Un dels dies que teníem lliure a Kyoto, vam anar a Nara, que es
troba uns 40 km al sud. Nara (Nara-shi) és la capital i la ciutat més gran de la
prefectura de Nara i la sisena més gran de la regió de Kansai a Honshu.
Nara marca un període de la historia del Japó, el període Nara,
710-794, va ser el successor del període Asuka. La capital del país va ser
Nara, fins al 784, excepte del 740 al 745 que es va traslladar a Kuny-kyo.
L’emperador Kanmu va regnar del 781 al 806; durant el seu
regnat hi va haver la transició entre dos períodes històrics, Nara i Heian.
Primer va traslladar la capital a Nagaoka-kyo, l’any 784, i després, en el 794
a Heian-kyo (actual Kyoto).
La història de Nara està lligada a l’emperadriu Genmei que és
la que va convertir aquest lloc en capital. Altres emperadors apareixen sovint
però el nom d’aquesta dona no em sonava de res, així que he buscat una mica qui
era i si hi havia hagut altres emperadrius regnants. He vist que sí, que van
ser vuit; tot i que pel fil de la història de Nara i del que he anat visitant
no hi encaixa, he volgut posar un breu resum de qui eren aquestes dones.
Genmei (660-721), fou el 43è monarca del Japó, segons l’ordre
tradicional de successions, i va regnar del 707 al 715. En la història del
Japó, Genmei va ser la quarta de vuit dones en assolir la responsabilitat
d’emperadriu regnant.
Abans de la reforma de la Constitució, l’any 1889, les dones
podien ascendir al tron, sempre i quan es casessin amb homes de la casa
imperial o es quedessin solteres.
L’emperadriu Suiko, nascuda l’any 554, es va casar amb el seu
germanastre, l’emperador Bidatsu, l’any 576. No van tenir fills i va quedar
vídua l’any 585; l’any 592, un altre germanastre va morir assassinat i llavors
ella va ascendir al tron imperial, tot i que va deixar el govern en mans del
seu nebot Tamura no Oji, va donar suport als seus esforços per implantar el
budisme al país. La seva família materna, el clan Soga, va gaudir d’una
influència il·limitada durant tot el seu regnat. a morir l’any 628.
L’emperadriu Kogyoku va néixer l’any 594, es va casar amb el seu oncle,
l’emperador Jomei, al qual va succeir després de la seva mort, l’any 641. Va
regnar del 642-645 sota la influència dels poderosos ministres del clan Soga,
Emishi i Iruka. Quan aquests van ser assassinats, ella va abdicar en favor del
seu germà petit. Però quan aquest va morir va tornar a pujar al tron com a
emperadriu Saimei, l’any 655 i va
governar fins a la seva mort l’any 661, a Asakura, mentre planejava una
expedició a Corea.
L’emperadriu Jito va governar des del 686 fins al 697.
L’emperador anterior era el seu oncle i marit, l’emperador Tenmu, i més tard va
abdicar el tron en favor del seu net, l’emperador Monmu.
L’emperadriu Genmei va governar del 707 al 715 (va morir l’any
721). Era la germanastra petita de l’emperadriu Jito i la mare de l’emperador
Monmu, que va morir jove.
L’emperadriu Gensho va regnar del 715 al 724. Va succeir
després de la seva mare, l’emperadriu Genmei, i més tard va abdicar en favor
del seu nebot, l’emperador Shomu, fill de l’emperador Monmu.
L’emperadriu Koken / Shotoku va néixer l’any 716, no es va
casar i va ascendir al tron després de la mort del seu pare, l’any 748. Era una
budista fidel i va ser durant el seu regnat que es va elaborar el gran Buda que
hi ha aquí a Nara. Va deixar el govern en mans dels seus ministres Fujiwara
Toyonari i Fujiwara Nakamaro; aquest últim la va fer abdicar l’any 759 en favor
del seu cosí, l’emperador Junnin. Hi va haver una guerra civil que va perdre
Junnin, que es va haver d’exiliar l’any 764 a l’illa d’Awaji, i ella va
recuperar el tron, aquest cop amb el nom de Shotoku, i va regnar fins a la seva
mort l’any 769.
L’emperadriu Meisho, va néixer l’any 1624, era filla de
l’emperador Go-Mizunoo i neboda materna del shogun Tokugawa Iemitsu. Va
ascendir al tron sota el nom de Meisho quan encara era una nena, per
l’abdicació del seu pare (1630), i durant el seu curt regnat el poder efectiu
va ser exercit pel seu oncle, el shogun. L’any 1643 va abdicar en favor del seu
germà, l’emperador Go-Komyo, nascut l’any 1633. No es va casar i va viure
retirada la resta dels seus dies. Va morir l’any 1696, durant el regnat del seu
nebot, l’emperador Higashiyama Tenno.
