Japó-17. Castell de Kanazawa

Des dels jardins del santuari Oyama, per un pont que creua la carretera, s’accedeix als jardins del castell de Kanazawa.

El castell de Kanazawa (Kanazawa-jo) es troba al costat del famós Jardí Kenrokuen, que antigament formava el jardí exterior privat del castell. Va ser la seu del feu de Kaga, governat pel clan Maeda durant catorze generacions, des del període Sengoku fins a l’arribada de la Restauració Meiji el 1871.

Ja he comentat abans que la fortalesa principal del Regne dels Camperols era el Kanazawa Gobo, un complex de temples fortificat i que al seu voltant es va començar a desenvolupar la ciutat castell. Després de la conquesta de la província de Kaga pel general d’Oda Nobunaga, Sakuma Morimasa, aquest va començar a treballar en l’excavació de fossats i l’organització de la ciutat al voltant del castell.

L’any 1592 Maeda Toshiie va ordenar la reconstrucció completa del castell. El nou castell originalment tenia un “tenshu” (la torre més alta) de sis plantes, que es va cremar el 1602 i mai no es va reconstruir. En canvi, el recinte interior es va utilitzar per al palau Hon-maru, o residència del clan Maeda, amb una “yagura” (torre) de tres plantes.

El castell es va cremar l’any 1631 i en la reconstrucció es va modificar i ampliar significativament. Es va construir un canal a través dels terrenys del castell, i les residències de diversos vassalls principals es van traslladar a l’exterior dels fossats del castell. El castell va tornar a cremar-se en el Gran Incendi de Kanazawa de 1759.

Després de la restauració Meiji, el lloc del castell va ser cedit a l’Exèrcit Imperial Japonès el 1871 i va servir com a quarter general de la seva 9ª Divisió. La majoria de les estructures que havien sobreviscut van desaparèixer en l’incendi del 1881.

Entre 1949 i 1989, una part del recinte del castell va ser transferida a la Universitat de Kanazawa.

La majoria dels edificis i estructures que es veuen actualment són reconstruccions basades en l’aspecte que tenia el castell en la dècada de 1850. Hi ha algunes estructures que han sobreviscut, com la Porta Ishikawa, construïda el 1788, el Sanjukken Nagaya i el Magatzem Tsurumaru. En la reconstrucció que s’ha anat fent des del 2001 s’han utilitzat mètodes tradicionals de construcció.

L’etapa final de la reconstrucció del castell es va iniciar al març del 2025 quan es posava laprimera pedra del Palau Ninomaru. Aquest palau era l’edifici més gran del castell i servia com a centre administratiu de la província de Kaga.

El castell de Kanazawa es trobava al centre de la ciutat castell, en el punt més alt, entre els rius Sai i Asano. Un sistema de fossats i canals envoltava el castell per a una major protecció. Maeda Toshinaga, el segon dàimio de Kaga, va construir un sistema de fossats interiors que superen els 3.000 metres de llargada, i entre el 1600 i el 1614 es va afegir un altre sistema de fossats exteriors. Per subministrar aigua potable, els canals construïts entre 1583 i 1630 es van connectar al sistema de fossats.

Per tal de tenir una protecció addicional, es van dividir els terrenys del castell en nou recintes amb muralles de terra, murs de pedra i portes fortificades, i estaven envoltant el recinte principal on residia el clan Maeda. En moltes ciutats castell japoneses, els temples budistes es col·locaven deliberadament en llocs seleccionats per reforçar punts febles en les defenses dels castells. Kanazawa no era una excepció: els temples estaven estratègicament agrupats en zones a certa distància del castell, probablement com a refugis on poder-se retirar.

Les teules distintives i blanquinoses del castell són de plom. Una de les raons és perquè són ignífugues, però segons la llegenda hi ha una altra raó, i és que en temps de setge, es podien fondre aquestes teules i convertir-les en munició.

Una de les portes, la Porta Ishikawa-mon, en realitat és un complex de portes amb dos estils distintius de pedra. Consta de vuit edificis separats i dona a una de les entrades del parc Kenrokuen.

Aquesta primera part del recorregut pel parc del castell correspon al jardí que es coneix com Gyokusen inmaru; el seu nom fa referencia a l’esposa de Maede Toshinaga, que va viure aquí. Es va restaurar en el 2015 basant-se en els dibuixos de finals del període Edo, segle XIX.

Es diu que aquí hi havia hagut un temple budista abans de la construcció del castell.

La porta Hashizume es va reconstruir després del gran incendi de 1631; era una de les tres portes principals. Era la darrera porta que conduïa al Palau Ninomaru, i per això era la que imposava uns controls més estrictes al pas. El complex de la porta és una estructura defensiva d’estil masugata (típic dels castells japonesos) que consisteix en una primera porta, un recinte quadrat envoltat per murs de pedra i murs dobles de terra, i una segona porta. Aquesta porta va quedar destruïda per un incendi l’any 1808 i va ser reconstruïda l’any següent. Va patir un nou incendi l’any 1881.

Sortim del parc del castell per la porta del darrera, la Ishikawa-mon. L’espai que hi ha entre el parc del castell i el jardí Kenrokuen antigament era un fossat que es va omplir per convertir-lo en carrer en el 1910-1911.