament a principis del segle XIX, tant en extensió com
en població. Es va convertir en el principal centre comercial de Tigre, només
superat per Adwa. Freqüentaven la població tant musulmans com cristians. Suposo
que la bonança d’Antalo també va fer créixer Mekele.
Quan va morir el ras Wolde Selassie, Antalo va perdre
importància i el nou centre polític va ser Adigrat a uns 120 km al nord de
Mekele.
El creixement de Mekele es deu a que l’emperador Yohannes IV la
va convertir en la capital política del seu estat en expansió.
Yohannes IV, nascut en el Tigre, va ser emperador d’Etiòpia des
del 1871 fins a la seva mort l’any 1889, a la batalla de Gallabat; abans havia
sigut rei de Tigre, des del 1869 fins al 1871. Se’l considera un dels grans
emperadors d’Etiòpia i molt bon estratega.
Va treballar per a la unificació de l’imperi etíop que havia
estat dividit entre diversos governants regionals. Va defensar Etiòpia de les
invasions estrangeres. Va negociar amb els britànics durant la seva expedició a
Etiòpia, però es va mantenir cautelós amb la influència europea, mantenint la
independència d’Etiòpia durant la lluita colonial per l’Àfrica.
L’emperador Yohannes IV és recordat com un líder patriòtic i
resistent que va prioritzar la sobirania, la integritat territorial i el
cristianisme d’Etiòpia. Va tenir un paper crucial en la configuració de
l’Etiòpia moderna i és especialment venerat a Tigre com un governant heroic i
visionari.
Mekele està en una ubicació estratègica proper a les riques
zones agrícoles (de Raya Azebo) i al país de la sal d’Afar.
A la dècada de 1880, Mekele es va convertir en la capital
d’Etiòpia. Hi ha diversos factors que van influir en el seu creixement. Es van
construir barris residencials per a la noblesa i els servents de la cort; hi havia el mercat de la sal, que va fer que
s’establissin comunitats comercials; la ciutat era un centre de trànsit de
mercaderies, ja que per aquí passaven les rutes comercials de llarga distància
del nord-est d’Etiòpia, que unien els ports de la mar Roja amb el nord i el
centre del país.
Establint un mercat a Mekele, Yohannes podia aprofitar les
rutes comercials del nord, així com les rutes de la caravana de sal cap a la
ciutat, aprofitant la seva influència política.
Amb el seu successor, l’emperador Menelik II de Shewa, les
coses van canviar, el centre comercial es va desplaçar a Shewa, cap al sud del
país. I ben aviat la nova capital, Addis Abeba, va superar a Mekele. De totes
formes Mekele ha conservat la seva importància política i el seu paper econòmic
en el comerç de sal d’Etiòpia.
Durant la Guerra d’Itàlia de 1895-96, Mekele es va convertir en
un lloc important en el conflicte. Després de la caiguda d’Adwa a la primavera
de 1895, ras Mengasha Yohannes es va retirar de la capital del seu pare,
Mekele, seguint el consell de l’emperador Menelik II. Mekele va ser ocupada
pels italians sense un tret i integrada a la Colònia Eritrea; des d’aquí els
italians van estendre la seva ocupació cap al sud, fins a Ambalage.
L’exèrcit
italià va establir el seu fort prop de l’església d’Enda Eyesus sobre Mekelle
l’octubre de 1895. Després de la reocupació d’Ambalage a finals de 1895, el
fort va ser assetjat per les tropes etíops, que van tallar el subministrament
d’aigua als italians. Quan els italians es van rendir el gener de 1896, Menelik
els va permetre retirar-se a la seva fortalesa d’Adigrat, probablement amb
l’esperança d’evitar una escalada del conflicte, i va nomenar el seu propi
governador d’Enderta a Mekele, dejazmach Tedla Abaguben, per tal de controlar
els prínceps rebels Tigres.
Es italians, durant l’ocupació del país (1935-41) van
contribuir considerablement a la seva modernització. Mekele es va dividir en
dues zones, la italiana i la nativa, i va créixer aproximadament el doble de la
seva mida anterior.
