Continuem la ruta cap al nord, cap a una població que jo tenia
apuntat que s’anomena Hamed Ale, però al Google maps apareix com Ahmed Ela, i
aquest és també un dels noms amb què apareix a la wikipèdia, on indica que es
pot trobar escrit entre d’altres formes com Hamed Ela.
El terreny fins aquí és volcànic, amb algunes petites clapes
verdes, sorra i dunes, on tot sovint s’encallen els cotxes.
A mesura que ens anem apropant a la població anem trobant
caravanes de camells i burros. La població està a uns 65 metres per sota el
nivell del mar; potser són 90 metres per sota del nivell de mar, hi ha
discrepàncies entre el que tinc escrit i el que trobo per internet.
Per veure millor la zona per on ens belluguem he posat un altre
mapa marcant els llocs que hem visitat aquí al Danakil. Es pot veure que el
llac Afrera, el volcà Erta Ale, el llac Essale també anomenat llac Karum, i
Dallol, estan més o menys alineats.
Aquesta població es troba a uns 980 km al nord-est d’Addis
Abeba.
Més que un poble és l’assentament o campament per als
treballadors de la sal del llac Essale; les caravanes de la sal fan parada aquí
i també algun que altra viatger, com nosaltres, de camí cap a Dallol.
El nom del lloc, es pot interpretar com els pous d’Ahmed o
Hamed, ja que ela (o qeela) vol dir pou en àfar.
Llegeixo que el 28 de febrer del 2007 cinc turistes europeus,
alguns membres del servei diplomàtic britànic, i els seus tretze escortes
etíops van ser segrestats per Ugugumo, el Front Unit Democràtic Revolucionari
Àfar. Van ser alliberats dues setmanes després.
Aquí arriben les caravanes de buit i deixen als animals a
l’entrada del poble. Veure l‘arribada de les caravanes és un espectacle per a
nosaltres, però també ho és per a la gent del poble que surten a rebre’ls.
Aquella nit vam dormir a l’entrada d’una casa, amb llits de
corda trenada, com és força habitual per aquí. Pe rentar-nos teníem uns bidons
plens d’aigua i una galleda, per tirar-nos-la per sobre. Recordo que tenia la
sensació d’anar bruta, dos dies sense rentar-nos i anant per terra negrosa... O
sigui que aquella aigua va resultar molt agradable. Evidentment no podies
gastar gaire aigua, ja que l’anaven a buscar a la font o potser era a un pou;
un dels problemes de la zona és l’escassetat d’aigua.
He posat moltes fotografies de camells, en part perquè és un
animal que m’agrada molt, però també perquè aquests camells em van impactar.
Com es pot veure a les fotografies, tenen la pell molt feta malbé, degut al pes
que transporten, però em temo que també per culpa de la sal. Tot i que la sal
vagi amb sacs, la suor, la que hi hagi a l’exterior... és corrosiva. Com es
veurà després, molt pitjor els camells de Dallol.