L’emperadriu Go-Sakuramachi, filla de l’emperador Sakuramachi,
nascuda l’any 1741, va ascendir al tron en morir el seu germà, l’emperador
Momozono (1762). No es va casar, i durant el seu breu regnat el poder efectiu
es va mantenir en mans del shogun Tokugawa Ieharu. L’any 1770 va abdicar en
favor del seu nebot, l’emperador Go-Momozono. Va viure retirada la resta dels
seus dies. Va morir l’any 1814. Va ser l’última emperadriu regnant del Japó.
A part d’aquestes vuit emperadrius regnants, es diu que n’hi va
haver dues més, però com que hi ha poques evidències històriques sobre els seus
regnats, no es comptabilitzen en la llista d’emperadors i emperadrius. Una és
l’emperadriu Jingu, que hauria regnat a la mort del seu marit, l’emperador
Chuai, des del 201 al 269. L’altra és la princesa Iitoyo, que hauria regnat un
breu període de temps, 484-485.
Sota la influència religiosa xintoista, la deessa Amaterasu,
que té el rang més alt en el sistema kami, podria suggerir que les primeres
governants del Japó van ser dones; segons les cròniques de la mitologia
japonesa, els emperadors del Japó són considerats descendents directes
d’Amaterasu.
Després d’aquesta desviació del tema, tornem a l’emperadriu
Genmei i Nara.
Genmei era la quarta filla de l’emperador Tenji, i germana
petita de l’emperadriu Jito (germanastra, de diferent mare). Es va casar amb el
príncep hereu Kusakabe (662-689), que era fill de l’emperador Tenmu i de
l’emperadriu Jito. A la mort de Kusakabe va regnar l’emperadriu Jito, i després
un fill, l’emperador Monmu (683-707) que va regnar del 697 fins a la seva mort.
I llavors Genmei va ascendir al tron.
Diuen que va acceptar el paper d’emperadriu perquè l’emperador
Monmu considerava que el seu fill petit (net de Genmei) encara era massa jove
per suportar les pressions que comportava convertir-se en emperador.
L’any 707 es descobrien dipòsits de coure a Chichibu, província
de Musashi, la regió que actualment inclou Tòquio.
L’any 708 per indicar l’accés de Genmei al tron s’adopta el nom
de wado per al seu regnat. La paraula japonesa per coure és do i el terme xinès
antic pel Japó és wa, o sigui que wado significa coure japonès. Amb aquest nom
es donava rellevància a la descoberta del coure.
El 5 de maig d’aquell any 708 es va presentar a la Cort de
Genmei una mostra del coure recentment descobert i va ser formalment reconegut
com a coure japonès, i es va es establir una casa de la moneda a la província
d’Omi (la zona del llac Biwa).
L’any 710 l’emperadriu Genmei va establir la seva residència
oficial a Nara. Els preparatius per aquest trasllat ja havien començat durant
el regnat del seu fill, Mommu, però va morir abans de fer-ho realitat. Poc Poc
després de canviar el nom del regnat a Wado es va emetre un Edicte Imperial
notificant l’establiment d’una nova capital, a Heijo-kyo (actual Nara).
Des de l’antiguitat s’havia mantingut el costum de moure la
capital a l’inici de cada nou regnat. Ara bé, l’emperador Mommu havia preferit
quedar-se al palau Fujiwara, que era la residència escollida per l’emperadriu
Jito.
El palau de l’emperadriu Genmei va rebre el nom de
Nara-no-miya.
L’any 711 es va publicar la crònica Kojiki (tres volums), que
presentava una història del Japó des del període mitològic dels déus governants
fins al cinquè any del regnat de l’emperadriu Suiko (597). L’obra es va
començar durant el regnat de l’emperador Tenmu, però va quedar inacabada a la
seva mort, l’any 686. L’emperadriu Genmei, juntament amb altres oficials de la
cort, van donar suport i van continuar patrocinant aquest projecte.
L’any 713 es va començar un cens, en el que es volia que
inclogués una descripció de totes les províncies, ciutats, muntanyes, rius,
valls i planes. També es volia incloure un catàleg de les plantes, arbres,
ocells, i mamífers del Japó. També una informació aproximada de tot dels
esdeveniments notables que, des del temps antics, havien passat al país.
En la mateixa època es va eixamplar carreteres. Des de que
l’emperadriu Genmei va transferir la seu del govern a Nara, aquesta regió
muntanyenca, aquesta va ser la capital del set següents regnats. En certa
manera, els anys del període Nara van constituir una de les conseqüències més
significatives del regnat relativament curt de l’emperadriu Genmei.
