Todaiji és un temple budista construït a mitjans del segle VIII; és un dels conjunts budistes més importants de l’estat de Nara.
És famós per l’estàtua del Gran Buda Vairocana (dainichi en
japonès, que vol dir Buda que brilla com el sol). Diuen que és la figura de
Buda més gran del món, de 15 m d’alçada (sense la base). Aquest temple ha estat
catalogat com la construcció de fusta més gran del món, tot i que la
construcció actual és més petita que l’original.
Aquest plànol sobre el recinte és de la wikipèdia. En negre les estructures que es veuen actualment, i en blanc les que ja han desaparegut. https://ca.wikipedia.org/wiki/Todai-ji
Els orígens d’aquest temple es remunten a l’any 743, quan
l’emperador Shomu va decretar la construcció d’un temple budista principal en
cada província, un kokobunji, i aquest
es va convertir en el kokobunji de la regió de Nara.
Paral·lelament a la construcció del temple es va començar a
construir l’edifici on es col·locaria l’escultura gegant. L’any 752, va tenir
lloc la cerimònia de la seva consagració. Poc després, es va començar la
construcció de les pagodes de l’Est i de l’Oest, del Saló d’Estudis i de la
Residència de monjos fins a completar el Todai-ji amb la distribució habitual
en set pavellons pròpia dels temples budistes.
Entre 1180 i 1185 hi havia enfrontaments entre els clans Taira
i Minamoto, que es disputaven el domini sobre la cort imperial i el control del
país. La guerra civil va donar la victòria als Minamoto i és el que va portar
als samurais al poder, polític i militar, establint-se el primer shogunat de la
història del Japó.
L’any següent es van començar les obres de restauració que van
finalitzar l’any 1195,i el temple va reprendre la seva activitat.
L’any 1567 noves lluites entre clans, aquest cop entre els
Miyoshi i els Matsunaga, van cremar altre cop aquest temple. Era una època
convulsa, amb guerres constants, el que feia difícil tenir un període tranquil
per restaurar-lo, i tan sols es feien treballs de reparació senzills.
Finalment, ja en el període Edo, el monjo Kokei va formalitzar
davant el govern una petició per a recaptar donatius per tot el país, i així,
l’any 1692, es va poder inaugurar de nou el Pavelló del Gran Buda.
A l’exposició universal d’Osaka del 1970 es va exposar una
rèplica de la pagoda de set pisos d’aquest temple; després de l’exposició el
sorin es va desmuntar i es va exposar aquí, a ran de terra, prop de la sala
Daibutsuden o pavelló del Gran Buda.
Arribem ja al lloc més emblemàtic de Todaiji, el pavelló on hi
ha el Gran Buda.
El Pavelló del Gran Buda és el pavelló principal de Todai-ji i
la seva estructura actual data del Període Edo, quan va ser reconstruït després
de nombroses catàstrofes. El pavelló original i el reconstruït l’any 1995 eren
de la mateixa grandària (88 m d’ampla),
però l’estructura actual és més petita (57 m), ja que no es disposava de
prou fons. Em sembla que tan sols ha canviat l’amplada, l’alçada i la longitud
de fons són les originals.
El recinte està perfectament orientat al sud, de manera que
aprofita així cada hora de sol per a il·luminar el Gran Buda a través de
l’accés principal.
L’estàtua es coneix com a Daibutsu, paraula japonesa que
significa Buda (butsu) gegant (dai). Representa al Buda Vairocana; diuen que la
llum de coneixement i compassió d’aquest Buda és tan brillant que ho il·lumina
tot. En el budisme Shingon (aquí al Japó), Vairocana és el principal objecte de
reverència i es considera la font de tot l’univers.
Uns 2,6 milions de persones van unir-se per crear aquesta
estàtua, amb l’objectiu de desitjar la felicitat per a tothom.
Entre 1907 i 1908, a uns 45 cm per sota i al voltant del
pedestal de lotus on es troba l’escultura s’hi van trobar una sèrie d’objectes
del temple; estilísticament i científicament, els objectes trobats són de
mitjans del segle VIII, quan es va construir el Buda Vairocana, però no està
clar perquè es van enterrar, o al menys jo no ho he trobat.
L’estàtua va ser creada l’any 752, té gairebé 15 metres d’alt i
les seves orelles fan 2,54 metres. Pesa unes 500 tones i està flanquejat per
bodhisattves.
Hi ha una columna que té un forat bastant a prop del terra; diuen que aquest forat té la mida del forat del nas del Gran Buda. La gent, especialment els nens, intenten passar pel forat, ja que es diu que si ho aconsegueixes assoliràs la il·luminació en la propera vida.
Hi ha una escultura que m’ha cridat l’atenció, és Binzuru, un dels seguidors originals del Buda històric.
La pagoda de Nara, que es troba en el temple Kohfukuji no la vam poder veure perquè estava en obres.
Després vam anar cap al centre de la ciutat, on hi ha l’estany
Sarusawa i el barri històric de Naramachi.