A partir de maig de 1943, Mekele va estar en mans dels líders
de la rebel·lió de Woyane contra el llavors feble govern restaurat de Haile
Selassie. El bombardeig aeri britànic de la ciutat de setembre-octubre va
causar grans danys. A l’octubre, Mekele va ser recuperada per les forces del
govern etíop.
En el període de 1942 a 1974, hi va haver un important
desenvolupament urbà; els sectors urbans moderns es van diversificar i es van
establir noves oficines administratives i van establir diverses empreses a
petita escala. Però la majoria dels establiments industrials, van disminuir, es
van degradar o tancar durant la Guerra Civil (1974-1991).
Durant la fam que va patir el país, de 1983-1985, a Mekele se
la coneixia pels set “camps de fam” que hi havia al voltant de la ciutat.
Aquests allotjaven 75.000 refugiats i 20.000 més esperant per entrar. Durant el
març de 1985, cada dia morien entre 50 i 60 persones en aquests camps.
El febrer de 1986, el Front d’Alliberament del Poble de Tigre
(TPLF) va alliberar 1.800 presos polítics de la presó de Mekele en una acció
militar audaç. L’operació va rebre el nom d’Agazi, en honor a un dels
combatents fundadors del TPLF, que havia estat assassinat en el segon any de la
Guerra Civil Etíop.
Al juny de 1988, el TPLF controlava tot el Tigre excepte la
ciutat de Mekele i el territori en un radi de 15 km al voltant de la ciutat.
En resposta, el Derg va cremar diversos pobles al voltant de
Mekele el 4 i 5 de juny. No va ser fins al 25 de febrer de 1989 que Mekele
també va ser ocupada pel TPLF, després que la posició del govern a Tigre
s’hagués ensorrat. Prop del final de la guerra civil, el 27 i el 29 d’octubre
de 1989, Mekele va ser bombardejat per la Força Aèria Etíop, provocant la mort
d’almenys 31 persones.
El 5 de juny de 1998, durant la guerra entre Eritrea i Etiòpia,
la Força Aèria d’Eritrea va bombardejar una escola a Mekele, matant dotze
persones. Hi ha un monument ret homenatge a aquesta tragèdia.
El 29 de desembre de 2002, va esclatar un motí entre creients
ortodoxos i adventistes; a l’estadi s’estaven fent prediques publiques
adventistes, fet que va molestar a alguns creients ortodoxos que van iniciar
els enfrontaments, llançant pedres als adventistes que estaven reunits a
l’estadi i després saquejant les oficines adventistes a la ciutat. La policia
va intervenir per dissoldre els disturbis, i el resultat va ser de cinc morts i
tres ferits greus. La policia va informar que 10 persones van ser detingudes,
però fonts independents van informar que el nombre era molt més gran.
La seu de la Missió de les Nacions Unides a Etiòpia i Eritrea
(MINUEE) es va establir a Mekele l’any 2000 després del final de la guerra
entre Eritrea i Etiòpia i va continuar fins al 30 de juliol de 2008.
Durant la Guerra de Tigre (3 de novembre de 2020-3 novembre de
2022), les forces conjuntes etíops i eritrees van dur a terme atacs a Merkel,
inclosos bombardejos aeris.
El Monument Memorial dels Màrtirs de Tigre ret homenatge als
més de 60.000 combatents del TPLF que van morir i més de 100.000 combatents que
van resultar ferits en l’enderrocament del règim marxista de Derg, l’any 1991.
Va ser una tarda agradable, però per les fotografies veig que
no vam anar a veure el centre, ni cap edifici rellevant. Tan sols tinc la zona
del mercat. No sé si podia ser per seguretat; aquell any ja hi havia hagut
algun segrest d’estrangers a la zona de Dallol.
Després de visitar unes esglésies monolítiques fora de Mekele,
vam tornar a la ciutat i vam anar a veure un museu; no tinc clar si estava ja
en el palau de l’emperador Yohannes IV o no.