Genmei havia planejat inicialment romandre al tron fins
l’arribada del seu net a la maduresa; ara bé, l’any 715 Genmei va abdicar a
favor d’una filla, la germana gran de Mommu, qui llavors va esdevenir
l’emperadriu Gensho. Aquesta emperadriu finalment va ser succeïda pel seu germà
més jove, que va esdevenir l’emperador Shomu.
Genmei després d’abdicar, va ser coneguda amb el nom de
Daijo-tenno (nom que designa a qui ha renunciat en favor d’un successor), sent
la segona dona després de l’emperadriu Jito que va reclamar aquest títol.
Genmei va viure set anys després d’abdicar. No se sap amb certesa on està la
seva tomba, però aquí a Nara hi ha un memorial xintoista on se la venera.
Per tant, el període Nara de la història de Japó comença quan
l’emperadriu Genmei ordena a la cort traslladar-se a la nova capital, Nara.
Antigament coneguda com Heijo o Heijo-kyo, la ciutat es va establir com la
primera capital permanent del Japó l’any 710.
Heijo (penúltima cort), va ser abandonada per ordre de
l’emperador Kammu l’any 784, per anar de forma temporal a Nagaoka, i després a
Heian-kyo (Kyoto), que va mantenir l’estatus de capital durant 1.100 anys, fins
que l’emperador Meiji va fer el trasllat final a Edo (Tòquio) l’any 1869.
Durant el període Nara, la major part de la societat depenia de
l’agricultura i la religió predominant era la xintoista. La capital, Nara, es
va transformar en una ciutat prenent com a model la capital de la Xina de la
dinastia Tang, Xi’an.
La classe alta japonesa assimilà la cultura xinesa, adoptant
l’ús de caràcters xinesos com a sistema d’escriptura, que després es
convertirien en els actuals kanji japonesos. En aquest període es va assentar
el budisme com a religió al Japó.
Hi ha diverses teories sobre l’origen del nom Nara. Podria
indicar terreny pla, també és el nom d’un arbre, el roure, o podria ser un
préstec del coreà antic i significaria país, nació o regne. Actualment la
teoria més acceptada és que Nara significa terra plana.
Com que Nara es va convertir en un important centre budista i
un lloc destacat de pelegrinatge, el pla de la ciutat incorporava diversos
temples.
A Nara hi ha vuit temples històrics, santuaris i llocs
patrimonials: Todai-ji, Saidai-ji, Kofuku-ji, el Santuari Kasuga, Gango-ji,
Yakushi-ji, Toshodai-ji, el Palau Heijo i el Bosc de Kasugayama; tots ells
formen part dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara, Patrimoni Mundial de la
UNESCO.
Nosaltres no teníem temps de veure-ho tot i ens vam centrar en
el que hi ha al Parc de Nara. Vam començar pel santuari Kasuga (Kasuga Taisha)
i després vam anar al temple Todai-ji.
Durant el període Nara els ocupants del tron van anar
desplaçant gradualment el seu enfocament des de la preparació militar fins als
ritus i institucions religioses, en un intent d’enfortir la seva autoritat
divina sobre la població.
Amb l’establiment de la nova capital, Asukadera, el temple del
clan Soga, es va traslladar d’Asuka (al sud de Nara) a Nara. L’emperador Shomu
va ordenar la construcció del temple Todai-ji (l’edifici de fusta més gran del
món) i de l’estàtua de Buda de bronze més gran del món. Els temples de Nara,
coneguts col·lectivament com a Nanto Shichi Daiji, van continuar sent
espiritualment significatius fins i tot quan la capital política es va
traslladar, l’any 794, a Heian-kyo.
A finals del 724, per augmentar la magnificència visual de la
ciutat, el govern va ordenar a nobles i rics que renovessin les teulades,
pilars i parets de les seves cases.
Les visites a la ciutat de Nara es van fer populars durant el
període Edo, i es van publicar alguns mapes. Durant el període Meiji, el temple
Kofukuji va perdre algunes terres i els seus monjos van ser convertits en
sacerdots xintoistes, ja que el budisme s’associava amb l’antic shogunat.
És curiós que, tot i haver sigut la capital del Japó al segle
VIII,no va ser fins a l’any 1898 que va ser designada ciutat. Des de llavors ha
evolucionat molt, ha passat de ser una ciutat comercial durant els períodes Edo
i Meiji a una ciutat turística moderna, gràcies al seu gran nombre de temples
històrics, monuments emblemàtics i monuments nacionals.
