Japó-9. Tòquio, barri de Yanaka

Vam agafar de nou la línia de tren Yamanote per anar fins a Nippori, i visitar el barri de Yanaka i el cementiri. El cementiri interessant i el barri molt tranquil. Vam dinar en un petit local amb menú únic: una sopa i un gran entrepà. Era curiós perquè era un local on tan sols tenia begudes alcohòliques, sake i cervesa, però no vi. El menú valia 1.500 iens menys de 9 euros. A tot arreu et donen aigua de l’aixeta, que és bona.

És un barri ple de santuaris budistes i per això se’l coneix com el barri dels temples. Va patir els efectes de la batalla d’Ueno del 1868, però en canvi no va veure’s massa afectat pel gran terratrèmol de Kanto ni durant la Segona Guerra Mundial. O sigui que conserva l’entramat de petits carrerons típics de l’antic Tòquio.

Originalment, era una zona agrícola boscosa i muntanyosa. Durant el període Edo, després de la construcció del temple Kaneiji a Ueno, es van establir molts temples annexos en aquest barri de Yanaka. Durant l’era Keian (1648-1651), diversos temples del districte de Kanda es van traslladar a Yanaka, així com alguns temples destruïts pel gran incendi del 1657, que va destruir entre el 60 i el 70% de la ciutat d’Edo.

L’afluència de fidels que venien a visitar els temples de Yanaka va impulsar el desenvolupament del districte. El comerç va créixer i Yanaka es va convertir en un lloc d’entreteniment per a la gent d’Edo.

Durant l’era Genroku (1688-1704) la part nord del poble (una plana agrícola coneguda per la seva producció de gingebre, corresponent als actuals districtes de Higashi-Nippori i Nishi-Nippori) es va separar de la part alta, el districte del temple.

El nom de Yanaka fa referència a que es troba en una vall entre els altiplans de Hongo i Ueno.

Durant el període Edo, el barri de Yanaka ja era conegut pels seus temples, carrers empedrats i cases tradicionals i conserva l’aire dels barris tradicionals de Tòquio.

El cementiri, per la seva banda, es va convertir en el lloc de descans de nombroses figures il·lustres de la història japonesa, cosa que va elevar la seva importància cultural.

Dins del cementiri hi ha el Temple Tennoji, un temple budista que va exercir un paper central en la història de la zona. La seva estàtua de Buda, construïda el 1690, encara roman com a símbol espiritual. A diferència d’altres temples, Tennoji va ser un dels pocs que van sobreviure als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, cosa que li confereix un valor arquitectònic i històric encara més gran.

El cementiri de Yanaka té unes 7.000 tombes. Hi ha un espai dedicat a les tombes de la família Tokugawa, que no és d’accés públic. Aquí hi ha enterrat el darrer shogun, Tokugawa Yoshinobu. A part d’aquest shogun hi ha altres personatges il·lustres enterrats en aquest cementiri, pintors, escultors, polítics, escriptors...

Prop del cementiri hi ha diversos temples, com el temple Tennoji, que és el més antic de Yanaka, construït l’any 1274. En el passat el complex del temple era unes deu vegades la mida actual.

Després de la Restauració Meiji, el govern va seguir una política de separació del budisme i el xintoisme (Shinbutsu bunri) i els funerals xintoistes es van fer més comuns; això va ser un problema ja que la majoria dels cementiris eren propietat de temples budistes. La solució que es va adoptar va ser crear cementiris públics. Així que l’any 1872, les autoritats Meiji van confiscar part del terreny del temple Tennoji per declarar-lo cementiri públic; en aquells moments era el cementiri més gran del país. Si no estic confosa una de les zones confiscades va ser el cementiri del temple, per això s’hi conserven tombes budistes antigues,

Més o menys a la meitat del carrer central hi ha les restes d’una pagoda de quatre o cinc pisos (no sé quina és la versió correcta). La pagoda va ser una donació feta pel temple Tennoji l’any 1908. Una nit d’estiu del 1957 va quedar destruïda per un incendi. Diuen que la culpa va ser d’una parella que es va suïcidar allà.

Es van recuperar dos cossos, i es va saber que havien desaparegut dues persones, una noia de 21 anys i el seu amant, un home casat de 48 anys. Se suposa que els cossos eren de la parella, ja que els testimonis van dir que volien immolar-se per expiar la seva relació adultera.

El fet de que per culpa del seu suïcidi es destruís patrimoni cultural va aixecar molta polseguera i es va decidir no restaurar-la, i conservar tan sols els fonaments. Em sembla que ara s’estan plantejant la reconstrucció.

Si no estic confosa al costat hi havia una estàtua de Buda, de coure, del 1690.