Un dels trets més característics de Nara és la presència de
cérvols. Segons la història llegendària del Santuari Kasuga, el déu
Takemikazuchi va arribar a Nara, per
protegir la nova capital Heijo-kyo, en un cérvol blanc. Des de llavors,
els cérvols es consideren missatgers dels déus, animals celestials que
protegeixen la ciutat i el camp.
Els cérvols sika domesticats (també coneguts com a cérvols
tacats o cérvols japonesos) passegen pel poble, especialment pel parc Nara. El
2015, hi havia més de 1.200 cérvols sika. Per tot arreu trobes venedors de
galetes per als cérvols. Alguns cérvols han après a inclinar el cap com a
mostra d’agraïment quan la gent els hi dona galetes, o també per saludar.
Un estudi de l’any 2009 fet amb cérvols morts al parc de Nara
va indicar que els cérvols estan desnodrits ja que no tenen prou herba per
alimentar-se i també per haver pres masses galetes d’arròs.
Les galetes d’arròs que sovint es donen als cérvols no tenen
fibra ni altres nutrients que necessiten, així que quan els cérvols mengen
massa galetes d’arròs, el microbioma intestinal del cérvol es desequilibra. Set
de cada vuit cérvols als que es va fer la dissecció tenien un índex de greix
renal (que mesura la quantitat de greix que s’ha unit als ronyons) inferior al
40%, cosa que indica desnutrició. I d’aquests set, alguns tenien greix renal
inferior al 10%, cosa que indica fam.
En comparació amb els mascles de cérvol shika fora del parc
Nara, que pesen de mitjana uns 50 kg, els mascles de cérvol sika del parc Nara
pesen només 30 kg de mitjana. El color de la medul·la femoral també indicava
desnutrició. Es va observar que la dieta mitjana dels cérvols del parc Nara era
aproximadament 1/3 galetes d’arròs i 2/3 herba.
Ha augmentat molt la població de cérvols i no hi ha prou herba
per tots, i depenen del que els hi donen els visitants. Aquesta manca d’herba
també fa que els cérvols acabin menjant escombraries i plantes que normalment
no menjarien. Hi ha masses cérvols ja que hi ha pocs depredadors. Els cérvols
han causat danys extensos als arbres (alimentant-se d’escorça), bambú
(menjant-se els seus brots) i altres plantes del parc.
A més, els cérvols s’han tornat agressius envers els humans en
la seva sol·licitud d’aliments (cosa que fa que la gent resulti ferida per
cérvols), agressius entre ells en la competició per galetes d’arròs, i han
perdut la por als depredadors en general.
El Palau Heijo, que va ser la residència imperial, durant la
major part del període Nara, estava situat al nord de la ciutat d’acord amb els
models xinesos utilitzats per al disseny de la capital.
Quan la capital es va traslladar a Heian-Kyo (actual Kyoto),
aquest palau va quedar abandonat. Durant els segles següents, els estralls del
temps, incendis i altres efectes van anar destruint els edificis lentament,
fins que a principis del període Kamakura, a finals del segle XII no quedava
pràcticament res a nivell de superfície. El lloc es va convertir per ús
agrícola, i gairebé no en va quedar cap rastre.
L’any 1952 es van començar les excavacions (en algun altre lloc
diuen en la dècada de 1970); la reconstrucció a gran escala, basada en fonts
literàries contemporànies, i en la informació obtinguda de les excavacions va
començar als anys 2000.
Comencem la vista pel santuari Kasuga al que s’arriba per un
camí molt agradable flanquejat de fanalets de pedra i amenitzat per la
presència dels cérvols.
El camí per arribar al santuari xintoista Kasuga-taisha és molt bonic. El va fer
construir l’emperadriu Shotoku, l’any 768, tot i que hi ha una llegenda que li
dona un aire més fantàstic.
Segons la llegenda, el naixement d’aquest santuari està
relacionat amb l’arribada aquí del primer kami (deïtat), Takemikazuchi. Aquest
kami va venir a protegir Nara, va arribar al cim del mont Mikasa muntat sobre
un cérvol blanc, provinent del santuari Kashima Jingu (a uns 100 km al nord-est
de Tòquio). Això succeïa l’any 768. El mont Mikasa, també conegut com a mont
wakakusa, és un turó de 342 metres que
es troba a l’est del parc Nara i suposo que és el turó on es troba aquest
santuari.
El santuari va rebre el favor del govern imperial durant el
període Nara, gràcies al poder de la família Fujiwara. També va ser objecte del
mecenatge imperial durant l’inici del període Heian.
L’any 965, l’emperador Murakami va decretar que els missatgers
dugessin relats escrits d’esdeveniments importants per al kami guardià del
Japó. Aquests heihaku (ofrenes al kami) es duien inicialment a 16 temples,
incloent-hi el temple d’Inari.
Des del 1871 fins al 1946, el Santuari Kasuga va ser
oficialment designat com un dels Kanpei-taisha, que significa que es trobava
entre els primers santuaris recolzats pel govern.
En el xintoisme és tradició reconstruir regularment els
santuaris, per tal de mantenir el seu prestigi diví en la recerca de
l’eternitat. A l’igual que el gran santuari d’Ise, Kasuga-taisha s’ha
reconstruït, mantenint les mateixes especificacions, cada 20 anys durant més de
1000 anys, des del període Nara; la reconstrucció més recent, la 60ª
reconstrucció, es va fer l’any 2016.
El torii de Kasuga-taisha és un dels més antics del xintoisme i
va influir en l’estil dels torii que es veuen arreu del país.
El bosc de Kasugayama és un bosc primari que hi ha prop del cim
del Kasugayama (498 m); conté 175 tipus d’arbres, 60 tipus d’ocells i 1.180
espècies d’insectes. El Kasugayama està vinculat a l’adoració de Kasuga-taisha
i es considera un turó sagrat. Des de l’any 841 està prohibida la caça i
l’extracció de fusta en la zona al voltant del santuari i del Kasugayama.
El santuari Kasuga i el bosc primigeni de Kasugayama estan
inscrits al Patrimoni Mundial de la UNESCO com a part dels “Monuments Històrics
de l’Antic Nara”.
És bastant comú que als santuaris japonesos s’adori a un o dues
deïtats, ara bé a Kasuga taisha hi ha quatre deïtats principals, incloent-hi
deïtats de Kashima (prefectura de Saga), Katori (prefectura de Chiba) i Hiraoka
(Osaka).
Els quatre kami principals que hi ha en aquest santuari són:
Ame-no-Koyane, Himegami, Futsunushi i Takemikazuchi. Tot i que aquests són els
éssers divins principals d’aquest santuari, sovint s’agrupen com una deïtat
combinada coneguda com a Kasuga Daimyojin. Aquest kami multifacètic servia pels
que volien pregar a diverses deïtats alhora.
El Kasuga Daimyojin consisteix en cinc éssers divins, cadascun
entès segons la teoria honji suijaku; aquesta teoria identifica les divinitats
budistes amb els seus homòlegs kami, una interpretació innovadora de la
pràctica indígena amb el budisme. La cinquena deïtat, Ame-no-Oshikumone, es va
afegir molt més tard i es diu que és la filla divina d’Ame no koyane i
Himegami.
L’estil arquitectònic Kasuga-zukuri rep el seu nom de l’estil
del honden (santuari principal) del Kasuga-taisha.
Els quatre kami principals tenen cadascun un santuari dedicat a
ells, tots en el mateix estil arquitectònic. Es caracteritzen per teulades a
dues aigües inclinades, una estructura rectangular, katsuogi (troncs
decoratius) i chigi (estructures de teulades bifurcades). La primera sala
establerta està dedicada a Takemikazuchi, la segona a Futsunushi, la tercera a
Amenokoyane, i l’última sala s’atribueix a la consort, Himegami.
Hi ha també diversos santuaris auxiliars, fora del santuari
principal, que estan dedicats als kami menors.
Al llarg del camí fins al santuari hi ha més de 300 fanalets de
pedra i un cop allà n’hi ha molts més. En total diuen que hi ha més de 3.000
fanalets de pedra i làmpades de bronze. La sala Fujinami-no-ya, està plena de
fanalets i làmpades de bronze; val la pena visitar-la, ja que està a les
fosques, il·luminada tan sols per aquestes làmpades. Em sembla que les làmpades
de bronze s’anomenen toro.
Durant les festes de Setsubun Mantoro (3 de febrer) i Chugen
Mantoro (14-15 d’agost), s’encenen tots els fanalets de santuari alhora. El
Setsubun Mantoro fa referència a la celebració del pas de l’hivern a la
primavera, mentre que el Chugen Mantoro fa referència a la transició de l’estiu
a la tardor.
Abans de que s’encenguin els fanalets per aquests festivals, la
gent escriu el seus desitjos o pregàries a les tauletes ema i les enganxa als
fanalets. També es diu que llençar mongetes seques en aquests moments evitarà
la mala sort en el futur.
En aquest santuari hi ha moltes glicines, conegudes com a
Sunazuri-no-Fuji que floreixen a finals d’abril i principis de maig.
